Anar al contingut

Rostra republicans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rostra republicans
Archiu:Munt Marcus Lollius Palicanus.jpg
Peça romana cunyada per Lolio Palicano en 44 a. C., partidari de César.[1] En el revers, una representació dels rostra republicans. Tres dels espolones són visibles, aixina com el subsellium dels tribunos.[2]

Els Rostra republicans[3] (en llatí: Rostra Vetera, «rostra antics») eren una tribuna que durant la República romana va servir als oradors per a dirigir-se a les assamblees que es reunien en el Comitium de Roma, cor polític de la ciutat.

La tribuna deu el seu nom als espolones (o rostra, pl. de rostrum) que adornaven una de les seues cares. Se'ls va cridar Rostra Vetera en l'época del Imperi per a distinguir-los d'atres plataformes que es varen construir en el mateix nom de «Rostra».

Ubicació

[editar | editar còdic]

Els Rostra Vetera es trobaven en la vora meridional del Comitium, de cara a la Cúria Hostilia, separant l'espai central del Comitium de l'esplanada del Fòrum Romà.

Despuix de ser nomenat dictador vitalici, Juliol César va mamprendre la reforma del Fòrum i va prevore desplaçar els rostra a fin de que la tribuna es colocara de cara a l'esplanada del Fòrum.[4] Esta nova tribuna es va conéixer en el nom de Rostra Nova i després en el de Rostra Augusti despuix de l'any 42 a. C. quan Augusto va recomençar els treballs començats per César.

Fins al 145 a. C., un augur feya els auspicis des de la plataforma. Si els presagios (omen) eren favorables, convocava als magistrats i senadors i enviava a un heralt a informar al poble. Durant l'assamblea, els magistrats, els senadors i els ciutadans pronunciaven els seus discursos sobre les lleis propostes, o a fvor o en contra de candidats electorals des de la tribuna.

Abans de votar-se una llei, un heralt la llegia al poble des dels Rostra. Al final del procés llegislatiu, els tribunos eren cridats cada u per tanda al templum que representava els rostra per a votar.

Des del 145 a. C., la població que votava es va convertir en massa important per a reunir-se en el Comitium i els rostra varen ser abandonats en favor del temple de Cástor i Pólux a on els escalons servien com a nova tribuna[5]Plantilla:,[6]Plantilla:,.[7]

Els Rostra varen servir igualment de tribunal[8] per als assunts penals. A mitan de la República, l'assunt es duya davant les assamblees romanes i dirigit per un magistrat segons un procediment precisat en la Llei de les Dotze Taules. Per a l'any 70 a. C., el tribunal (Quaestio de repetundis) estava compost per un jurat de 50 a 75 ciutadans i presidit per un magistrat.[9]


Ademés dels processos celebrats en el Comitium, els Rostra varen servir de tribuna als magistrats que es reunien en les cadires curules, acompanyats per un chicotet número d'assistents. Es reunien bancs (subsellia) per als jurats, l'acusat, l'acusador i els seus partidaris. Els espectadors (corona) es colocaven en els escalons entorn[10]Plantilla:,.[11]

A finals de la República, els Rostra es varen usar per a eixecucions de la pena capital i per a expondre els despojos dels enemics polítics o per als seus funerals.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Coarelli, Filippo (2007). Rome and environs, an archaelogical guide, University of Califòrnia Press, p. 65.
  2. Filippo Coarelli, Il fòrum romà. Periodo arcaic, Quasar, Rome, 1983, p. 104.
  3. Ghislaine Stouder, Création de l'espace diplomatique à Rome à l'époque médio-républicaine, Veleia, No. 26, 2009, p. 177.
  4. G. Sumi, Ceremony and power : performing politics in Rome between Republic and Empire, University of Michigan Press, 2005, pp. 78–80.
  5. A.W. Lintott, The Constitution of the Roman Republic, Oxford University Press, 1999, pp. 42–49.
  6. J.G.F. Powell & J. Paterson, Cicero the Advocate, Oxford University Press, 2006.
  7. J.E. Stambaugh, The Ancient Roman City, Johns Hopkins University Press, 1988, p. 104.
  8. A. Lintott, The Constitution of the Roman Republic, Oxford University Press, 1999, pp. 44–46.
  9. J.G.F. Powell i J. Paterson, Cicero the Advocate, Oxford University Press, 2004, pp. 32, 62, 68.
  10. J.G.F. Powell & J. Paterson, Cicero the Advocate, Oxford University Press, 2004, p. 63.
  11. J.E. Stambaugh, The Ancient Roman City (Ancient Society and History), Johns Hopkins University Press, 1988.

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]