Ruptura de simetria explícita

La ruptura de simetria explícita indica una situació a on les equacions dinàmiques no són invariantes baix el grup de simetria considerat. Açò significa que el lagrangiano del sistema conté un o més térmens que trenquen explícitament la simetria. Cada terme pot tindre orígens distints:

• Els térmens de la ruptura de simetria es varen introduir a mà en la teoria en base en resultats teòrics o experimentals, com en el cas de la teoria electrodébil que es construïx en una forma que viola la simetria P.

• Estos térmens també poden aparéixer en la teoria per efectes quàntics. Una raó per a la presència d'estos térmens és que, en passar del formalisme clàssic al quàntic, la simetria clàssica o àlgebra generada a través dels corchetes de Poisson ya no es complixes en térmens de les relacions de conmutación de les càrregues de Noether. Una atra font d'anomalies pot ser l'us de reguladors o corts que es requerixen en els procediments de renormalización. Un eixemple d'una anomalia que sorgix de la renormalización és l'anomalia quiral que viola la simetria quiral de l'interacció forta.

• Finalment, els térmens de ruptura de simetria poden aparéixer pels efectes de no renormalizar. Els efectes de les interaccions no renormalisables són chicotetes i poden ignorar-se a baixa energia. D'esta forma poden sorgir més simetria que les que tenia la teoria principal. Per lo que el lagrangiano efectiu obedix simetria que no ho són en la teoria fonamental. Estes simetria accidentals poden violar-se per térmens no renormalisables que sorgixen a altes escales de massa i que se suprimixen en el lagrangiano efectiu.