Ruta polar
Una ruta polar és una ruta aeronàutica a través de les regions polars.
L'Àrtic
[editar | editar còdic]La FAA d'Estats Units definix l'àrea polar nort d'operacions com l'àrea al nort del paralel 78° N,[1] la qual cosa és el nort d'Alaska i gran part de Siberia. El terme "ruta polar" era originalment més general, que s'aplica a les rutes de gran círcul entre Europa i la costa oest d'Amèrica del Nort en la década de 1950.[2] SAS va ser primer: els seus vols DC-6B entre Los Àngeles i Copenhague varen començar en 1954. Els vols DC-6B de Canadian Pacific varen començar la ruta Vancouver-Ámsterdam en 1955, després Pa Am i TWA varen començar a volar des de la costa oest d'Estats Units a París i Londres en 1957. SAS va ser la primera una atra volta, volant d'Europa a Tòquio via Anchorage en DC-7C en febrer de 1957. Els L1649 d'Air France i els DC-7C de KLM varen seguir en 1958.
Durant gran part de la Guerra Freda, la regió del Àrtic era una zona de amortiguación entre l'Unió Soviètica i Amèrica del Nort. Vols civils des d'Europa fins al Lluntà Orient asiàtic no varen ser capaços de creuar l'Unió Soviètica o China i varen tindre que utilisar una ruta d'Orient Mig o conectar-se a través d'Alaska a través de la regió de l'Àrtic. Estes rutes de la Guerra Freda s'estenien des de la costa nort d'Alaska a través de Groenlàndia a Europa. El vol 902 de Korean Airlines va ser derribat en la URSS en 1978 en acabant de que la tripulació va cometre greus errors de navegació en intentar volar per la ruta polar assignada. Un atre vol en una sòrt similar va ser el vol 007 de Korean Air en 1983.
En setembre de 1945 tres generals nortamericans varen volar tres Boeing B-29 Superfortress de l'illa japonesa d'Hokkaido a Chicago en un vol récort, en una ruta de gran círcul prop del círcul polar àrtic. El vol es va trobar en gèl, pero la possibilitat de vols de les aerollínies es va anunciar, de la mateixa manera que la possibilitat d'atacs hostils sobre el Pol.
Avions com el Boeing 747-400 i l'Airbus A340, en intervals d'al voltant de 7000 milles nàutiques (13 000 km), també eren necessaris per a cobrir les distàncies entre els aeroports adequats.[3] Abans d'esta época, tots els vols des d'Amèrica del Nort a Àsia varen ser enrutados al voltant del bloc comuniste per mig d'una série de rutes entre Alaska i Japó.
El principal obstàcul per a vols a través de Rússia va ser l'inadequat sistema de control de tràfic aéreu de Rússia i la falta de comunicació en anglés. Per a resoldre estos problemes RACGAT (Grup de Coordinació rus-nortamericana per a tràfic aéreu) es va formar en 1993. Per a l'estiu de 1998, el govern rus va donar permís per a obrir quatre rutes transpolares, cridades Polar 1, 2, 3 i 4.[4] Cathay Pacific va volar el primer vol polar en Siberia en juliol de 1998.
Les rutes polars són ara comunes en les llínees aérees que conecten les ciutats d'Àsia (Bangkok, Pequín, Dubái, Hong Kong, Nova Delhi, Seül, Singapur, Taipéi i Tòquio) a ciutats d'Amèrica del Nort (Nova York, Chicago, Detroit, Houston, Los Àngeles, Sant Francisco, Toronto, Vancouver i Washington D. C.). Emirates vola sense escales des de Dubái a la Costa Oest d'Estats Units (Sant Francisco i Los Àngeles), venint a uns pocs graus (fins a 88 graus de latitut) del pol nort.[5]
Antàrtida
[editar | editar còdic]Cap aerollínia vola sense escales fent una ruta de gran círcul sobre l'Antàrtida. Els vols directes entre Suràfrica i Nova Zelanda podrien sobrevolar l'Antàrtida, pero cap vol aixina ha segut programat.
Aerollínies Argentines va oferir el seu últim vol sense escales entre Sídney i Buenos Aires l'1 d'abril de 2014. LATAM vola sense escales entre Auckland, Melbourne i Santiago (en el qual depenent de l'época de l'any es pot observar la capa de gèl) i Qantas vola sense escales entre Sídney i Santiago (sent esta la ruta polar més austral). Depenent dels vents, estos vols poden alcançar els 55°S. Atres voltes poden alcançar els 71°S, permetent creuar la conya polar.[6]
El vol de Qantas QF 63/64 de Sídney a Johannesburgo a voltes (depenent dels vents) vola sobre el círcul polar antàrtic a 71°S, permetent vistes de la capa de gèl.[7]
En març de 2018 de va anunciar que l'aerollínia Norwegian va rebre llum verda per a volar de Sudamérica a Àsia travessant l'Antàrtida[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Polar Routes» (en anglés). Boeing. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ Per eixemple, la revista nortamericana Aviation Week en la seua edició del 22 de juliol de 1957 reportava sobre "rutes polars" de Califòrnia a Europa operades per Panam i TWA.
- ↑ «Study Finds Air Route Over North Pole Feasible for Flights to Àsia» (en anglés). The New York Claves. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «Over the Top: Flying the Polar Routes» (en anglés). Avionics Magazine. Access Intelligence. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «UAE 215». Flight Aware. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «ARG 1180». Flight Aware. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «Qantas Flight QF63 from Sydney to Johannesburg» (en anglés). gotravelyourway.com. Consultat el 12 de maig de 2014.
- ↑ «Aerollínia Norwegian rep llum verda per a volar de Sudamérica a Àsia travessant l'Antàrtida» (en espanyol).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruta polar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.