Anar al contingut

Série de Bell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, una série de Bell és una série de potències formal utilisada per a estudiar les propietats de funcions aritmètiques. Les séries de Bell varen ser introduïdes i desenrollades per Eric Temple Bell.

Donada una funció aritmètica f i un número primo p, es definix la série de potències formal fp(x), cridada série de Bell de f mòdul p com:

fp(x)=n=0f(pn)xn.

Es pot demostrar que dos funcions multiplicativas són idèntiques si totes les seues séries de Bell són iguals; açò a voltes es diu teorema d'unicitat. Donades les funcions mutiplicativas f i g, es té que f=g si i només si:

fp(x)=gp(x) per a tots els cosins p.

Dos séries poden ser multiplicades (a voltes cridat com a teorema de multiplicació): Per a dos funcions aritmètiques qualssevol f i g, siga h=f*g la seua convolución de Dirichlet. Llavors, per a cada primer p, es té que:

hp(x)=fp(x)gp(x).

En particular, açò convertix en trivial el trobar la série de Bell d'una inversa de Dirichlet.

Si f és completament multiplicativa, llavors:

fp(x)=11f(p)x.

Eixemples

[editar | editar còdic]

A continuació es mostren les séries de Bell de funcions aritmètica molt conegudes.

Referències

[editar | editar còdic]