Anar al contingut

Sínodo extraordinari de bisbes sobre la família

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La III Assamblea General Extraordinària del sínodo de bisbes, convocada pel papa Francisco baix el lema «Els desafius pastorals de la família en el context de la evangelización», es va desenrollar en la Ciutat del Vaticà entre el 5 i el 19 d'octubre de 2014.[1] Se li coneix com a sínodo extraordinari de bisbes sobre la família, i en el seu temps alguns analistes ho varen considerar com un dels fets més significatius del pontificat de Francisco,[2] i un moment decisiu en el seu papat.[3][4] Provablement es va tractar d'una de les reunions de bisbes que va suscitar major interés mediàtic previ i polèmiques més enceses des del Concilie Vaticà II;[4] distints participants ho varen comparar en aquell històric Concilie convocat 50 anys abans i l'arquebisbe de Manila, moradura Luis Antonio Tagle va senyalar que varis prelats «varen sentir l'esperit del Vaticà II en este sínodo».[5]


En l'audiència general del 10 de decembre de 2014,[6] el papa va fer un resum del sínodo i va senyalar quins varen ser els tres únics documents oficials que d'ell varen sorgir: el breu mensage final,[7] la relació,[8] i l'últim discurs[9] del propi pontífex.[10]

Ademés de la no utilisació del llatí com a idioma oficial, substituït per primera volta pel italià, este sínodo es va caracterisar per constituir la preparació d'un atre posterior, més llarc i més extens: la XIV Assamblea General Ordinària del sínodo de bisbes (2015), que va tractar un tema similar («Jesucristo revela el misteri i la vocació de la família»). Recent en finalisar eixe atre sínodo el papa va presentar una exhortación apostólica postsinodal conclusiva sobre el tema: Amoris laetitia. Des dels continguts, els dos sínodo varen conformar una unitat en dos etapes, en un periodo en mig de casi un any. El teòlec i arquebisbe de Chieti-Vast, Bruno Forte, secretari especial del sínodo, va senyalar que eixe periodo intermig podria resultar determinant: «La gran novetat de la metodologia del sínodo, que abans apareixia encorsetado, és este periodo entre els dos sínodo, perque va a involucrar a la base de l'Iglésia, als demés bisbes i als fidels».[11]

En el tancament del sínodo, el papa Francisco beatificó al seu predecessor Pablo VI en una multitudinària cerimònia en la plaça de Sant Pedro.

Antecedents i caràcter extraordinari

[editar | editar còdic]

Si be existixen dos antecedents de sínodo extraordinaris de bisbes,[12][Nota 1] la convocatòria a la III Assamblea General Extraordinària de 2014 va resultar en més d'un sentit única:

  1. Perque va ser la primera volta que un papa va convocar una assamblea de caràcter extraordinari a penes huit mesos despuix d'iniciat el seu pontificat. En el capítul del Còdic de Dret Canònic relatiu a les assamblees sinodales, s'establix que el sínodo dels bisbes ha de reunir-se en Assamblea General Extraordinària quan l'assunt en qüestió, ademés de relacionar-se en el be de l'Iglésia universal, requerix una «resolució ràpida».[13][14][Nota 2]
    Esta convocatòria solament va ser superada en presteza per la del Concilie Vaticà II, ya que Juan XXIII va anunciar la seua intenció de convocar el concilie a escassos tres mesos d'iniciat el seu papat.
  2. Perque es va tractar de la primera convocatòria de caràcter extraordinari que va tindre en la família el seu eix temàtic. El tema de la família en particular solament havia segut tractat en la V Assamblea General Ordinària (26 de setembre-25 d'octubre de 1980) convocada per Juan Pablo II baix el lema «La família cristiana», que va abonar la Exhortación Apostólica Familiaris consortio (22 de novembre de 1981).[15]
  3. Perque va incloure temes derivats de situacions social i eclesialmente controvertides vixcudes per un percentage considerable de famílies en les últimes décades: els divorciats en nova unió, la difusió de les parelles de fet, les unions entre persones del mateix sexe i el seu eventual adopció de fills, els matrimonis mixts o interreligiosos, la família monoparental, la difusió del lloguer de panches i el carpiment o abandó de la fe en el sacrament del matrimoni i en la confessió.[16]


El sínodo forma part d'una ruta de treball que consta de dos etapes. La primera etapa es constituïx en la III Assamblea General Extraordinària en sí el propòsit de la qual, en paraules de Lorenzo Baldisseri, és «precisar el status quaestionis i arreplegar testimonis i propostes dels bisbes per a anunciar i viure el Evangelio en credibilitat per a la família»; la segona etapa s'integra en l'Assamblea General Ordinària prevista per a 2015, l'objectiu de la qual consistix en «donar les llínees operatives per a la pastoral de la persona humana i de la família».[17]

El nivell d'importància va ser senyalat pel propi director de l'Oficina de Prensa de la Santa Sèu:

És molt important que un Sínodo extraordinari haja segut convocat en el tema de la pastoral de la família. Esta és la manera en la que el papa manifesta l'intenció de promoure la reflexió i orientar el camí de la comunitat de l'Iglésia, en la participació responsable del episcopado de diferents parts del món.[13]
Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vast (Itàlia).

Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vast (Itàlia) i secretari especial de l'assamblea, va traçar una relació entre este sínodo extraordinari i el Concilie Vaticà II, por cuanto l'enfocament per a abordar els desafius de la vida familiar en l'actualitat seria el mateix que Juan XXIII anotava en el seu diari poc abans de l'obertura del concilie: «Mirar tot a la llum del ministeri pastoral, és dir: ànimes que salvar i que reconstruir».[18]

No es tracta, en definitiva, de debatre assunts de doctrina, per una atra part explicades ya pel Magisteri també recent. L'invitació que deriva per a tota l'Iglésia és escoltar els problemes i expectatives que estan vivint hui en dia tantes famílies, mostrar-se prop d'elles i oferir-los de forma creible la misericòrdia de Deu i la bellea de la resposta a la seua cridada.[18]
Bruno Forte

Este tercer sínodo extraordinari va ser el resultat de la primera ronda de reunions del papa Francisco en el Consell de Moradures, conegut com el «grup dels 8», realisada en la Ciutat del Vaticà de l'1 al 3 d'octubre de 2013.[19] Quan encara no es coneixia si seria un sínodo ordinari o extraordinari, va anar Francisco el que va sugerir el tema:

(El Papa hi havia fet) referència a un tema de caràcter antropològic: La família a la llum del Evangelio. El Sant Pare ha dit també que temes de relleu com la pastoral familiar i matrimonial estaran a l'orde del dia de l'activitat de l'Iglésia en els pròxims temps.[20]
Federico Lombardi

Documente preparatori

[editar | editar còdic]
Archiu:Lorenzo Cardinal Baldisseri. caps block 35
Lorenzo Baldisseri, secretari general del Sínodo de Bisbes, creat moradura per Francisco el 22 de febrer de 2014, durant el periodo preparatori de la III Assamblea General Extraordinària del Sínodo de Bisbes.

La secretaria del Sínodo de Bisbes, encapçalada per Lorenzo Baldisseri, va enviar un qüestionari a les conferències episcopals de tot lo món a mitan d'octubre de 2013.[16] La finalitat d'este qüestionari va ser preparar un document que servira d'introducció al debat dels bisbes. Aixina ho va presentar l'Agència Informativa Catòlica Argentina:

L'interrogatori du adjunt un document en el que s'explica la modalitat de treball tendiente a «buscar llínees operatives per a la pastoral de la persona humana en la família» i descriu les «problemàtiques inèdites» dels últims anys, entre elles la difusió de les parelles «de fet», les unions entre persones del mateix sexe «a les que no poques voltes es consentix l'adopció de fills», els matrimonis mixts o interreligiosos, la família monoparental, la difusió del fenomen del «lloguer de panches» i «el carpiment o abandó de la fe» en el sacrament del matrimoni i en el «poder terapèutic» de la confessió. També detalla els fonaments bíblics i el magisteri de l'Iglésia sobre el matrimoni i la família, i flama a les conferències episcopals a una «urgent» atenció d'estos problemes.[16]

El propi arquebisbe Baldisseri va senyalar que no es tractava d'un «sondeig», ni d'un «referèndum», sino de «la voluntat de conéixer directament quin és l'experiència de les persones, no solament individual sino també de grup, per a reunir senyes estadístiques, reflexions, elaboració».[21]

Aixina, els bisbes del Sínodo sabran quin és el pols de la situació sense tindre que recórrer a llibres o estudis sociològics. El nostre qüestionari és molt més que un estudi sociològic. És una reflexió eclesial i espiritual. I les preguntes són obertes...[21]

El qüestionari preparatori complet es va difondre ràpidament a través del sitie web de la Santa Sèu (en alemà, àrap, espanyol, francés, anglés, italià i portugués),[22] i de diferents mijos i rets de comunicació.[23]

Contrapunt

[editar | editar còdic]

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Imagen múltiple».


Despuix de l'anunci del sínodo extraordinari, i com a resposta a presuntes «intervencions diverses, en particular sobre la qüestió dels fidels divorciats tornats a casar» i el seu accés als sacraments, el prefecto de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, arquebisbe Gerhard Ludwig Müller va publicar en l'edició del 23 d'octubre de 2013 de L'Osservatore Romà un artícul titulat La força de la gràcia sobre la doctrina de l'indisolubilidad del matrimoni, presentat per l'editorial «per a profundisar en serenitat en el tema, que és cada volta més urgent, de l'acompanyament pastoral d'estos fidels en coherència en la doctrina catòlica».[24] Entre diversos punts, el text cancelava de forma dràstica la pràctica vigent en les Iglésies ortodoxes sobre la possibilitat d'una bendició de les segones nupcias despuix d'un recorregut penitencial per al cònjuge que va ser abandonat.

En Orient [...] va conduir, especialment despuix de la separació de la Cathedra Petri, a una praxis cada volta més lliberal. Hui existix en les iglésies ortodoxes una multitut de causes per al divorç, que en la seua majoria són justificats per mig de la referència a la Oikonomia, l'indulgència pastoral en casos particularment difícils, i òbrin el camí a un segon o tercer matrimoni en caràcter penitencial. Esta pràctica no és coherent en la voluntat de Deu, tal com s'expressa en les paraules de Jesús sobre la indisolubilidad del matrimoni, i representa una dificultat significativa per al ecumenismo.[24]

En resposta, la moradura Reinhard Marx, arquebisbe de Munich i Frisinga i membre del Consell de Moradures conegut com a «grup dels huit», va senyalar en el marc de la Conferència Episcopal de Frisinga que va reunir als bisbes bavars de Munich, Ratisbona, Passau, Augusra, Bamberg, Würzburg, Eichstätt i Speyer: «el prefecto de la Congregació per a la Doctrina de la Fe no pot acabar en la discussió».[25] Va explicar també que un enorme número de fidels no pot comprendre per qué «una segona unió no siga acceptada per l'Iglésia». Va considerar que era inadequat parlar sobre el divorç simplement com un «fracàs moral» i va recordar la voluntat de Roma de que es realise una discussió àmplia en tota l'Iglésia en vista de la preparació del Sínodo.[25]

Archiu:Pope Francis in St. Peter's Square-2. caps block 43
El papa Francisco en la plaça de Sant Pedro, el 27 de novembre de 2013, al sendemà de la publicació de la seua exhortación apostólica Evangelii gaudium (en espanyol, L'alegria del Evangelio).

La publicació de la carta apostólica Evangelii gaudium va revitalisar la qüestió ya que, en un dels seus passages, va semblar sugerir la possibilitat d'estudiar que els divorciats casats en segones nupcias pogueren rebre la comunió baix certes circumstàncies.[26]


La eucaristía, si be constituïx la plenitut de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes sino un generós remei i un aliment per als dèbils. Estes conviccions també tenen conseqüències pastorals que estem cridats a considerar en prudència i audàcia. A sovint nos comportem com a controladors de la gràcia i no com facilitadores. Pero l'Iglésia no és una aduana, és la casa paterna a on hi ha lloc per a cada u en la seua vida a costeres.[27]
Francisco, Evangelii gaudium, 47

El teòlec heterodoxo Hans Küng, va interpretar la qüestió com a contrapunt entre el prefecto de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i la figura del papa mateix.

A molts la situació els sembla contradictòria: ací reforma eclesiàstica, allí el tracte als divorciats; el papa voldria alvançar, el prefecto de la fe frena. El papa pensa en persones concretes, el prefecto, sobretot, en la doctrina catòlica tradicional. El papa voldria eixercir la caritat, el prefecto apela a la justícia i santitat de Deu. El papa voldria que el sínodo sobre qüestions de família convocat per a octubre de 2014 trobara solucions pràctiques; el prefecto es recolza en arguments dogmàtics tradicionals per a poder mantindre el desapiadat statu quo. El papa vol que este sínodo acometa nous alvances reformistes, el prefecto, que anteriorment va ser un professor neoescolástico de Dogmàtica, creu poder bloquejar-los de bestreta. [...] l'arquebisbe Müller ignora evidentment que Jesús va manifestar en este punt un manament tendencial que, de la mateixa manera que atres manaments, no pot excloure el fracàs i la renúncia. ¿De veres pot algú imaginar-se que Jesús no hauria condenat el tracte que actualment es dispensa als divorciats? Ell, que va protegir de forma especial a la adúltera front als «vells», que es va dirigir especialment als pecadores i fracassats i que inclús es va atrevir a prometre'ls el seu perdó. En raó diu el papa: «Jesús deu ser lliberat dels avorrits patrons en els que ho hem encasillado».[28]
Hans Küng

La difusió de la exhortación apostólica papal va ser ocasió per a que Lorenzo Baldisseri, secretari general del Sínodo de Bisbes, senyalara l'importància d'otorgar un nou enfocament al tema de l'accés als sacraments per part dels divorciats tornats a casar:[21]

[...] El magisteri no està enyesado; és la doctrina acompanyant al poble. Hi ha una constant aprofundiment i hi ha aplicacions per a casos diferents. L'Iglésia deu saber trobar l'aplicació de la doctrina en el cas concret de les persones. Este enfocament no deu fer supondre immediatament conclusions generals, normes per a tots. Devem partir dels casos concrets. I des d'allí es pot inclús desenrollar una nova manera per a poder considerar la doctrina. En el fondo, ni tan sols en les declaracions de nulitat matrimonial intervenim cas per cas. La pastoral és açò, no és un esquema.[21]


A demanat del papa Francisco, el 20 de febrer de 2014 la moradura Walter Kasper va tindre al seu càrrec una introducció al consistori de moradures en la que va tractar temes del sínodo.[29] La seua alocució va sugerir la necessitat d'una solució per als divorciats tornats a casar, que se senten exclosos al no poder combregar. Sense posar en dubte la indisolubilidad del matrimoni, Kasper va cridar a reflexionar sobre la possibilitat de tornar a analisar les nulitat matrimonials i sobre la readmissió en la eucaristía dels divorciats tornats a casar per civil després d'un periodo «penitencial». En la seua dissertació va analisar l'estat de la família i va concloure en dos propostes específiques relatives als divorciats i tornats a casar per a considerar-se en el sínodo. El seu discurs va ser publicat en italià,[30] i després, en format de llibre breu (en un prefacio i reflexions adicionals) en anglés,[31] i en alemà.[32]

Després del seu viage apostólico a Terra Santa, el papa Francisco va senyalar que el tema de la comunió dels divorciats en nova unió no es reduïx a una qüestió de casuística.

A mi no m'ha agradat que tantes persones, inclús en l'Iglésia, sacerdots, etc. parlaren de la comunió als divorciats com si tot es reduïra a una casuística. Sabem que hi ha una crisis de la família. Els jóvens no volen casar-se o no es casen, conviuen… Yo no voldria que entràrem en la casuística: lo que es pot fer o no es pot fer... Per això agraïxc tant esta pregunta, puix em dona l'oportunitat de clarificar. El problema pastoral de la família és molt, molt ampli [...].[33]
Papa Francisco


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Sala Stampa della Santa Sèu (ed.): «Comunicato della Sala Stampa della Santa Sèu: III Assemblea Generale Straordinaria del Sinodo dei Vescovi (5-19 Ottobre 2014), 08.10.2013». Consultat el 5 de novembre de 2013.
  2. ↑ Bingham, John. «Divorce: Catholic Church seems to have forgotten how to forgive – Cardinal» (en anglés). The Telegraph. «Cardinal Vincent Nichols says mercy and forgiveness have not been ‘our strongest suit’ over the last generation as Pope Francis summons bishops to discuss Catholic Church’s attitude to marriage, divorce and family. [...] The decision to call a special synod to discuss the family is seen as one of the most significant acts of Francis’s pontificate.»
  3. ↑ Pollitt, Russell. «Analysis: Synod on the Family – a defining moment for Francis’ Papacy» (en anglés). Daily Maverick. Consultat el 1 d'octubre de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 Piqué, Elisabetta. «Comença el sínodo sobre temes de família, la gran aposta del papa». La Nació. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2014. Consultat el 5 d'octubre de 2014.
  5. ↑ Povoledo; Goodstein Laurie. «At the Vatican, a Shift in Tone Toward Gais and Divorce» (en anglés). The New York Claves. «The bishops’ report, issued midway through a landmark two-week meeting, does not change church doctrine or teaching, and will now be subjected to fierce debat and revision at the assembly. But it is the first signal that the institutional church may follow the direction Francis has set in the first 18 months of his papacy, away from condemnation of unconventional family situations and toward understanding, openness and mercy. [...] some participants in this one have likened it to the historic Second Vatican Council convened just over 50 years ago [...]The 12-page report, written by a committee picked by Francis, says that without abandoning church teaching on the sacrament of marriage, pastors should recognize that there llaure “positive aspects of civil unions and cohabitation.” That is a striking departure from traditional Catholic preaching that such couples llaure “living in sense.” [...] Cardinal Luis Antonio G. Tagle of Manila told the news conference that some of the bishops felt the “spirit” of Vatican II in this synod.»
  6. ↑ Papa Francisco. «Audiència general». Consultat el 28 de decembre de 2014.
  7. ↑ Oficina de prensa de la Santa Sede (ed.): «Mensage de la III Assamblea General Extraordinària del Sínodo dels Bisbes». Consultat el 28 de decembre de 2014.
  8. ↑ Sínodo dels Bisbes, III Assamblea General Extraordinària. «Relatio Synodi». La Santa Sèu. Consultat el 28 de decembre de 2014.
  9. ↑ Papa Francisco. «Discurs del Sant Pare en la clausura de la III Assamblea general extraordinària del Sínodo dels Bisbes». la Santa Sèu. Consultat el 28 de decembre de 2014.
  10. ↑ «fer-sinodo-extraordinari-família/ », Aceprensa. Consultat el 28 de decembre de 2014.
  11. ↑ Piqué, Elisabetta. «El Papa li va demanar al sínodo que es parle "clar i sense por"». La Nació (Argentina). Archivat des d'el original, el 21 d'octubre de 2014. Consultat el 15 d'octubre de 2014.
  12. ↑ Oficina de Prensa de la Santa Sèu. «Sínodo dels Bisbes».
  13. ↑ 13,0 13,1 News.va (Official Vatican Network) (ed.): «Pope Francis Convenes Extraordinary Synod on the Family for October 2014» (en anglés). Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2013. Consultat el 6 de novembre de 2013.
  14. ↑ Santa Sede (2001). Còdic de Dret Canònic. Llegislació complementària dels països hispanoamericans, 6ª edició, Pamplona, Espanya: Edicions Universitat de Navarresa, p. 276. ISBN 84-313-1908-9.
  15. ↑ Familiaris consortio
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 AICA (ed.): «El Vaticà envia als bisbes del món 38 preguntes per a preparar el Sínodo de la Família». Consultat el 5 de novembre de 2013.
  17. ↑ ACI Prensa (ed.): «a-el-sinodo-de-la-família-2014-61784/#.Uyh9-KhdU8o Expliquen modus operandi rumbo al Sínodo de la Família 2014». Consultat el 18 de març de 2014.
  18. ↑ 18,0 18,1 AICA (ed.): «Sínodo sobre la Família: Presenten el document preparatori». Consultat el 6 de novembre de 2013.
  19. ↑ Dias, Elizabeth. «Pope Francis Calls Extraordinary Synod on Family and Marriage» (en anglés). Clave. Consultat el 6 de novembre de 2013.
  20. ↑ Radi Vaticà (ed.): «el_consell/spa-733770 Reforma de la Cúria, Sínodo i colegialidad en els treballs del Consell de Moradures». Consultat el 13 d'octubre de 2013.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Tornielli, Andrea. ««La comunió als divorciats deu afrontar-se en un nou enfoque»». Vatican Insider-La Stampa. Consultat el 18 de març de 2014.
  22. ↑ Cúria Romana (ed.): «Sínodo dels Bisbes: III Assamblea General Extraordinària. Els Desafius Pastorals sobre la Família en el Context de la Evangelización. Document preparatori». Libr. Editrice Vaticana. Consultat el 6 de novembre de 2013.
  23. ↑ AICA (ed.): «Sínodo sobre la Família: ¿Qué li pregunta el Papa als bisbes del món?». Consultat el 6 de novembre de 2013.
  24. ↑ 24,0 24,1 Müller, Gerhard Ludwig. «donar.html&title=%20%20%20The%20Power%20of%20Grace%20%20%20&locale=és La força de la gràcia». L'Osservatore Romà. Consultat el 28 de novembre de 2013.
  25. ↑ 25,0 25,1 Tornelli, Andrea. «Divorciats que s'han tornat a casar: «Müller no pot cancelar la discussió»». Vatican Insider-La Stampa. Consultat el 28 de novembre de 2013.
  26. ↑ Hernández Velasco, Irene. «Francisco aposta per una renovació de l'Iglésia perque 'els preceptes de Crist són poquísimos'». El Món (Espanya). Consultat el 16 de març de 2013.
  27. ↑ Francisco (2013). a+els+perfectes,+sino+un+generós+remei+i+un+aliment+per a+els+d%C3%A9biles51%22&hl=és&sa=X&ei=0I4oU-XECI3I0AGys4GAAw&vore=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=%22La%20Eucarist%C3%ADa%2C%20si%20ben%20constituïx%20la%20plenitut%20de%20la%20vida%20sacramental%2C%20no%20és%20un%20premi%20per a%20els%20perfectes%2C%20sino%20un%20generós%20remei%20i%20un%20aliment%20per a%20els%20d%C3%A9biles51%22&f=false Evangelii gaudium. Exhortación apostólica: L'alegria del Evangelio, Madrit: Edicions Paraula, pp. 43-44. ISBN 978-84-9840-978-9.
  28. ↑ Küng, Hans. «Contra el vent de proa de la cúria». El País. Consultat el 18 de març de 2014.
  29. ↑ Terra (ed.): «Papa llamenta que la família estiga tan "maltractada" en debat en 180 moradures». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 3 d'octubre de 2014.
  30. ↑ Kasper, WalterIl Foglio.
  31. ↑ Kasper, Walter (2014). The Gospel of the Family (en anglés), Nova York: Paulist Press. ISBN 978-0-8091-4908-7.
  32. ↑ Kasper, Walter (10 de març de 2014). Dones Evangelium von der Familie: Die Rede vor dem Konsistorium (en alemà), Freiburg im Breisgau: Verlag Herder. ISBN 978-3-451-31245-8.
  33. ↑ ACI Prensa (ed.): «Comunió de divorciats en nova unió no es reduïx a casuística, aclarix el Papa Francisco».


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "Nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="Nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sínodo_extraordinari_de_bisbes_sobre_la_família&oldid=758151»