Anar al contingut

XIV Assamblea General Ordinària del sínodo de bisbes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La XIV Assamblea General Ordinària del sínodo de bisbes es va celebrar del 4 al 25 d'octubre de 2015 i va versar sobre el tema «la vocació i la missió de la família en l'Iglésia i en el món contemporàneu».[1] Presenta la voluntat de reflexionar sobre els punts tractats en el Sínodo extraordinari de bisbes sobre la família en la finalitat de formular orientacions pastorals adequades per a l'atenció pastoral de la persona i la família.[2]

El sínodo extraordinari de 2014 va poder entendre's com una preparació per al Sínodo de 2015, pero, abdós, tenen el propòsit de «formar una sola unitat orgànica».[2] Este sínodo és més ampli que el sínodo de 2014, que conté una gran part del episcopado, en molts bisbes participants sent elegits pels seus parells.[3] Com a resultat del Sínodo, el papa Francisco va publicar en 2016 una exhortación apostólica postsinodal, en el títul Amoris laetitia.

El consell sinodal es va reunir els dies 19 i 20 de novembre de 2014 per a començar a planificar per al sínodo de 2015. La reunió va tractar la possibilitat de publicar resums diaris de les declaracions dels bisbes, en la finalitat d'evitar confusions i aumentar la transparència.[4] Igualment, varen formar la comissió que redactarà l'informe del que serà «el sínodo més representatiu del món».[5]

El 8 de setembre de 2015 es varen publicar dos decrets del papa Francisco sobre la reforma del procés canònic per a les causes de declaració de nulitat de matrimoni. L'objectiu va ser agilitar dits processos.[6][7]

Participants

[editar | editar còdic]

El 15 de setembre de 2015 es va publicar la llista de participants.[8] El 2 d'octubre, la moradura Lorenzo Baldisseri, Secretari General del Sínodo dels Bisbes, va informar sobre el modo en que es desenrollaria el sínodo.[9] Va tindre lloc en l'Aula Pablo VI de la Ciutat del Vaticà.

Este sínodo va tindre major número de participants que el de 2014, donant cabuda a «una gran part del episcopado», encara que solament 279 bisbes i sacerdots varen poder votar. Varen assistir experts, colaboradors i delegats d'atres iglésies cristianes, aixina com, matrimonis i vàries monges.

Desenrolle

[editar | editar còdic]

La moradura Péter Erdő, relator general del sínodo,[10] va presentar el primer conjunt de propostes, frut del treball portat a terme en el sínodo extraordinari anterior, i en el que s'exponen essencialment els primers temes a abordar, els quals són:[11]
a) La família en el context antropològic-cultural, centrant-se en els divorços i el baix número de matrimonis aixina com les conseqüències de la teoria de gènero per a la visió del matrimoni;
b) La família en contexts socioeconòmics difícils i excloents;
c) La família i els processos d'inclusió, en oposició a l'anomenada cultura del descarte dels chiquets i els vells; i
d) Les relacions afectives en la família, procurant l'estabilitat.

Instrumentum laboris

[editar | editar còdic]

El document de treball per al sínodo va ser publicat el 24 de juny de 2015, i reiterava la posició de l'Iglésia sobre el matrimoni i la sexualitat, encara que calificant-los d'una manera més acollidora per a articular les ensenyances: «És necessari adoptar un estil de comunicació que siga clar i atractiu, obert i no moralisant, crític i de control, que arreplegue l'ensenyança moral de l'Iglésia i, al mateix temps, siga sensible a la situació de cada persona». La moradura Baldisseri va dir que el qüestionari enviat als catòlics de tot lo món era molt útil per a la preparació del Instrumentum laboris.


En descriure les crisis cultural i social que afecta a les famílies, el Instrumentum laboris manté oberta la possibilitat d'un camí penitencial per a parelles divorciades i regressos a casar per a retornar als sacraments. S'analisa la bioética, l'abort i la violència contra les dònes. Sobre el tema dels homosexuals, un tema polèmic en el sínodo de 2014, indica que deurien ser «respectats en dignitat i rebuda en sensibilitat i delicadea», afegint que no existixen motius per a considerar les unions de dos membres del mateix sexe iguals als matrimonis, i que era inacceptable que les organisacions internacionals d'ajuda facen de l'acceptació del matrimoni homosexual un requisit previ per a l'ajuda financera.

Qüestiones

[editar | editar còdic]

Descentralisació

[editar | editar còdic]

El papa va indicar que l'Iglésia era més descentralisada en l'actualitat, citant Evangelii Gaudium, «No és convenient que el Papa per a prendre el lloc dels bisbes locals en el discernimiento de cada qüestió que es planteja en el seu territori». Alguns bisbes varen indicar la possibilitat de que els divorciats tornats a casar puguen rebre la eucaristía.

Uns atres també varen discutir la descentralisació de l'autoritat de Roma, donant a les iglésies locals i a les conferències episcopals més autoritat per a determinar les seues pròpies pràctiques. Segons un reconte, hi havia uns 20 discursos a favor de permetre als bisbes locals decidir quin era la millor manera d'oferir atenció pastoral als catòlics que s'han alluntat de l'ensenyança de l'Iglésia, mentres que solament dos o tres opost a això en les dos primeres semanes de discursos. Els partidaris sostenen que el context cultural de cada regió o país pot requerir una resposta diferent, mentres que, els opositors argumenten a favor de l'unitat, dient que deu haver un enfocament universal a assunts doctrinales importants. Uns atres han parlat sobre tindre trobades regionals o continentals de bisbes per a discutir qüestions abans de les assamblees sinodales en Roma.

Matrimoni

[editar | editar còdic]

A pesar de les seues diferències sobre algunes qüestions, es va dir que no hi havia unanimitat entre els pares sinodales sobre la creixent diferència entre la visió cultural del matrimoni i la vida familiar i lo que l'Iglésia propon i ensenya. Diarmuid Martin va dir que l'Iglésia necessita «trobar un llenguage que servixca de pont cap a la realitat del dia a dia del matrimoni, una realitat humana, una realitat no només dels ideals, sino de lluita i fracàs, de llàgrimes i alegries». També es va indicar que l'Iglésia té que ser sensible als molts sacrificis i lluites de les famílies. La moradura Philippe Ouedraogo va dir que era fonamental que la «Iglésia anara una gran porta oberta a on tot lo món poguera entrar en tots els seus problemes».cita requerida

La germana Maureen Kelleher, una monja nortamericana, va senyalar que en l'assamblea del sínodo de 1974 va haver dos dònes religioses invitades, i en 2015, 40 anys despuix, eixa sifra solament s'havia aumentat a tres. L'arquebisbe Paul-André Durocher va demanar als participants reflexionar sobre la possibilitat de permetre a les dònes accedir al diaconado, aixina com, donar major autoritat a les dònes qualificades en la presa de decisions dins de les estructures eclesiales i noves oportunitats en el ministeri. Igualment, va condenar els alts índexs de violència en la llar, a lo que Kelleher va demanar als sacerdots a estar millor capacitats en temes relacionats en la violència domèstica.

Lucetta Scaraffia, auditora, professora i coordinadora de la secció mensual de L'Osservatore Romà, Dònes, Iglésia, Món, es va queixar de que hi havia molt pocs documents en el sínodo sobre les dònes, i que, necessitaven ser escoltades en major número, ademés va cridar l'atenció sobre el creixent número de dònes fadrines que cuiden chiquets i duen una casa, les mares fadrines, indicant que la discussió sobre la família no deu excloure-les. Agnes Offiong Erogunaye, president de l'Organisació Catòlica Dònes de Nigèria, va dir que les mares són el cor de la família i que les seues contribucions deuen ser reconegudes i recolzades.

Homosexualitat

[editar | editar còdic]

El sínodo va rebujar l'us d'un llenguage excloent cap als homosexuals, deixant clar que este llenguage deu ser aclarit en l'ensenyança de l'Iglésia. Un grup de participants va propondre la realisació d'una assamblea extraordinària del sínodo per a fer front a les qüestions relacionades en l'homosexualitat.[12] Un dels membres del Sínodo, que no va ser identificat públicament, va dir sobre els catòlics homosexuals: «són els nostres fills, són membres de la família. No són estranys. Són la nostra carn i sanc».[13]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Catholic News Service. «El Papa afig una nova moradura africana al pròxim sínodo de la família» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2015. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  2. 2,0 2,1 The General Secretariat of the Synod of Bishops. «Instrumentum Laboris» (en anglés). Santa Sèu. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2014. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  3. Catholic News Service. «Sínodo per a revisar l'estat de les famílies» (en anglés). Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2014. Consultat el 24 de novembre de 2014.
  4. Iglésia en directe (Rodrigo Ajude). «El sínodo de la família en la prensa. Anàlisis, guanys i reptes per al futur» (en espanyol). Consultat el 24 d'agost de 2015.
  5. Conferència Episcopal d'Estats Units (ed.): «Sínodo dels Bisbe sobre la família de 2014 i 2015» (en anglés). Consultat el 24 de novembre de 2014.
  6. «Motu Proprio del Papa: favorir la rapidea en els processos, no la nulitat matrimonial». www.news.va. Archivat des d'el original, el 25 de setembre de 2015. Consultat el 21 de setembre de 2015.
  7. «El Papa modifica els processos de nulitat matrimonial». www.iuscanonicum.org. Consultat el 21 de setembre de 2015.
  8. «Llista dels participants en la XIV Assamblea General Ordinària del Sínodo dels Bisbes». www.news.va. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015. Consultat el 20 de setembre de 2015.
  9. «La moradura Lorenzo Baldisseri explica com serà el Sínodo sobre la Família». www.news.va. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2015. Consultat el 3 d'octubre de 2015.
  10. «[1]». Consultat el 7 d'octubre de 2015.
  11. «[2]». Consultat el 7 d'octubre de 2015.
  12. Controvèrsia episcopal [3] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
  13. El Papa va recordar en el Sínodo que els divorciats tornats a casar són només un tema (en anglés)