Sò i llenguage en la Terra Mija

J. R. R. Tolkien va ser tant un filòlec com un autor d'alta fantasia. Tenia una teoria privada de que el sò de les paraules estava directament conectat en el seu significat, i que certs sons eren inherentement bells. Els estudiosos creuen que va elegir intencionadament paraules i noms en les seues llengües construïdes de la Terra Mija per a crear sentiments com els de bellea, anhel i estranyea. Tolkien va afirmar que va escriure les seues històries per a proporcionar un entorn per als seus idiomes, en lloc d'al revés. Tolkien va construir llengües per a que els Elfos sonaren agradables, i la Llengua negra de la terra malvada de Mordor per a que sonara asprosa; poesia adequada per a varis pobles del seu món inventat de la Terra Mija; i molts topònims, elegits per a transmetre la naturalea de cada regió. La teoria és individual, pero es va emmarcar en el context de moviments lliteraris i artístics com el Vorticismo i, anteriorment, la poesia sense sentit, que emfatisaven el llenguage i el sò de les paraules, inclús quan les paraules semblaven carir de significat.

Context

Autor

Ademés de ser un autor d'alta fantasia, J. R. R. Tolkien era un filòlec professional, un estudiós de la llingüística històrica i comparada. Era un expert en anglés antic i llengües relacionades. Va comentar al poeta i crític de llibres de The New York Claves Harvey Breit que "soc un filòlec i tot el meu treball és filològic"; va explicar al seu editor nortamericà Houghton Mifflin que en açò volia dir que la seua obra era "tota d'una peça, i fonamentalment llingüística [sic] en la seua inspiració. ... l'invenció de llengües és la base. Les 'històries' es varen fer més be per a proveir un món per als idiomes, que a l'inversa. Per a mi, un nom ve primer i el història li seguix." La subcreaació humana, des del punt de vista de Tolkien, reflectix en certa mida la creació divina, ya que el pensament i el sò units donen vida a un món nou.

Moviments artístics i lliteraris

L'estudiosa de Tolkien Dimitra Fimi senyala que, al voltant de 1900, va haver múltiples moviments artístics i lliteraris que emfatisaven el llenguage i el sò de les paraules, i la possibilitat de transmetre significat inclús en paraules que aparentment no tenien sentit. Estos incloïen el futurisme italià, el vorticisme britànic i l'Imaginismo del poeta Ezra Pound. Fimi observa ademés que, a finals del sigle XIX, poetes del sinsentido com Lewis Carroll en el seu Jabberwocky i Edward Lear varen intentar transmetre significats utilisant paraules inventades.

La "herejía llingüística" de Tolkien

Un plaer estètic

Sense traduir, pero igualment apreciat: la versió llarga de "A Elbereth Gilthoniel," escrita en l'escritura Tengwar de Tolkien.

El llingüiste Allan Turner escriu que "el patró sonor d'un idioma era font d'un plaer estètic especial" per a Tolkien. En el seu ensaig sobre la construcció de llengües, "Un vici secret", Tolkien va escriure que:

Plantilla:Blockquote

Tolkien va explicar en l'ensaig que la persona que inventa un idioma deu abordar la "adaptació de la noció al símbol oral", i que el plaure en tal invenció deriva principalment de la "contemplació de la relació entre el sò i la noció". Va aplegar a afirmar que "personalment estava potser més interessat en la forma de la paraula en sí mateixa, i en la forma de la paraula en relació en el significat (l'anomenada adequació fonètica) que en qualsevol atre departament".

L'erudit de Tolkien Tom Shippey senyala que en La Comunitat de l'Anell, el poema A Elbereth Gilthoniel, escrit en Sindarin, una de les llengües élficas inventades per Tolkien, es presenta directament sense traducció:

Erro al crear miniatura:

Topònims de les Terres de Bree, en els pobles de Bree, Combe, Staddle i Archet en el Bosc de Chet (Chetwood). Els noms són anglesos, en elements britànics (celtes).

Shippey pregunta retòricament qué podria esperar que un llector entenguera d'això. Respon a la seua pròpia pregunta afirmant que Tolkien tenia una teoria privada sobre el sò i el llenguage. Esta sostenia que el sò de les paraules estava directament conectat al seu significat, i que certs sons eren inherentement bells. Va elegir deliberadament paraules i noms en les seues llengües construïdes de la Terra Mija per a crear sentiments de bellea, anhel i estranyea. Shippey dona com a eixemple l'afirmació de Tolkien de que havia usat noms com Bree, Archet, Combe i Chetwood per a la chicoteta àrea, a les afores de La Comarca, a on convivien Hobbits i Hòmens. Tolkien els va seleccionar pels seus elements no anglesos de modo que sonaren "rars", en "un estil que potser sentiríem vagament com 'celta'".

Shippey crida a açò "la major herejía llingüística de Tolkien". Funcionaria, explica, si les persones pogueren reconéixer diferents estils en el llenguage, sentir d'algun modo la profunditat històrica en les paraules, captar cert grau de significat sol pels sons de les paraules, i inclús jujar que algunes combinacions de sons són belles. Tolkien, escriu, creïa que "el élfico sense traduir faria un treball que l'anglés no podia". Shippey també senyala que està registrat que Tolkien va dir que "cellar door" (porta del celler) sonava més bell que la paraula "beautiful" (bell); no obstant, la frase havia segut admirada per uns atres a lo manco des de 1903.

Una visió poc convencional

l'efecte bouba/kiki mostra que, en distintes cultures, sons com "kiki" s'associen en lo esmolat o agut (esquerra) i sons com "bouba" en la redondez (dreta), és dir, que el simbolisme fonètic està generalisat.

El punt de vista de Tolkien era una "herejía" perque la perspectiva estructuralista habitual del llenguage és que no hi ha conexió entre els sons específics i els significats. Per tant, "pig" (porc) designa a un animal en anglés, pero "pige" designa a una chiqueta en danés: els llingüistes han considerat que l'assignació de sons a significats en diferents idiomes és arbitrària, i és solament un subproducte accidental que els anglesos troben que el sò de "pig" s'assembla a un porc.

Tolkien se sentia una miqueta avergonyit pel tema de la seua estètica llingüística, ya que era conscient de la visió convencional, formulada per Ferdinand de Saussure i reforçada a partir dels anys 50 per Noam Chomsky i la seua escola de la gramàtica generativa, de que els signes llingüístics (com les paraules) eren arbitraris, no relacionats en els seus referents en el món real (coses, persones, llocs). L'estudiós de Tolkien Ross Smith senyala que, de fet, Tolkien no era l'única persona que discrepava en la perspectiva convencional; també ho feyen "jagants inexpugnables de la teoria llingüística i la filosofia com Otto Jespersen i Roman Jakobson".

Més recentment, s'ha demostrat que el simbolisme sonor o fonètic està molt estés en el llenguage natural. l'efecte bouba/kiki, per eixemple, descriu l'associació transcultural de sons com "bouba" en la redondez i "kiki" en l'agudea. Svetlana Popova comenta que Tolkien "es va acostar molt" als descobriments de la psicolingüística, inclós l'efecte bouba/kiki, i que les seues idees sobre qué fa plaenter el sò d'un idioma coincidixen en les troballes de David Crystal.

Noms verdaders

Una forma específica d'associació directa entre la paraula i el significat és el nom verdader, l'antiga creència de que existix un nom per a una cosa o ser que és congruent en ell; el coneiximent d'un nom verdader podria donar poder sobre eixa cosa o ser. Tolkien insinua l'existència de noms verdaders en alguns passages dels seus escrits sobre la Terra Mija. Aixina, l'Ent o jagant-arbre Bárbol diu en Les dos torres que "els verdaders noms et conten el història de les coses a les que pertanyen en el meu idioma", mentres que en El hobbit, el mac Gandalf es presenta en la declaració: "Yo soc Gandalf, i Gandalf significa yo" (o "soc yo").

En el cas de Tom Bombadil, un personage enigmàtic en La Comunitat de l'Anell que sempre parla en una mètrica cantada i a sovint canta, Turner comenta que "el contingut proposicional del llenguage sembla haver segut absorbit per la música dels sons en sí mateixos". Ademés, senyala Shippey, quan Tom Bombadil nomena alguna cosa, com els ponis que monten els hobbits, "el nom s'adherix: els animals no responen a cap atre pel restant de les seues vides". Smith va observar que el sò de la frase "Tom Bombadil" en sí mateixa encaixa molt be en el seu amo "alegre i bullicioso".

Referències

Fonts

• Plantilla:ME-ref
• Fimi, Dimitra (2010). Tolkien, Race and Cultural History: From Fairies to Hobbits, London: Palgrave Macmillan. ISBN 978-0-230-27284-2.
• Higgins, Andrew S.. The Genesis of Tolkien's Mythology, Cardiff Metropolitan University (Tesis Doctoral).
• (2014) «Introduction», From Peterborough to Faëry: the poetics and mechanics of secondary worlds: essays in honour of Dr. Allan G. Turner's 65th birthday, Walking Tree Publishers, pp. i–v. OCLC 898346156. ISBN 978-3-905703-31-3.
• Martin, Philip (2002). The writer's guide to fantasy literature: from dragon's lair to hero's quest: how to write fantasy stories of lasting value, Writer Books. OCLC 49379142. ISBN 978-0-87116-195-6.
• Podhorodecka, Joanna (2007). «Is ___protected_title_2___ a linguistic heresy. Iconicity in J. R. R. Tolkien's invented languages», Insistent Images. Iconicity in language and literature. Proceedings of the Fifth Symposium in Language and Literature, Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, pp. 103–110. doi:10.1075/ill.5.11pod. ISBN 978-90-272-4341-6.
• Robinson, Christopher L. (2013). “What Makes the Names of Middle-earth Baix Fitting? Elements of Style in the Namecraft of JRR Tolkien”. Names 61 (2): 65–74. doi:10.1179/0027773812Z.00000000040.
• Plantilla:ME-ref
• Plantilla:ME-ref
• (1983) The Monsters and the Critics, and Other Essays, London: Allen & Unwin. OCLC 955831666.