SQUID

Archiu:SQUID by Zureks.jpg

Sensor d'un SQUID

Els dispositius superconductores d'interferència quàntica o SQUID (sigla anglesa per a superconducting quàntum interference devices) es varen inventar en 1962, quan B. D. Josephson va desenrollar l'unió de Josephson. Hi ha dos tipos de SQUID, DC i RF (o AC). Els SQUID RF només tenen una unió de Josephson, mentres que els SQUID DC tenen dos o més. Açò els fa més difícils i cars de produir, pero també molt més sensibles.

Composició i funcionament

La majoria dels SQUID es fabriquen de plom o niobi pur. El plom es troba usualment en forma d'aleació en un 10 % d'or o indi, ya que el plom pur no és mecánicamente estable a canvis repetits de temperatures (a les temperatures extremadament baixes a les que es treballa). l'electrodo base de el SQUID està fet d'una capa molt fina de niobi, formada per deposición, i la barrera del túnel es forma per oxidació sobre la superfície de niobi. L'electrodo superior és una capa d'aleació de plom depositada sobre les atres dos, en disposició de sándwich.

El principi bàsic està estretament lligat a la cuantización del fluix magnètic. Est és el fenomen pel qual els estats favorits per a un anell superconductor són aquells en els que el fluix és un múltiple de cert quant de fluix.

Aplicacions

Els SQUID s'usen per a medir camps magnètics extremadament menuts; actualment són els magnetómetros més sensibles coneguts, en nivells de soroll d'un mínim de 3 fT/sqrt(Hz). Alguns processos en animalés produïxen camps magnètics molt dèbils (típicament d'una millonèsima a una milmillonésima de Tesla), i els SQUID són molt adequats per a estudiar estos processos.

La magnetoencefalografía (MEG), per eixemple, usa mides d'una bateria de SQUID per a inferir l'activitat neuronal en el cervell. Com els SQUID poden treballar a molta major velocitat que la taxa d'activitat cerebral més ràpida d'interés, es pot obtindre bona resolució temporal per MEG. Una atra aplicació és el microscopi d'agranada en SQUID, que usa un SQUID immers en heli líquit com sonda. L'us de SQUID en prospeccions petrolíferes, predicció de terremots i anàlisis d'energia geotèrmica es va estenent conforme es desenrolla la tecnologia de superconductores.

Ciència ficció

L'escritor de ciència ficció William Gibson va fer referència als SQUID en la seua història Johnny Mnemonic, en la que un delfí modificat genèticament usa un implant de SQUID per a llegir un dispositiu magnètic de memòria en el cervell del protagoniste.

En la película Dies estranys els protagonistes ampren SQUID per a gravar les senyals cerebrals, que després, almagasenades en discs, es venen en el mercat negre per a que la gent puga reviure les experiències de qui les va gravar.

En la película Proyecte Brainstorm també és utilisat i té una rellevància principal.

En la novela Lluïxes de la meua computadora el protagoniste fa us de SQUID els quals li ajuden a proseguir en les seues investigacions.