Sacerdot de Càdis
El cridat Sacerdot de Càdis és una estatuilla masculina de bronze i or trobada en la ciutat de Càdis (Andalusia, Espanya) en 1928, i conservada actualment en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. Està datada en el VIII o VII a. C. (Periodo Orientalizante Ibèric, Edat de Ferro I). Podria ser una representació del deu Ptah importada del Mediterràneu oriental, provablement de Fenicia, o be d'un sacerdot del temple de Melkart.[1]
Troballa
[editar | editar còdic]En 1928, durant els treballs de fonamentació de l'edifici de Telefónica en Càdis, va aparéixer esta peça.[2] Els obrers la varen entregar a l'arquitecte Francisco Hernández-Rubio, qui la va fer aplegar al president de la Companyia. L'Estat va reclamar la seua propietat i es va integrar en la colecció del Museu.
Descripció
[editar | editar còdic]El idolillo en qüestió és una peça exquisita d'orfebreria orientalizante, que en l'actualitat es conserva en el Museu Arqueològic Nacional. Pel corfoll pegat al cos i la posició de les mans es va creure que representava a un sacerdot, d'ahí el seu nom, pero l'interpretació més provable és que es tracte d'una image del deu Ptah.[3] Esta divinitat era protectora dels artesans del metal i són numerosos els eixemplars trobats en Egipte i atres zones del Mediterràneu. La peça es va localisar durant els treballs de fonamentació, a cinc metros. de profunditat, pero al no realisar-se una excavació metòdica es va perdre tota l'informació de context. Per anàlisis estilístic es pot datar entre els sigles VII i IV a. C. L'Expedient publicat en la Gasseta de Madrit ho firmava Eduardo Callejo de la Costera (1875-1950), que en 1926 va ser impulsor del cridat "Decret Callejo",[4] per a la protecció del Patrimoni, encara que en este cas s'invocava el Reglament d'Excavacions de 1912: "Art. 5°: Seran propietat de l'Estat, a partir de la promulgació d'esta llei, les antiguetats descobertes casualment en el subsol o trobades a demolir antics edificis".[5] En este cas, l'intervenció de l'erudit local Ángel Picardo, va fer que les autoritats tingueren notícia ràpida de la troballa i intervingueren per a fer valdre el principi de propietat pública dels restants arqueològics. Si no hi haguera hagut esta actuació en el temps l'estatuilla podria haver terminat en la nutrida colecció particular dels germans Behn, grans empresaris internacionals de telefonia.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ CERES (ed.): «Ficha completa. Sacerdot de Càdis». Consultat el 18 de decembre de 2015.
- ↑ García Algarra, 2012, p. 364.
- ↑ Jiménez Àvila, 2002, p. 578.
- ↑ Gasseta de Madrit, núm. 227, data=15 d'agost de 1926.
- p. 1026-1031.
- ↑ Gasseta de Madrit, núm. 65.
- p. 671-673.
- ↑ http://umbral.uprrp.edu/estudiantil/proceres-del-caribe/hernaan-behn-i-sosthenes-behn/
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jiménez Àvila (2002). La toréutica orientalizante en la Península Ibèrica, Madrit: Real Acadèmia de l'Història. ISBN ISBN 84-959-8305-2.
- Asunción Martín: Sacerdot de Càdis, M.A.N., 2008, NIPO 551-09-006-X
- (2012).Tesis doctoral, Dpto. Història de l'Art, UNED.
- Edward Lipinski (Ed.), Dictionnaire de la civilisation phénicienne et punique, Brepols, Turnhout 1992, XXII + 502 p., 14 pl. (francés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sacerdote de Cádiz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.