Sagú (fécula)

Molienda del sagú en Indonèsia.

El sagú és una espècie de palmera de fulls grans, en fruts ovoides, el tronc dels quals té forma de tubèrcul del com s'extrau un almidó o fécula en forma de farina, perles o bolitas de fécula que s'usen per a cuinar, acompanyar o espesar aliments, especialment sopes, puré, mazamorras o pudines.

Originalment es coneix com sagú la fécula produïda de la mèdula de la palmera Metroxylon sagu, en l'illa de Nova Guinea. Es tala un tronc de la palma, s'extrauen les fibres del cor, es filtren i els blocs obtinguts es decanten en una suspensió, despuix de la qual cosa es poden amasar i cuinar o sometre abans a moliendas o processos de perlado.

També li l'obté en Melanèsia. Micronesia i Polinèsia del cor del tronc d'atres palmes del gènero Metroxylon, com Metroxylon vitiense. En el surest d'Àsia es produïx sagú de la mèdula de dos espècies del gènero Cycas (Cycas circinalis i Cycas revoluta) l'almidó del qual deu ser somés a un procés previ al consum per a eliminar la neurotoxina coneguda com cicasina. En alguns llocs de Sudamérica s'extrau almidó de la palma Mauritia flexuosa, en chicoteta escala.

També pot ser produït de les féculas obtingudes dels tubèrculs farináceos de diverses plantes, com la Maranta arundinacea i la yuca (Manihot esculenta). Durant de la Segona Guerra Mundial es produïen estes bolitas de la fécula de creïlla.