Salamandra longirostris

salamandra penibética (Salamandra longirostris)

La salamandra penibética (Salamandra longirostris) és una espècie d'amfibi urodelo de la família Salamandridae, endèmica de la cordillera Penibética en Andalusia, Espanya.

És una salamandra gran, molt semblada a la salamandra comuna, en qui no compartix àrea de distribució. El cos és negre en taques grogues quadrangulars i algunes taques molt característiques en el cap. El morro és apuntat i la pancha grisáceo, sense taques. Habita zones humides, en cursos d'aigua pròxims a on es reproduïx.

Està considerada una espècie distinta de la salamandra comuna des de principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Descripció

Llaugerament major que la salamandra comuna, medix de mija 18,5 cm i aplega a alcançar els 23 cm. Té el cos robust i la coa relativament curta. La seua pell és plana i lluenta, en taques grogues quadrangulars sobre fondo negre dispostes bilateralmente; molt rara volta posseïx taques rojoses. Pancha grisa plomizo, casi sempre sense taques grogues i mai en la gola, #lo que la diferència de les subespecies Salamandra salamandra morenica, S. s. crespoi i S. s. gallaica.

El seu morro és puntagut lo que li dona un aspecte característic, i les glándulas parotídeas són conspicuas. En el cap solen aparéixer tres parells de taques: sobre la parpalla, sobre la parótida i en la base del maxilar superior. En freqüència posseïx unes chicotetes taques grogues que seguixen el contorn de les mandíbulas.

Sistemàtica

Fins a 1994 era considerada com Salamandra salamandra. En eixe any, Ulrich Joger i S. Steinfartz en el seu treball sobre salamandres del sur de la península ibèrica la varen classificar en la categoria de subespecie, com a Salamandra salamandra longirostris. Des de llavors i fins a 2009 tota la bibliografia sobre esta espècie es referix a la subespecie. En 2007 Speybroeck i Crochet varen fer notar que esta subespecie podria ser classificada com a espècie independent, pero no va ser formalisat fins a 2009 per Dubois i Raffaëlli. No obstant en 2010, els mateixos autors que havien apuntat la seua especificidad —Speybroeck i Crochet junt en Beukema— varen tornar a plantejar l'inclusió de l'espècie com subespecie de Salamandra salamandra a pesar de les seues distribucions alopátricas i de les diferències moleculars existents.

Hàbitat i distribució

D'hàbits terrestres, li la pot trobar en les zones montanyoses i humides entre #fulleram de boscs caducifolios o en zones rocoses en vegetació abundant, freqüentment prop de cursos d'aigua. El ranc altitudinal comprén des del nivell de la mar fins als 1780 m.

La seua àrea de distribució se circumscriu a la serra de Ronda en les províncies de Càdis i Màlaga. Fins a la década de 1980 també es distribuïa per Granada, pero estes poblacions semblen haver desaparegut. Es distinguixen dos grups de població separats, un d'occidental més numerós i un atre oriental molt amenaçat. L'occidental es troba en la província de Càdis i occident de Màlaga. L'oriental ocupa l'alce de la província de Màlaga. En una població d'especial valor en l'imminent parc nacional de la Serra de les Neus.

És alopátrica en la salamandra comuna, és dir, les seues àrees de distribució no se superponen. Les poblacions de salamandra comuna més propenques són les pertanyents a la subespecie S. s. morenica que es troben al nort del riu Guadalquivir, en Serra Morena i serres de Cazorla, Segura i Alcaraz.

Bibliografia

• Donaire-Barroso, D.(2009).(18)

10-17.

• Frost, Darrel R.. «Amphibian Species of the World: an Online Reference. Version 5.5 (31 January, 2011)» (en anglés). American Museum of Natural History, New York, USA. Consultat el 23 de giner de 2012.
• Masó, A. i M. Pijoan (2011). Amfibis i reptils de la península ibèrica, Balears i Canàries, Barcelona: Omega, pp. 848. ISBN 978-84-282-1368-4.
• Tejedo, M., R. Reques, J.M. Gasent, J.P. González de la Vega, J. Morales Barnestein, L. García Cardenete, I. González Mires, D. Donaire, M.J. Sánchez Herráiz i F. Marangoni (2003). Distribució dels amfibis endèmics d'Andalusia: Estudi genètic i ecològic de les poblacions, Sevilla: Estació Biològica de Doñana (C.S.I.C.), pp. 172.