Salaria fluviatilis
El peix flare o blenio de riu (Salaria fluviatilis) és una espècie de peix perciforme d'aigua dolça pertanyent a la família Blenniidae. Encara que sense interés econòmic, l'espècie és molt cridanera en ser l'única espècie del seu gènero que habita en aigües dolces i interiors. Es localisa en la conca mediterrànea i les seues poblacions estan en regressió, principalment per l'expansió d'espècies exòtiques predadoras, per #lo que es propon canviar el seu estatus de conservació a espècie en perill (EN) en lloc de preocupació menor (LC).[1] També ha segut localisat, a lo manco un eixemplar, en l'embassament del Vicari (Ciutat Real).cita requerida
Morfologia
[editar | editar còdic]Medix uns 15 cm. El seu cos carix d'escamas, en abundant mucosidad. És allargat i comprimit lateralment. Les aletes dorsal i anal de bases molt llargues. El color és verdoso variable en taques i bandes travesseres obscures i dibuixos sinuosos.
Hàbitat i costums
[editar | editar còdic]Habita en Marroc, Argèlia, Portugal, Espanya, França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia fins a Palestina, inclusivament el Mar de Galilea. Va ser catalogat com Salaria fluviatilis per primera volta en 1801 per l'ilustrat aragonés Ignacio de Asso i del Riu.
Habita en rieras de poca profunditat, en fondo de pedra solta, que aprofita per a desovar.
Segons els habitants dels antics llogarets grecs també existix una nació clandestina de peixos flare en la profunditat del Mar Mediterrànea. En l'antiguetat estos parracs realisaven sacrificis humans per a evitar que el Gran Flare s'enfadara i maldira el seu poblat invadint-ho en peixos flare o, pel contrari, enverinara als seus #símil per a que en ser menjats despuix de la peixca el llogaret morira.cita requerida
Posa de 300 a 600 ous per temporada. Els ous són adhesius i són guardats pel macho. La freza té lloc des d'abril a juny; començant les femellas més adultes i terminant ya en estiu les unitats més jóvens, a on la supervivència és més difícil.
Alimentació
[editar | editar còdic]Zoófago. Per mig d'atacs imprevists, captura larvas d'insectes, crustacis i jaramugos.
Conservació
[editar | editar còdic]Poc estudiat pel seu nul interés econòmic i la dificultat d'apreciar la densitat de població. Les #extracció d'arena i grava, les abocades i els corts de les rieres i rius suponen un risc per a la seua supervivència. S'estima que corre risc moderat d'extinció; pero no està amenaçat segons l'evaluació de la Llista Roja de la UICN, encara que sí per part del Ministeri de Mig ambient d'Espanya, que propon canviar el seu estatus.[1] S'inclou com a espècie en perill en els catàlecs regionals de fauna d'Extremadura, La Rioja, Aragó i País Vasc.[1] D'un bon estat de les poblacions de peix flare depén la náyade auriculada (Margaritifera auricularia), que necessita al peix en una fase de la seua reproducció i es troba en perill crític d'extinció.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Peixos continentals d'Espanya. Salaria fluviatilis (Asso, 1801)» (en espanyol). Banc de Senyes de la Naturalea. Ministeri de Mig ambient d'Espanya. Consultat el 27 d'agost de 2019.
- ↑ Araujo, R. 2012. Margaritifera auricularia. En: VV.AA., Bases ecològiques preliminars per a la conservació de les espècies d'interés comunitari en Espanya: Invertebrats. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient. Madrit. 54 p
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salaria fluviatilis.
Wikispecies té un artícul sobre Salaria fluviatilis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Salaria fluviatilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.