Same
Same o Samos (en grec, Σάμη o Σάμος) és el nom d'una antiga ciutat aixina com d'una illa grega de l'archipèlec de les Jónicas.
Illa
[editar | editar còdic]Homero la cita en la Ilíada i en la Odissea com un dels territoris que estaven baix domini d'Odiseo. Es tractava d'una illa veïna d'Ítaca —entre abdós se situava el chicotet illot rocós d'Asteris— i pròxima a Duliquio i Zacinto.[1][2] De Same procedien 24 dels pretenents de Penélope.[3] Va ser també el lloc a on es va casar Ctímene, la germana de Odiseo.[4]
Per una atra part, Estrabón menciona que l'illa de Samos situada en Jonia, en el mar Egeo, en temps de Homero encara no havia segut colonisada i que el nom d'esta illa procedia, be de la Samos de les illes Jónicas, be de l'illa de Samotracia, que també rebia el nom de Samos.[5]
Sol identificar-se l'homérica illa de Same en Cefalonia; no obstant hi ha hagut atres interpretacions: segons una hipòtesis que havia segut defesa des de l'Antiguetat per varis autors, Same era una de les dos parts en les que es dividia Cefalonia i Duliquio era l'atra.[6] Wilhelm Dörpfeld —qui opinava que l'homérica Ítaca era l'illa de Léucade i Duliquio era Cefalonia— identificava Same en l'actual illa d'Ítaca.[7]
Ciutat
[editar | editar còdic]
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]La ciutat de Same, en l'illa de Cefalonia, va estar habitada des de el IX Tenia dos ciutadelles i s'han conservat imponents murs de fortificació dels periodos clàssic i helenístico. També s'ha identificat el lloc a on es trobava l'antic port d'época clàssica. Atres restants arqueològics que s'han excavat són un edifici que s'ha identificat com un temple, edificis públics i privats del periodo romà i quatre cementeris.[8]
Història
[editar | editar còdic]Tucídides i Estrabón nomenen la ciutat de Same com una de les quatre que hi havia en Cefalonia. Same és mencionada també per Tito Livio, que diu que va ser una de les ciutats que, en un principi es varen rendir davant l'eixèrcit romà de Marco Fulvio en l'any 189 a. C., junt en Cranios i Paleis, pero després els de Same es varen rebelar potser per creure que per la favorable situació estratègica de la ciutat, els romans els obligarien a abandonar-la, pero els motius no estan clars. Els romans varen posar lloc a la ciutat i la varen atacar en ariets i atres màquines de sege i els samios es varen defendre en tots els mijos al seu alcanç i inclús realisaven eixides per sorpresa contra els atacants. Per a mantindre als samios alluntats, els romans varen dur honderos de les ciutats d'Egio, Patras i Digues-me. Despuix de quatre mesos de sege, els romans varen conseguir escalar les muralles, penetrar en la ciutat i els samios es varen refugiar en la ciutadella pero al sendemà varen tindre que rendir-se. Same va ser saquejada i els seus habitants varen ser venuts com a esclaus. Els romans varen deixar allí una guarnició.[9] En temps de Estrabón la ciutat no estava habitada i situa els seus restants en la part central de l'estret que hi ha entre Ítaca i Cefalonia.[10][11]
La ciutat de Same es localisa en el lloc a on està la població moderna que té el nom de Sami.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Homero, Ilíada II,634.
- ↑ Homero, Odissea IV,671; IV,846; IX,24.
- ↑ Homero, Odissea XVI,249.
- ↑ Homero, Odissea XV,367.
- ↑ Estrabón X,2,17.
- ↑ Homero, Ilíada, edició de José García Blanco i Luis M. Macía Aparicio, p.80, notes complementàries, Madrit: CSIC, 1991.
- ↑ «Emilio Suárez de la Torre, Ítaca i Ulises, p.222.». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 13 de març de 2014.
- ↑ Pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia:Same (en grec)
- ↑ Tito Livio XXXVIII,28-30.
- ↑ Tucídides II,30
- ↑ Estrabón X,2,10;X,2,13.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Same» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.