Sarcòfec paleocristiano de Còrdova

Archiu:Sarcófago paleocristiano (17720198325).jpg

Sarcòfec paleocristiano de Còrdova

El sarcòfec paleocristiano de Còrdova està datat entre els anys 330-335 i va ser trobat el 30 de giner de 1962 en el creuament de l'avinguda Cruz de Juárez en la calle Armeler, a a penes 250 metros d'a on es va trobar el sarcòfec de les Portes del Hades, en la ciutat espanyola de Còrdova, en Andalusia, Espanya. Actualment, s'expon en el Museu Arqueològic de Còrdova.

Descobriment

Va ser trobat a tres metros de profunditat durant la realisació de fonaments per a noves vivendes en la zona en 1962. Sembla ser que es trobava en el lloc original, puix encara estava adossat en la seua part posterior a un mur de pedra calcàrea. Encara que segons els experts es trobava buida, Antonio García i Bellido va poder apreciar uns diminuts restants òsseus, ademés d'atres ossos en els voltants que varen poder pertànyer al difunt i atres inscripcions que eren anteriors al sarcòfec. La tradició indica que prop d'esta zona es trobava el monasteri de les Monges de Santa Cecilia de Mèrida, que va subsistir fins a l'arribada del Califato de Còrdova (929) i del que procedixen les numeroses làpides mozárabes actualment en el Museu Arqueològic de Còrdova.

Descripció

Realisat en marbre, provablement itálico, destaca la destrucció de les cares de les figures, provablement per alguna cultura iconoclasta com l'Imperi almohade durant el XII. De la mateixa manera que molts sarcòfecs occidentals, únicament es troba decorat el seu frontal, el restant és pla. En el frontal es mostren cinc temes bíblics separats per columnes estriadas, d'esquerra a dreta:

1. El sacrifici d'Isaac, agenollat, dispost a morir junt al seu pare Abraham de peu en el centre en un gavinet. Abraham calça borceguíes típics de pastor, mentres que Isaac va descalce. Darrere s'aprecia el corder que va a substituir a Isaac en el sacrifici, mentres que Sara sembla agarrar el braç de Abraham, de la mateixa manera que en molts sarcòfecs, encara que ací du toga, potser per un error de l'escultor. Finalment, Deu al fondo ordenant parar l'acció.
2. Jesucristo predient les tres negacions de Pedro, en el gall en el centre.
3. Milacre dels pans i els peixos. Crist apareixeria imberbe, tal i com era propi en l'época abans del regnat de Teodosio (r. 379-395), quan comença a semblar barbudo.
4. Adán i Eva despuix del pecat original junt a la serp enroscada a un arbre.
5. Moisés realisa el milacre de traure aigua del mont Horeb.

Aixina mateix, entre les quatre carcanyols dels arcs centrals apareix el història de Jonás. En el primer és engolgut per la ballena, en el segon dorm baix la calabacera despuix de ser tornat per la ballena, en el tercer el pastor en el seu corder i en el quarto un au, restants d'un navío i una cabanya. Finalment, en els extrems s'aprecien salamandres fent sonar la caracola, típic tema marí dels sarcòfecs pagans referent a la busca de les Illes Bienaventuradas.