Illes Afortunades

Mapa en les 6 illes afortunades. Cosmographia Claudii Ptolomaei Alexandrini, 1467.

Les 6 illes de Veta Verda, que des d'Àfrica es veuen com 6 illes en llínea

En la mitologia grega les Illes Afortunades o Illes dels Bienaventurados (en grec antic: μακάρων νῆσοι, makáron nisoi) són el lloc a on, segons la mitologia grega, les ànimas virtuoses gojaven d'un repòs perfecte despuix de la seua mort, equivalent al paraís d'atres tradicions escatológicas (creències sobre el més allà o ultratumba). El lloc sagrat a on les ‘ombres’ (σκιά, skiá) dels hòmens i dònes virtuosos i els guerrers heròics han de passar l'eternitat en una existència benaventurada i feliç, en mig de paisages verts i sempre floridos, baix el sol, per contraposició al Tàrtar (a on els condenats sofrien eterns tormentos). Han segut a sovint identificades en el cel cristià.

Són el marc a on es desenrollen els diàlecs dels morts, un gènero lliterari que va gojar de gran desenroll des de l'Antiguetat (com Luciano en el II) fins a el XVIII.

Se'ls atribuïa una realitat espacial concreta i una ubicació; encara que de molt difícil accés, en l'oceà Atlàntic, més allà dels confines occidentals de la Líbia (nom que en la civilisació grega es dona al continent africà). S'han identificat tradicionalment en els archipèlecs del grup denominat geogràficament Macaronesia en l'actualitat (Azores, Madeira, illes Salvages, Canàries, i Veta Verda).

Vore també

• Aaru
• Jardí de les Hespérides
• Illa de Sant Brandán
• Cúpula de Arina