Ombra (mitologia)

Una ombra (en grec σκιά, en llatí umbra), en lliteratura i poesia, pot entendre's en el sentit del esperit o fantasma d'una persona fallida, que residix en l'inframundo.

L'image d'un inframundo a on els morts viuen en l'ombra és comuna al Antic Próximo Oriente. En hebreu bíblic és expressat pel terme tsalmaveth, lliteralment, "ombra de la mort". La Bruixa de Endor en el Primer Llibre de Samuel notablement conjura al fantasma (owb) de Samuel.

Només molt selectes individus estan exents del destí de habitar en l'ombra despuix de la mort, ascendint a l'esfera divina. És l'apoteosis a la que aspiraven els reis que afirmaven la seua divinitat i es reflectia en la veneració dels héroes. Plutarco relata cóm Alejandro Magne es va sentir inconsolable despuix de la mort d'Hefestión fins al moment en que va rebre un oràcul d'Amón que va confirmar que el fallit era un héroe, és dir, que gojava de la condició de diví.

Les ombres també apareixen en la Odissea d'Homero, quan Odiseo va experimentar una visió del Hades, i en la Eneida, quan Eneas viaja al inframundo. I en Les Metamorfosis d'Ovidio:

En la religió de l'Antiga Roma, existia la creència de que despuix que el fallit fora enterrat en determinats rituals funeraris, es transformava en ombra, formant part llavors dels manes, els deus familiars de la mort.

En la Divina Comèdia de Dante Alighieri, molts dels morts són referits, de manera similar, com a ombres (en italià, ombra), com el guia de Dante, Virgilio.

En ocasions es pot llegir en els epitafis 'Pau a la teua dolça ombra' (i descansa sense fi) i va ser utilisat pel poeta Alexander Pope en el seu epitafi per a Nicholas Rowe.

Vore també

• Inframundo grec
• Llibre dels Morts