Sarcomphalus mistol
El mistol, també cridat mistol cuaresmillo, sacha mistol, mistol del mont (Sarcomphalus mistol) és un arbre (casi arbust) de la família Rhamnaceae.
És típic i natiu dels boscs de Gran Chaco, abundant en el Chaco Austral, casi tot el nort d'Argentina i part del centre com Còrdova, ademés de Perú, Bolívia, Veneçola i Paraguay.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El mistol és un arbre mijà que posseïx un tronc que alcança els 10 a 15 m d'altura, encara que la majoria dels eixemplars té una altura que varia entre els 4 a 9 m, en un diàmetro de 2 a 6 dm; corfa plana, fina, engrossant en l'edat. Del tronc partixen abundants branques pubescentes, retortillades, dotades de rectes i dures espines, copa globosa, compacta; fullage semiperenne de fulls simples, coriáceas, alternades, llaugerament pecioladas i ovales en vores alguna cosa dentados; florés es disponen en breus cims compactes, cáliz 5, corola 5, 5 estams; fruts drupa esfèrica castany rojosa d'aproximadament 10-17 mm de diàmetro, polpa pastosa i dolça.
Florix durant la primavera meridional (entre octubre i decembre) i fructifica en el estiu meridional (entre decembre i març).
La fusta és prou dura, pesada i resistent per lo que és utilisada per a realisar mànecs i vetes de ferramentes, ràdios de rodes de carruages, la taula dura de les parts més resistents de violins criollos o, en el seu detriment, per a produir carbó vegetal.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Ziziphus mistol per August Heinrich Rudolf Grisebach i publicada en Abhandlungen der Königlichen Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen 19: 99–100, en 1874, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[2] i ulteriormente seria transferida al gènero Sarcomphalus per Frank Hauenschild en Taxon 65(1): 56, en 2016.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vejau: Sarcomphalus
mistol: epítet que procedix de "mixt" ya que el color de la seua fusta ha fet creure que es tractava d'una espècie botànica mixta entre el quebracho blanc i el quebracho colorat.
Usos
[editar | editar còdic]Aparte dels usos ya indicats que se li donen a la seua fusta, el mistol servix en els seus fruts per a l'alimentació: fins a la segona mitat de el XX era comuna que en la província argentina de Còrdova, aixina com en les del noroest argentí, els almaceneros oferiren com "yapa" (obsequie extra) un grapat de fruts de mistol als chiquets.
Este frut es pot consumir madur o es pot preparar en ell arrope, licor o una llepolia anomenada "bolanchao" o gualanchao. Torrant i molent este frut s'obté un succedàneu del café cridat "café de mistol", utilisat actualment en dietètica pels seus valors nutritius i per la seua baixa o nula presència d'alcaloides.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ SIB.gov.ar Dispersió
- ↑ «Ziziphus mistol» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-01-18.
- ↑ «Sarcomphalus mistol» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2024-01-18.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286.
- Cusato, L. & R. D. Tortosa. 2013. Rhamnaceae. 44: 1–56. In G. F. Bocquet & M. R. Crosby (eds.) Fl. Paraguay. Conservatoire et Jardin Botaniques de la Ville de Genève & Missouri Botanical Garden, Geneva & St. Louis.
- Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolívia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223. View in Biodiversity Heritage Library
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2014. Cat. Pl. Vasc. Bolívia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 127(1–2): i–viii, 1–1744. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
- Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. (eds.) 2015 en avant. Catàlec de les plantes vasculars de Bolívia (#adició).
- Killeen, T. J., I. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guia Árb. Bolívia 1–958. Herbario Nacional de Bolívia & Missouri Botanical Garden, Edit. Quipus srl., La Pau.
- López, J. A. & J. I. L. Little. 1987. Arbres Comuns Paraguai 1–425. Cos de Pau, Colecció i Intercanvi d'Informació, Washington, D.C.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundació Ceibo, Sucre.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- http://zipcodezoo.com/plants/z/ziziphus_mistol.asp
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sarcomphalus mistol» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.