Sargassum
Sargassum (sargazo) és un gènero de macroalgas planctónicas de la classe Phaeophyceae (algues pardas) en l'orde Fucales. Les algues, que poden créixer en varis metros, són pardas o vert negruzcas i diferenciades en rizoides, estipes i làmina. Algunes espècies tenen vesícules plenes de gas per a mantindre's a flotació i promoure la fotosíntesis. Moltes tenen textures dures entrellaçades i en cossos robusts pero flexibles que les ajuden a sobreviure a corrents fortes.
Les espesses masses de sargazos proveïxen un ambient propici per a un distintiu i especialisat grup d'organismes marins, molts dels quals encara es desconeixen. Els sargazos es troben comunament en els detritos de la plaja, prop dels seus llocs de creiximent en la mar, per #lo que solen cridar-se maleza del Golf i, coloquialmente, la maleza de l'engany.
Les espècies de Sargassum es troben en les àrees tropicals del món, i són la més òbvia macrófita d'àrees costeres a on el sargazo està prop de sec de coral. Les algues creixen subsidiàriament pegades al coral i a roques. En atres casos (per eixemple, en el mar dels Sargazos) suren a la deriva poblacions immenses de Sargassum.
Sargazo en la costa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gran Cinturó de Sargazo de l'Atlàntic.
El sargazo pelágico és una macroalga marina parda del gènero Sargassum, component important de la flora marina de zones tropicals i subtropicales. El moviment del sargazo és important per a la conectivitat en el sistema marí, puix és hàbitat i refugi d'una gran cantitat d'espècies marines com a plantes, crustacis, aus, peixos, tortugues i inclús ballenes.[1] El sargazo prolifera ràpidament en duplicar el seu volum en menys de 20 dies.[2]
La "marea marró" és quan el sargazo es concentra en la costa posant en perill a l'ecosistema local. «Quan el sargazo, una macroalga que sol surar, aplega a les costes, comença a descompondre's generant un ambient sense oxigen que mata diferents organismes. Afecta principalment a espècies que no poden moure's o es mouen molt poc, com algunes estreles de mar, erizos de mar, les pastures marines i, per supost, els corals», explica la biòloga mexicana María del Carmen García Rivas.[3]
Encara que les causes són poc clares, s'ha propost que este fenomen es deu al calfament global[4] i a la contaminació dels oceans.[1][5]
Entre els principals efectes a l'ecosistema que genera estan:
- Reducció de llum i oxigen (zones afóticas, hipoxia i anoxia), entre atres coses, evitant que els organismes que es troben davall realisen la fotosíntesis
- Acidificació per producció d'àcit sulfhídrico (H2S).
- Mort i/o dany de corals.
- Aument en les concentracions de nitrogen i fòsfor (eutroficación).
- Aument en la concentració de matèria orgànica particulada (POM).
- Pèrdua de pastures marines: tongada per comunitats algales.
- Afectació a les poblacions de tortugues marines.
- Impacte en espècies de fauna associades al sargazo durant les activitats de removiment en l'mar.
- Pèrdua de plaja com a conseqüència de la desaparició de praderies de pastures marines i per activitats de removiment en terra.
- El sargazo també atrau molt fem marí, per #lo que termina formant un ambient prou tòxic.
Atres efectes rellevants de l'arribe massiu de sargazo en les plages són:
- #Afectació a la salut en conseqüència del contacte en organismes que viuen en les algues i/o els gasos que estes emanen (com a H2S, CO2 i metà).[6]
- L'impacte negatiu a l'indústria turística[7] en invadir les plages, canviar el color blau turquesa de la mar a café o marró i produir olors desagradables.[1]
- #Afectació a l'indústria peixquera.[5]
És per açò que es dediquen importants esforços a netejar les plages de sargazo. L'acumulació de sargazo en la costa ha succeït en Mèxic, les costes Este de la mar Carib (sur de Cuba i les Antilles Menors), l'Oest d'Àfrica (des d'Sierra Leona fins a Ghana), entre unes atres.
El cas de Mèxic
[editar | editar còdic]El primer registre d'una arribada massiva de sargazo a aigües del Carib mexicà va ser en 2011.[1] En l'estiu de 2013 en el Carib mexicà es va reportar l'arribada de cantitats atípiques d'esta macroalga a les costes. Açò va continuar de forma esporàdica durant els següents mesos, fins que, a finals de 2014 i durant 2015, esta situació es va tornar constant. En 2018 Spencer Tunick va visitar Tulum i va difondre fotografies com un esforç de visibilizar la problemàtica que representa l'acumulació de sargazo en les plages mexicanes.[1]
Durant el 2020 la Semar va recolectar 19,054 tonellades en comparació al 2019, any récort a on varen ser extretes 85,495 tonellades de sargazo, d'acort en senyes de la secretaria.[8] D'acort en sifres de 2019, mantindre neteja una plaja privada li costa a un complex de lux com l'hotel Zoetry, en Cancún, 350.000 dólars a l'any. Entre març i juliol de 2021, és dir, en cinc mesos, la Secretaria de Marina federal va recolectar 21 mil tonellades d'estes algues marrons; 3 mil més que en tot 2020.[9] D'acort a la Secretaria de Mig ambient de Quintana Rosegue, en març de 2022, varen aplegar a les costes de li entitat casi 25,000 tonellades de sargazo.[10] En 2023, en Quintana Rosegue el Govern local va arreplegar 70 tonellades de sargazo.[3]
L'us de maquinària per a retirar el sargazo de les plages posa en risc l'ecosistema associat a les plages, dunes, pastures marines, secs coralinos i fauna, per #lo que esta activitat deu realisar-se seguint els Lineamientos Generals per al Removiment del Sargazo de les Plages del Carib Mexicà.[1] Dins de la zona marina s'han usat barreres físiques per a contindre el sargazo. La primera barrera de 200 metros es va instalar a 300 metros de la plaja de Punta Nizuc, Cancún.[1] Una atra alternativa per a netejar la plaja contempla l'us de microorganismes que es modifiquen i retornen a la mar per a netejar el sargazo, encara que esta pràctica ha causat controvèrsia dins de la comunitat científica, puix encara no es coneixen els efectes que podria tindre.[11]
Quí i cóm deu atendre's la complexa problemàtica derivada de l'acumulació del sargazo és un tema que requerix també d'adaptació de polítiques públiques.[2] Ademés existixen esforços enfocats en la detecció i monitoreo del sargazo[12] i també iniciatives mixtes com l'observatori ciutadà del sargazo que emet reportes i pronòstics de sargazo en les plages de Quintana Rosegue i el Carib mexicà.[13]
El cas de les illes del Carib
[editar | editar còdic]En 2022, els països de la Comunitat del Carib (Caricom) —que inclouen 15 Estats membres i cinc integrants associats que són territoris o colónies— varen registrar pèrdues econòmiques d'al voltant de 102 millons de dólars pel sargazo. Sifres que no inclouen els costs anuals de neteja de plages que poden sumar atres 210 millons de dólars.[14]
Algunes conseqüències del sargazo en les illes del Carib:
- Escoles desestajades per gasos tòxics.
- L'aigua potable de les cases en mala olor.
- Els operadors turístics i els peixcadors en lluita per mantindre els seus negocis.
- Pèrdues d'ocupacions.
- Problemes de salut.
En les illes, la major part de la població viu sobre la costa, per #lo que es veuen afectats directament. Estos països del Carib són els que menys contribuïxen al calfament global que fa que prolifere el sargazo, pero al mateix temps són dels més afectats. És un problema que requerix d'una solució global i potser #compensació.
Atres usos
[editar | editar còdic]El sargazo es pot utilisar per a fer rajoles.[15] També es podria usar per a combustibles, fertilisants, materials de construcció i fins a composts per a fer paper o sabates. En Jamaica s'utilisa per a produir alimente animal i s'explora l'opció del seu us com a carbó orgànic.[5]
Encara que segons el biòlec Enrique Gálvez García, els alts costs de la recolecció del sargazo fan inviable qualsevol proyecte d'aprofitament de l'alga. Tan sol per a 2019, el govern del estat mexicà de Quintana Rosegue va solicitar entre 600 i 700 millons de pesos per a poder desplegar estratègies de contenció i recolecció de l'alga en altamar, la qual cosa fa que qualsevol aprofitament productiu a partir de sargazo siga poc rendable.[16]
Espècies seleccionades
[editar | editar còdic]- Sargassum horneri (Turner) C.Agardh, 1820
- Sargassum pallidum (Turner) C.Agardh, 1820
- Sargassum natans - pal vedat d'Amèrica [17]
- Sargassum vulgare - sargazo comú [17]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «EL SARGAZO EN LES COSTES MEXICANES – Direcció de Comunicació de la Ciència». www.uv.mx. Consultat el 2022-04-23.
- ↑ 2,0 2,1 «El sargazo a escena».Salut Pública de Mèxic.61
- 701–703.ISSN 0036-3634.doi:10.21149/10870.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ 3,0 3,1 Monsalve, María Mónica. «Més d'una década de danys: el sargazo seguix asfixiant els ecosistemes del Carib». El País. Consultat el 11 d'abril de 2024.
- ↑ El sargazo emmalaltix al caribe mexicà
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «a-jamaica La transformació del sargazo en un tesor per a Jamaica» (en és). www.iadb.org. Consultat el 2022-04-23.
- ↑ «posar-se-en-contacte-en-la-pell Efectes nocius del sargazo en posar-se en contacte en la pell - Baixe Paraula» (en és-mx). Consultat el 2022-04-23.
- ↑ El sargazo s'ha convertit en l'enemic del paraís en Mèxic
- ↑ Garduño, Mónica. «Semar recolecta 11,186 tonellades de sargazo en ajuda del buc ‘Natans’». Forbes. Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ Ureste, Manu. «'Necessitem que el Govern prenga en sério el sargazo': les peticions ciutadanes per a combatre-ho». Animal Polític. Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ Chiomante, Paola. «L'arribada massiva de sargazo afecta les plages del Carib mexicà». El País. Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ Varetes, Adriana. «a-netejar-plages-de-qroo Científics alerten sobre us de microorganismes per a netejar plages». L'Universal. Consultat el 4 d'abril de 2022.
- ↑ «Blog de Oceanología 8 de decembre de 2020». Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2020. Consultat el 23 d'abril de 2022.
- ↑ «Sargazo en Quintana Rosegue» (en és-mx). Directori de Plages - Playaxs.org. Consultat el 2023-10-23.
- ↑ Monsalve, María Mónica. «Escoles desestajades, corts d'aigua i negocis colpejats: el cost de l'invasió de sargazo en el Carib». El País. Consultat el 15 d'abril de 2024.
- ↑ Construïxen casa en rajoles de sargazo
- ↑ Temporada de Sargazo en Cancún 2024
- ↑ 17,0 17,1 Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Davison, D.M. 1999. Sargassum muticum en Strangford Lough, 1995-1998; una revista a l'introducció i colonisació de Strangford Lough MNR i cSAC per l'alga invasora parda Sargassum muticum. Série del Servici d'Ambient i Patrimoni. N.º. 99/27
- El Llibre SuriaLink Plantes de Mar - Sargassum
- Critchley, A.T., Farnham, W.F. and Morrell, S.L. 1983. Cronologia de nous llocs europeus d'atac de l'alga parda invasora, Sargassum muticum, 1973 - 1981. Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 63: 799 - 811.
- Boaden, P.J.S. 1995. La maleza adventicia Sargassum muticum (Anant) Fensholt en Strangford Lough, Northern Ireland. Anar. Nat. J. 25 111 - 113
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sargassum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.