Scaphognathus
Scaphognatus (gr. "mandíbula redona") és un gènero de pterosaurios ranforrincoideos de la família Rhamphorhynchidae que va viure en l'actual Alemània en el Jurásico Superior.
Descripció
[editar | editar còdic]
Scaphognathus tenia una envergadura de 0,9 m (3 peus). És conegut a partir de tres espècimen, els quals daten del Kimmeridgiense[1] de la Calcàrea de Solnhofen.[2] Físicament era molt similar a Rhamphorhynchus, encara que en notables diferències en el cràneu.[2]
Per eixemple, Scaphognathus tenia un cràneu proporcionalemnte més curt (prop d'11 centímetros) en una punta roma i una fenestra anteorbital major.[2] Les seues dents s'orientaven més verticalment que en sentit horisontal. El número de dents tradicional d'estos és de díhuit en la mandíbula superior i dèu en l'inferior.[2] S. Christopher Bennett, estudiant un nou tercer espècimen en 2004 va determinar que solament hi havia setze dents en la mandíbula superior, sent major el número anterior per l'adició errònea de dents de tongada.[3]
Les comparacions entre els anells escleróticos de Scaphognathus, les aus i reptils moderns sugerixen que va poder haver segut diürn. Açò també pot indicar una divisió en el caseta ecològica en pterosaurios contemporàneus que es creu eren nocturns, com Ctenochasma i Rhamphorhynchus.[4]
Denominació
[editar | editar còdic]
El primer espècimen conegut de Scaphognathus va ser descrit en 1831 per August Goldfuss[5] que va confondre l'espècimen sense coa en una nova espècie de Pterodactylus: P. crassirostris.[2] El nom de la espècie significa "hocico gros" en llatí. Este espècimen era un adult incomplet en una envergadura de prop d'un metro recuperat dels estrats de Solnhofen prop d'Eichstätt. En 1858 Johann Wagner va reconéixer la naturalea "ranforrincoide" de "P." crassirostris despuix del descobriment d'un segon espècimen en Mühlheim, la coa del qual estava preservada. El segon espècimen de Scaphognathus estava més complet que el seu predecessor, pero en només la mitat del tamany (una envergadura de 50 centímetros) i en ossos parcialment osificados.[2] Estes característiques indiquen que el segon espècimen era un jovenil.[2] Wagner, despuix dels intents fallancs de Leopold Fitzinger i Christoph Gottfried Andreas Giebel, els qui varen usar noms pre-ocupats, va nomenar en 1861 un gènero distint: Scaphognathus, derivat del grec skaphe, "pot" o "tubo", i gnathos, "mandíbula", en referència a la forma roma de la mandíbula inferior.[6]
Sinònims
[editar | editar còdic]- Pterodactylus crassirostris (Goldfuss, 1830)
- Pachyrhamphus crassirostris (Fitzinger, 1843) pre-ocupat
- Ornithocephalus crassirostris (Wagner, 1851)
- Brachytrachelus crassirostris (Giebel, 1852) pre-ocupat
- Rhamphorhynchus crassirostris (Wagner, 1858)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Weishampel, David B; et al. (2004). "Dinosaur distribution (Clapix Jurassic, Europe)." In: Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.): The Dinosauria, 2nd, Berkeley: University of Califòrnia Press. Pp. 545–549. ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 "Scaphognathus." In: Cranfield, Ingrid (ed.). The Illustrated Directory of Dinosaurs and Other Prehistoric Creatures. London: Salamander Books, Ltd. Pp. 308-309.
- ↑ Bennett, S. C. (2004). "New information on the pterosaur Scaphognathus crassirostris and the pterosaurian cervical séries", Journal of Vertebrate Paleontology, 24(Supplement to #3):38A
- ↑ Schmitz, L.; Motani, R.(2011).Science.332doi:10.1126/science.1200043.
- ↑ Goldfuss G. A. (1830). "Pterodactylus crassirostris". Isis von Oken, Jena pp. 552–553
- ↑ Wagner, J.A., 1861, "Uebersicht über die fossilen Reptilien dones lithographischen Schiefers in Bayern nach ihren Gattungen und Arten", Sitzungsberichte der königlich bayerischen Akademie der Wissenschaften zu München, 1861 Theil 1: 497-535
- Este artícul conté una traducció derivada de «Scaphognathus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.