Anar al contingut

Schoenoplectus lacustris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
junc d'estany (Schoenoplectus lacustris)


El junc d'estany o junc llacustre (Schoenoplectus lacustris) és una planta de la família de les ciperáceas.


Descripció

[editar | editar còdic]

Planta perenne que pot superar els 2 m d'altura, dreta i en un fort rizoma que va produint tallos fins a invadir completament els estanys i charcas no molt profundes. En l'extrem dels tallos hi ha una umbela de secció pla convexa en radis primaris de desigual llongitut, els més llarcs inclinats o pendulantes, solen estar enrollados de 2 en 2 per una bràctea pajiza a modo de bena. En la mateixa base de l'umbela hi ha una espata dura, semiabrazadora i alesnada, que pot sobrepassar o no la llongitut de la umbela, pajiza també. Al final de cada radi primari hi ha una umbela secundària de la mateixa estructura, en 1-8 mechons d'1 cm de llongitut. La mechó formada per vàries espiguillas abultades, de color pardo rojós, glumas ovales, partides en l'àpiç, el nervi central prolongat en una aresta o espina obscura i asprosa. Dins un frut dur i pla convexo, en 3 realces o caballones, de color pardo verdoso, rodejat per 6 hojuelas estretes cridades bolets. Talle pla, lleument rayado, redó, sense fulls, de fins a 2 cm de diàmetro en la base. Fulls totes basals i molt curtes respecte al talle, ben formades fòra de l'aigua.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Europa, Àsia i Àfrica. Zones encharcadas i estanys de poca profunditat.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita inicialment com Scirpus lacustris per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 48–49, en 1753, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[2] Finalment, seria transferida al gènero Schoenoplectus per Eduard Palla en Verhandlungen der Kaiserlich-Königlichen Zoologisch-Botanischen Gesellschaft in Wien 38: 49, en 1888.[3]

Citologia

[editar | editar còdic]

Número de cromosomas de Schoenoplectus lacustris (Fam. Cyperaceae) i táxones infraespecíficos:2n=42.[4][5]

Sinonímia

[editar | editar còdic]
  • Cyperus americanus Garsault
  • Cyperus lacustris (L.) Missbach & I.H.L.Krause
  • Eleogiton duvalii Fourr.
  • Eleogiton lacustris (L.) Fourr.
  • Heleogiton glaucum Rchb.
  • Heleophylax lacustris (L.) Schinz & Thell.
  • Hymenochaeta lacustris (L.) Nakai
  • Hymenochaeta makinoi Nakai
  • Schoenus lacustris (L.) Bernh.
  • Scirpus altissimus Gilib.
  • Scirpus andrzejowscii Besser ex Schult.
  • Scirpus barbatulus Kunth
  • Scirpus barbulatus Kunth
  • Scirpus brayi Hoppe ex Roem. & Schult.
  • Scirpus ciliatus Steud.
  • Scirpus custoris Hegetschw
  • Scirpus drepanensis Lojac.
  • Scirpus holoschoenus Oeder
  • Scirpus janii Besser ex Schult.
  • Scirpus jardinei Steud. & Jard.
  • Scirpus lacustris L. (basónimo)
  • Scirpus lithuanicus Besser ex Schult.
  • Scirpus macrophyllus Besser ex Schult.
  • Scirpus medius Gray
  • Scirpus meyenii Nees
  • Scirpus orgyalis Raf.
  • Scirpus pungens Willd. ex Kunth
  • Scirpus trigonus Nolte
  • Scirpus turgidus Thuill.
  • Scirpus wolfgangii Besser ex Schult.[6]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: bayunco, bon, buño, carrizo, cirpio llacustre, cirpo llacustre, escirpo, juncia, juncia angosta, junc, junc d'aigua, junc de enea, junc d'estany, junc de riu, junc gran, junc buit, junc marí, junc major.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bruno Gómez (2002). , #León:Institut Lleonés de Cultura. ISBN 84-95702-18-5.
  2. «Scirpus lacustris» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-05-14.
  3. «Schoenoplectus lacustris» (en anglés). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de febrer de 2014.
  4. 4,0 4,1 «Schoenoplectus lacustris». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
  5. Proves Cytotaxonomy of spanish plants. II. Monocotyledons. Löve, A. & I. Kjellqvist (1973) Lagascalia 3(2): 147-182.
  6. Schoenoplectus lacustris en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  2. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  3. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Acoraceae through Cyperaceae). 23: 1–515. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons