Scleromochlus

Scleromochlus és un gènero extint d'un chicotet avemetatarsaliano de finals del periodo Triásico. Sent un animal llauger i corredor, la seua posició filogenético ha segut debatuda; diferents anàlisis ho han considerat com un ornitodiro molt basal, el tàxon germà dels pterosaurios (dins del clado Pterosauromorpha), o un membre basal de Avemetatarsalia que se situaria per fòra de Ornithodira.

Scleromochlus és un gènero monotípico (d'espècie única), que la seua espècie tipo és S. taylori.

Descobriment

Erro al crear miniatura:

Litografia de l'holotip, 1907

Els seus fòssils s'han trobat en una formació geològica del Carniense en Lossiemouth, Escòcia. El holotip és BMNH R3556, un esquelet parcial preservat com una impressió en una arenisca; part del cràneu i la coa no es varen preservar.

Descripció

Reconstrucció de Scleromochlus com un pterosauromorfo, basada en l'anàlisis de Foffa, 2022. La presència de filaments es basa en la seua rodalia als pterosaurios.

Scleromochlus taylori media prop de 181 milímetros de llarc, en allargats membres posteriors; va poder haver segut capaç d'una locomoció tant a quatre com a dos pates. Alguns estudis sobre la seua forma d'anar sugerien que es dedicava a botar de forma plantígrada com un cangur o una llebre saltadora; per un atre costat, una revaluación de Scleromochlus realisada en 2020 per Bennett sugeria que es tractava d'un "saltador cuadrúpedo en anàlec a les granotes". Si Scleromochlus està realment relacionat en els pterosaurios, açò pot oferir una idea de cóm varen evolucionar estos últims, ya que els primers pterosaurios també mostren adaptacions per a la locomoció saltatoria.

En una nova interpretació de 2022, obtinguda a partir d'un anàlisis més complet dels restants coneguts, es va determinar que Scleromochlus hauria segut un animal corredor (cuadrúpedo o bípedo). L'esquelet reconstruït de l'animal no mostrava adaptacions per a una locomoció saltadora o un estil de vida arborícola, descartant aixina hipòtesis anteriors.