Sculptor
Sculptor, el Escultor o el Taller de l'Escultor és una constelació menor del sur, que va ser presentada per Nicolas Louis de Lacaille. Originalment la va cridar «l'Estudi de l'Escultor», pero posteriorment, el nom va ser acurtat. En Sculptor es troba el pol sur galàctic, perpendicular al pla de la Via Làctea.[1]
Mitologia
[editar | editar còdic]Va ser introduïda durant el XVII, per lo que no té mitologia relacionada.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
L'estrela més lluenta de Sculptor és α Sculptoris, una jaganta blanc-azulada de tipo espectral B7IIIp,[2] representant de les cridades estreles Bw o estreles en llínees dèbils de heli, en les quals l'abundància superficial d'este element és especialment baixa.[3]
No molt distinta és β Sculptoris, la lluentor de la qual és llaugerament inferior a el de α Sculptoris. Catalogada com B9.5III (jagant) o B9.5V (estrela de la seqüència principal), és una estrela de mercuri-manganeso en una temperatura efectiva de 12 470 K i un camp magnètic 1000 voltes més intens que el de la Terra. En la seua superfície els continguts de mercuri i itri són 200 000 voltes i un milló de voltes més elevats que en el Sol respectivament.[4]
En canvi, la tercera estrela més lluenta en la constelació, γ Sculptoris, és una jaganta taronja de tipo K1III i 4509 K de temperatura que la seua metalicidad equival al 68 % de la que té el Sol.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
De diferents característiques, ε Sculptoris és una estrela blanc-groga de la seqüència principal de tipo F1V casi cinc voltes més lluminosa que el Sol[5] acompanyada per una tènue companyera estelar classificada com K1V.[6] El periodo orbital entorn al centre de masses comuna és de 1200 anys.[7]
θ Sculptoris és similar a la component principal de ε Sculptoris encara que alguna cosa més freda —tipo espectral F5V—,[8] sent el seu lluminositat 3,4 voltes major que la lluminositat solar.[5]
La variable més destacada de la constelació és R Sculptoris, una freda estrela de carbono d'intens color roig que sembla estar envolta per una capa de pols alluntada de l'estrela.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Catalogada com variable semirregular, la seua lluentor varia entre magnitut aparent +9,10 i +12,90 a lo llarc d'un periodo de 370 dies.[9]
Un atre objecte d'interés és VY Sculptoris, que dona nom a una suclase de variables cataclísmicas que es caracterisen perque ocasionalment perden lluentor en més d'una magnitut, sofrint esclats aïllats de tipo nova nana durant l'estat de menor lluentor.[10]

Cocibolca —nom de HD 4208 d'acort a la UAI—[11] és una nana groga de tipo G5V que conta en un planeta extrasolar la massa mínima del qual equival al 80 % de la massa de Júpiter.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Igualment, HD 4113 és una atra nana groga a on s'ha descobert un planeta, l'òrbita del qual és una de les més excèntriques que es coneixen (ε = 0,90).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Distant 25 anys llum de la Terra, LHS 1070 és una nana roja que forma un sistema en dos nanes marrons; en un d'estos objectes subestelares es va registrar una llamarada que va supondre un aument de lluentor de 8,2 magnituts en banda B, la major amplitut observada en este tipo d'events.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Entre els objectes de cel profunt hi ha vàries galàxias interessants. NGC 253 —coneguda també com galàxia de la moneda d'argent— és una galàxia espiral barrada a 12,9 millons d'anys llum de la Via Làctea. És la galàxia més lluenta del Grup de Sculptor, un dels grups de galàxies més pròxims al Grup Local.[12]
NGC 300 és una atra galàxia espiral, una de les més propenques al Grup Local, provablement situada entre est i el Grup de Sculptor.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Sembla que està gravitacionalmente lligada a NGC 55, ocasionalment cridada galàxia de la Ballena.
Molt més distant, la galàxia Roda de Carro (ESO 350-40) és una galàxia lenticular i anular a uns 500 millons d'anys llum de distància. Es creu que en el passat era una galàxia espiral normal ans que sofrira una colisió frontal en una galàxia més chicoteta fa 200 millons d'anys.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Molt més propenca a nosatres es troba la Nana de Sculptor, galàxia nana esferoidal satèlit de la Via Làctea distant 290 000 anys llum.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Sembla estar composta en bona part de matèria obscura, en un 99 % de la seua massa en este tipo de matèria, i solament el 1 % restant en forma de matèria ordinària.[13]
Estreles notables i en nom propi
[editar | editar còdic]
Font: The Bright Star Catalogue, 5th Revised Ed., The Hipparcos Catalogue, ESA SP-1200
Objectes Notables de Cel Profunt
[editar | editar còdic]
Nana de Sculptor
Galàxia Roda de Carro NGC 7 NGC 101 NGC 253 (Galàxia de la Moneda d'Argent) NGC 300 NGC 418
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sculptor (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Alpha Sculptoris (SIMBAD)
- ↑ (1997).Astronomy and Astrophysics.320
- 257-264.Consultat el 12 de giner de 2023.
- ↑ (2020).Research Notes of the AAS.4(4)Consultat el 20 de maig de 2024.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaGen - ↑ eps Scl -- Double or multiple star (SIMBAD)
- ↑ “Dynamical masses of a selected sample of orbital binaries” (2012). Astronomy and Astrophysics 546: A69. doi:. Bibcode: 2012A&A...546A..69M. Vizier catalog entry
- ↑ LTT 79 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ R Scl (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ “VY Sculptoris stars as magnetic CVs” . Astronomy and Astrophysics 394 (1): 231–239. doi:. Bibcode: 2002A&A...394..231H.
- ↑ «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 9 de febrer de 2026.
- ↑ Starburst to Star Bust, European Southern Observatory. Recuperate le 15 d'agost de 2013.
- ↑ «Dark Matter: Now More Mysterious Than Ever». Wired Science. Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2012. Consultat el 15 de juny de 2021.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sculptor.
The clickable Sculptor
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sculptor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.