Secs Minerva

Archiu:Minerva Reefs.jpg

Vista des de satèlit dels secs Minerva.

Els secs Minerva (Ongo Teleki en tongano) són dos secs de coral del regne de Tonga, situats a 435 km al suroest de Tongatapu i al surest de les illes Lau de Fiji.

Geografia

Els secs són dos anelles de coral separades per 32 km: Minerva Nort i Minerva Sur (en tongano Teleki Tokelau i Teleki Tonga) situats en el camí entre Tonga o Fiji, i Nova Zelanda. Són els restants d'atolones sumergits que només són visibles en la marea baixa, alcançant una altura d'uns 90 cm, en uns fondos d'arena d'uns 20 metros de profunditat i en caps de coral que apleguen prop de la superfície.

El sec Minerva Sur té una forma de huit en dos círculs de 5 km de diàmetro, el sec Este i l'Oest, i un pas d'entrada a l'estany interior. Les seues coordenades són: {{ |dms-lat=23°56′S |dms-long=179°08′O |dec-lat=-23.933 |dec-long=-179.133 |param=23_56_S_179_08_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.

El sec Minerva Nort també és circular en 5,5 km de diàmetro i un estret pas d'entrada a l'estany. Es troben unes torres de ferro i un far fòra de servici construïts per la marina nortamericana durant la Segona Guerra Mundial. Les seues coordenades són {{ |dms-lat=23°38′S |dms-long=178°55′O |dec-lat=-23.633 |dec-long=-178.917 |param=23_38_S_178_55_W_|default=dms|name=}}</noinclude>.

L'us casi universal del GPS en la navegació ha fet molt menor el risc que representaven. Al contrari, hui en dia és molt habitual que els velers que naveguen entre les illes del tròpic i Nova Zelanda fondegen en Minerva, i esperen el millor moment meteorològic per a afrontar la travessia. Allí troben bons fondeaderos, sobre arena i algun cap de coral dispersa, en uns 13 a 20 metros d'aigua. Ademés de peixca i mariscs, i el sec pròpiament dit, sobre el que es pot caminar abans o despuix de la pleamar. El fondege és confortable, sobretot en Minerva Nort, a on la menuda ona que es pot produir en la marea alta, a penes es nota. El mal temps, encara que escàs durant l'hivern, pot fer del fondeadero una trampa molt perillosa. Al no haver "terra", les aigües no estiguen contaminades en partícules en suspensió, i la claritat de les aigües és de les majors del món. En mar en calma es poden vore perfectament les pedres a més de 20 metros de profunditat, des de fòra de l'aigua, lo que fa que el bucege siga espectacular.

Història

Els secs Minerva són molt perillosos per a la navegació, tenen una llarga llista de naufragis, escomençant tal volta pel ballenero australià Minerva que va encallar en 1829, en el sec Sur, donant-los nom. Llavors eren denominats Nicholson's Shoals i va anar l'anglés Denham, de el HMS Herald, qui els va explorar en 1854 i els va batejar en recort del famós naufragi del Minerva.

La tripulació del Minerva es va dividir en tres barques i varen intentar aplegar a les illes Tonga. Preferien anar a unes illes a on hi havia misionero abans que a les illes Fiji, que tenien fama de caníbals. Pero els vents els varen dur finalment a Fiji i varen decidir desembarcar ya que els seguia un taburó. Els natius els varen expondre com a trofeus en diferents illes i poc a poc varen ser rescatats per diferents barcos de pas. Alguns d'ells, com John Twyning, varen acabar estant vint anys en les illes i va escriure un llibre sobre les seues experiències en massacres i convits caníbals.

Va ser famós el naufragi del Tuaikaepau, un barco de tongano que va encallar el 7 de juliol de 1962, quan navegava cap a Nova Zelanda. La tripulació i els passagers es varen salvar i es varen refugiar en els restants d'un carguero japonés que havia naufragat prèviament. Varen permanéixer allí tres mesos, en circumstàncies horribles, i varis varen ser morint. Fins que a la desesperada, el capità Tēvita Fifita i alguns atres varen construir un pot en els restants de fusta que quedaven del seu antic barco, i varen conseguir aplegar a Fiji en una semana. Des d'allí varen organisar el rescat del restant.

En l'autumne austral de 2005 es varen perdre dos velers en Minerva, un en perdre l'agarre de l'ancora en un fort temporal, i l'atre quan navegava en les rodalies. Els tripulants varen ser rescatats.

República de Minerva (1971-1972 i 1982)

Artícul principal → República de Minerva.

La República de Minerva va ser un intent de crear un micro-estat artificialment, establint la sobirania sobre els secs. El promotor va ser el millonari de Las Vegas Michael Oliver. En 1971 va enviar barcos carregats d'arena des d'Austràlia per a elevar el nivell dels secs sobre la mar, creant una illa artificial que va permetre la construcció d'una torre a on es va issar la nova bandera.

En giner de 1972, la nova República de Minerva va enviar la seua declaració d'independència als estats veïns. Inclús varen crear la seua pròpia moneda, el dólar de Minerva, i es va falcar una edició especial en argent i or. En febrer de 1972, Morris C. Davis va ser triat president provisional de la república.

El juny de 1972, el rei Taufa'ahau Tupou IV de Tonga va declarar que estenia la seua jurisdicció sobre Minerva i va enviar una expedició per a reclamar el territori. Es arrió la bandera de la República de Minerva i es anexionó el territori al regne de Tonga en el nom de Teleki. L'acció de Tonga va ser reconeguda pels països del Fórum del Pacífic Sur en el mateix 1972, i el president provisional Davis va ser despedit pel fundador Michael Oliver.

En 1982 l'expresident de Tonga Morris C. Davis va ocupar de nou els secs, en ajuda d'un grup paramilitar nortamericà, pero varen ser forçats a abandonar-los per les tropes de l'eixèrcit de Tonga, despuix de tres semanes de resistència.