Anar al contingut

Segona revolució de supercuerdas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La segona revolució de supercuerdas es referix al conjunt innovacions en la teoria de cordes que va ocórrer aproximadament entre 1994 i 1997 i que varen dur a l'acceptació final de la teoria de cordes per part de la comunitat de físics de partícules aliens a la teoria de cordes.

Les diverses versions de la teoria de supercuerdas varen ser unificades, segons s'esperava des de feya temps, per noves equivalència. Estes es coneixen com dualitat-S, dualitat-T, dualitat-O, simetria especular, i transicions de conifold. Les diverses teories de cordes també varen ser conectades en una nova teoria 11-dimensional cridada teoria M.

Nous objectes cridats branas varen ser captats com a ingredients inevitables de la teoria de cordes. El seu anàlisis —especialment l'anàlisis d'un tipo especial de branas cridades D-branas— va conduir a la correspondència AdS/CFT, a la comprensió microscòpica de les propietats termodinàmiques dels forats negres, i a molts atres progressos.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Brian Greene: L'Univers Elegant: Supercuerdas, dimensions amagades i la busca de la teoria final, Editorial Crítica, 2000. ISBN 8484322645 [reeditat com, Ed. Crítica, Drakontos, ISBN 84-8432-781-7, 2006].
  • Stephen Hawking: L'Univers en un clafoll d'anou, 2001. ISBN 055380202X.
  • Michio Kaku, Hiperespacio, 1996. ISBN 8474237475.