Segontium
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Segontium és un castellum romà o campament d'una unitat auxiliar del eixèrcit imperial romà, situat en les rodalia de la localitat de Caernarfon en Gwynedd, en el nort del País de Gales (Gran Bretanya), en l'antiga província romana de Britannia.
Este nom procedix provablement del nom del riu Seiont, a la seua volta relacionat en els Segontiaci, una de les tribus britonas mencionades per Juliol César.
Història i arqueologia
[editar | editar còdic]
El castellum va ser creat per Agrícola en 77-78 despuix de haver derrotat als ordovicos i incorporat el seu territori a l'Imperi, aprofitant el seu excelent emplaçament sobre l'estuari del riu Seniont, dominant l'estret de Menai. Segontium és la fortalea més septentrional de l'eixèrcit romà en el Nort del país de Gales i va ser construïda per a albergar uns mil soldats d'infanteria auxiliar, equivalents a dos cohortes auxiliars. Una via romana comunicava esta fortalea en Deva Victrix (Chester, Anglaterra, Gran Bretanya), sèu de la Legio XX Valeria Victrix de la que varen deure dependre les tropes acuarteladas en Segontium.
El castellum va ser edificat inicialment en fusta i terra, per a ser monumentalizado en muralles i edificis de pedra en la primera mitat de el II. Una inscripció sobre l'aqüeducte erigida baix Septimio Sever[1] atesta que la Cohors I Sunicorum formava part de la seua guarnició; esta unitat havia segut reclutada originalment entre els Sunici[2] una tribu germana de la Gallia Belgica.
L'edifici va sofrir modificacions a lo llarc de el III i en el IV, detectant-se el seu abandó en un moment indeterminat de finals d'eixa centuria, ya que la moneda trobada més tardana correspon a Graciano.
L'actual carretera A4085 direcció Beddgelert travessa el jaciment, encara que es conserven la majoria dels restants dels edificis. Existix un chicotet museu, en el que s'exponen els materials trobats en el castellum. En les seues proximitats s'han trobat els restants d'una ciutat civil, destacant una necròpolis i un temple de Mithra, conegut com Mitreo de Caernarfon.
L'us militar de Segontium està inclós en l'actual nom Caernarfon, ya que caure significa fort, i el nom és l'evolució del galés Caure yn ar-Fon, lo que traduït equival a fortalea oposta a Mono (Anglesey).
Segontium en la mitologia i la ficció
[editar | editar còdic]Segontium apareix en el Breuddwyd Macsen Wledig (Drama de Macsen Wledig), un dels quatre relats independents de Tals en el Mabinogion, en el que Macsen, que pot identificar-se en Magne Màxim, usurpador de l'imperi romà en 383 front a Teodosio I, somia en una bella dòna que resulta ser la fortalea en la desembocadura del Seninot.
La novela Eagle in the Snow de Wallace Breem escomença i termina en el Segontium postromano, fent una anacrònica referència a la seua Mitreo.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ RIB 430:[Imp(eratores) Caus(llaures) L(ucius)] Sept(imius) Severus Pius Per/[tinax et M(arcus) A]urel(ius) Antoninus/ [Pius Aug(usti)] et P(ublius) Sept(imius) Geta nob(ilissimus) [[C[aes(ar)]]]/ [rivos aq]uaeductium vetus/[tate conla]bs(vos) coh(orti) I Sunic(orum) restit(uerunt)/ [---]ARE[---/ ---]NL[-----
Traducció: Emperadors Césares Lucio Septimio Sever Pertinax Pío i Marco Aurelio Antonino Pío Augusts i Publio Septimio Geta nobilísmo César, La Cohote I Sunicorum va reconstruir el canal derruït de l'antic aqüeducte, sent ¿Prefecto....? - ↑ Plinio NH IV, 17, 106a Scaldi incolunt [texero] Texuandri pluribus nominibus, dein Menapi, Morini ora Marsacis iuncti pagament qui Gesoriacus vocatur, Britanni, Ambiani, Bellovaci, Bassi. introrsus Catoslugi, Atrebates, Nervi liberi, Veromandui, Suaeuconi, Suessiones liberi, Ulmanectes liberi, Tungri, Sunuci, Frisiavones, Baetasi, Leuci liberi, Treveri liberi antea et Lingones foederati, Remi foederati, Mediomatrici, Sequani, Raurici, Helveti, coloniae Equestris et Raurica.:
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Frances Lynch (1995) A guide to ancient and historic Wales: Gwynedd (HMSO)
- R.E. Mortimer Wheeler (1924) Segontium and the Roman occupation of Wales (Honourable Society of Cymmrodorion)
- Malcolm Todd, "Segontium", Der Neue Pauly, vol. 11, Stuttgart, 2001, col. 341. ISBN 3-476-01481-9.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Segontium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.