Anar al contingut

Selenoproteína P

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


La selenoproteína P (Selenop o SelP), és una glucoproteína extracelular, trobada freqüentment en el plasma sanguíneu. És l'única selenoproteína eucariota coneguda que conté varis residus de selenocisteína (Sec)[1] i conté dos dominis estructurals principals: el domini N-terminal i el domini C-terminal. El domini N-terminal és de major tamany que el C-terminal[2] i es creu que el N-terminal presenta glicosilación.[3] En el ser humà, la proteïna està codificada pel gen SEPP1 i la denominació “P” fa referència a la seua presència predominant en el plasma sanguíneu.[4][5]

Història del descobriment

[editar | editar còdic]

La selenoproteína P va ser descrita per primera volta en una publicació científica en 1973.[4] Posteriorment, es va conseguir la seua purificació en 1982, quan es va identificar com la principal selenoproteína en el plasma de rata, a la qual s'atribuïa més de la mitat del seleni (Es) plasmático.[6][7]


En 1994 es va localisar el gen humà que codifica la Selenoproteína-P, que es va denominar SEPP1, i va ubicar en el braç curt del cromosoma 5 (5p12).[2][8]
Durant els anys 2000-2002 es va generar un model de rata en bloqueig de gens (knock-out) para SELENOP/SEPP1, lo que va permetre demostrar que l'eliminació del gen afecta al suministrament de seleni a distints teixits, confirmant aixina la seua rellevància en el transport de seleni a lo llarc de l'organisme.[9]

En 2005 es varen publicar les seues característiques físiques úniques i el seu paper en la homeostasis del seleni.[10]
Entre 2009 i 2010 varen aparéixer els primers ensajos clínics que varen medir la SELENOP en sèrum humà, establint-se com un marcador fiable de l'estat nutricional de seleni i com a possible indicador de malalties crítiques.[7] Reconeixent-se aixina que no solament actua com a transportador de seleni, sino també com biomarcador de l'estat del seleni en l'organisme, ademés de participar en múltiples processos fisiològics i patològics.[11]


En 2021, noves revisions científiques varen emfatisar les funcions emergents de la SELENOP com a transportador i antioxidant, aixina com la seua implicació en malalties metabòliques com la resistència a l'insulina.[12] També es va observar que nivells alterats de SELENOP s'associen en disfunció neurològica en models de rata alimentats en dietes deficients en seleni o en mutacions en el seu receptor,[13] i que els seus nivells séricos poden tindre valor diagnòstic en lesions renals agudes i unes atres patologies relacionades en l'estrés oxidativo.[14][15]


Entre 2024 i 2025, s'ha explorat la regulació d'esta selenoproteína, mediada per la via NRF2 en el càncer de fege, sugerint que influïx en el metabolisme del seleni en contexts tumorals.[16] Per últim, s'ha demostrat que la disponibilitat dietètica de seleni regula el contingut de selenocisteína en SELENOP, ya que en condicions de baixa ingesta algunes posicions de selenocisteína són substituïdes per cisteína, per lo tant, existix una adaptació metabòlica de l'organisme front a la deficiència d'este micronutriente.[17] Es desenrollen tècniques alvançades d'espectrometria de masses per a caracterisar les distintes isoformas que adopta SELENOP, les seues modificacions postraduccionales i la seua quantificació com biomarcador clínic.[18]

Funció

[editar | editar còdic]

La Selenoproteína-P (Selenop / Sel-P) participa en la homeostasis de seleni (Es) en l'organisme i eixercita un paper fonamental en el seu transport i retenció, especialment quan el suministrament d'est és llimitat. Representa a lo manco el 40% de la concentració de seleni a nivell de plasma sanguíneu.[19][20]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'importància dels minerals i oligoelementos (micronutrientes), i atres factors relacionats, com la nutrigenómica i la dinàmica de la microbiota intestinal, s'ha tornat evident. L'enfocament s'està desplaçant cap a la nutrició "de precisió", per a l'intervenció terapèutica.[21]

La Sel-P eixercita també funcions antioxidants crucials actuant com una fosfolípit hidroperóxido glutatión peroxidasa extracelular, capaç de reduir directament els hidroperóxidos lipídicos en presència de glutatión i suministrant seleni a enzimes antioxidants selenodependientes.[2][22][23]

La Sel-P transporta el seleni (Es) des dels hepatòcits fins als teixits extrahepáticos, especialment al cervell i els testículs. Estos i atres teixits necessiten un suministrament de seleni, siga per la síntesis de selenoproteínas o per necessitat per a viabilitat.[20]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Archives of Biochemistry and Biophysics.376(2)
    433–438.ISSN 0003-9861.doi:10.1006/abbi.2000.1735.Consultat el 2025-11-13.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Biochimica et Biophysica Acta (BBA) - General Subjects.1790(11)
    1441–1447.ISSN 0304-4165.doi:10.1016/j.bbagen.2009.03.026.Consultat el 2025-11-11.
  3. ↑ Gens to Cells.5(12)
    1049–1060.ISSN 1365-2443.doi:10.1046/j.1365-2443.2000.00392.x.Consultat el 2025-11-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 International Journal of Molecular Sciences.24(21)
    15992.ISSN 1422-0067.doi:10.3390/ijms242115992.Consultat el 2025-11-12. CC BY
  5. ↑ (1994-).The Journal of Nutrition.124(10)
    1891–1897.ISSN 0022-3166.doi:10.1093/jn/124.10.1891.Consultat el 2025-11-12.
  6. ↑ Biological and Pharmaceutical Bulletin.43(3)
    366–374.doi:10.1248/bpb.b19-00837.Consultat el 2025-11-12.
  7. ↑ 7,0 7,1 (2005).Annual Review of Nutrition.25(1)
    215–235.ISSN 0199-9885.doi:10.1146/annurev.nutr.24.012003.132120.Consultat el 2025-11-12.
  8. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :13
  9. ↑ (2007).Nucleic Acids Research.35(12)
    3963–3973.ISSN 0305-1048.doi:10.1093/nar/gkm355.Consultat el 2025-11-13.
  10. ↑ Gromer, S.(2005 Oct 18).Cell Mol Life Sci..62(21)
    2414–2437.doi:10.1007/s00018-005-5143-i.Consultat el 9 de decembre de 2025. OA
  11. ↑ Free Radical Biology and Medicine.191
    150–163.doi:10.1016/j.freeradbiomed.2022.08.022.Consultat el 2025-11-13. OA
  12. ↑ Frontiers in Nutrition.8ISSN 2296-861X.doi:10.3389/fnut.2021.685517.Consultat el 2025-11-15.
  13. ↑ Journal of Neuropathology & Experimental Neurology.67(1)
    68–77.ISSN 0022-3069.doi:10.1097/NEN.0b013i318160f347.Consultat el 2025-11-15. OA
  14. ↑ Medicina.60(6)
    875.ISSN 1648-9144.doi:10.3390/medicina60060875.Consultat el 2025-11-15.
  15. ↑ European Surgical Research.43(4)
    338–347.ISSN 0014-312X.doi:10.1159/000239763.Consultat el 2025-11-15.
  16. ↑ Redox Biology.86
    103821.ISSN 2213-2317.doi:10.1016/j.redox.2025.103821.Consultat el 2025-11-15.
  17. ↑ PLOS ONE.10(10)
    i0140353.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0140353.Consultat el 2025-11-15.
  18. ↑ International Journal of Molecular Sciences.22(12)
    6283.ISSN 1422-0067.doi:10.3390/ijms22126283.Consultat el 2025-11-15.
  19. ↑ Saito, Yoshiro(2021-05-28).Frontiers in Nutrition (Front Nutr.).Frontiers (editorial).8doi:10.3389/fnut.2021.685517.Consultat el 10 de decembre de 2025. CC BY
  20. ↑ 20,0 20,1 Journal of Biological Chemistry.287(48)
    40414–40424.doi:10.1074/jbc.M112.421404.Consultat el 2025-11-07.
  21. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Toh,2022
  22. ↑ (2002).Journal of Biological Chemistry.277(43)
    41254–41258.doi:10.1074/jbc.M202773200.Consultat el 2025-11-10.
  23. ↑ Journal of Biological Chemistry.274(5)
    2866–2871.doi:10.1074/jbc.274.5.2866.Consultat el 2025-11-10.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Selenoproteína_P&oldid=725852»