Sembradora
La sembradora és una ferramenta agrícola dissenyada per a sembrar i fertilizar la terra,la qual s'utilisa en el món en tot tipo de llavors. La sembradora mecànica va ser inventada en l'any 1701 per l'agricultor Jethro Tull. Arrastrada en els seus començos per cavalls, en l'actualitat, grans alvanços tecnològics permeten tirar-les en aire de diferents característiques i potències. La majoria d'estes màquines duen reixes o cuchilles alvance, lo que va obrint una regata, en el qual s'introduïx, per mig de tubos de baixada els grans, distintes parts com a rodells, grades, doble disc plantador i rodes tapadoras els cobrixen en terra i els deixa en condicions òptimes per a la germinacion.
Història
[editar | editar còdic]Encara que els babilonios varen usar sembradoras primitives al voltant del 1400 a. C., l'invent no va aplegar a Europa. Les sembradoras de ferro de varis tubos varen ser inventades pels chinencs en el II[1][2][3] Esta sembradora de varis tubos ha segut reconeguda per haver proporcionat a China un sistema eficient de producció d'aliments que li va permetre mantindre a la seua gran població durant milenis.[3] Pot ser que haja segut introduït en Europa despuix de contactes en China.[1][2][3] En el subcontinent indi, la sembradora ya era d'us generalisat entre els llauradors en l'época del Imperi mogol en el XVI.[4]
La primera sembradora europea coneguda s'atribuïx a Camillo Torello i va ser patentada pel Senat veneciano en 1566. Tadeo Cavalina, de Bolonya, va descriure una sembradora en detall en 1602.[3] En Anglaterra, Jethro Tull va perfeccionar encara més la sembradora en 1701, durant la Revolució agrícola. No obstant, les sembradoras d'este tipo i les successives eren cares i poc fiables, ademés de fràgils. Les sembradoras no es varen generalisar en Europa fins que els alvanços en la fabricació en màquines ferramenta, forja en matrius i estampat de metals, varen permetre la fabricació a gran escala i en precisió de peces metàliques.[5]
Les primeres sembradoras eren lo suficientment chicotetes com per a ser tirades per un sol cavall, i moltes d'elles varen seguir utilisant-se fins a la década de 1930. No obstant, la disponibilitat de tractors de vapor i, més tart, de gasolina, va propiciar el desenroll de sembradoras més grans i eficients que permetien als agricultors sembrar extensions cada volta majors en un sol dia.
Les recents millores introduïdes en les sembradoras permeten sembrar sense necessitat de labranza prèvia. Açò significa que els sols propensos a l'erosió o a la pèrdua d'humitat queden protegits fins que la llavor germina i creix lo suficient com per a mantindre el sol en el seu lloc. Açò també ajuda a previndre el reculada i degradació del sol, ya que evita l'erosió despuix de la labranza. El desenroll de la sembradora de pressió va ser una de les principals innovacions en la tecnologia agrícola anterior a 1900.
Sigle XX
[editar | editar còdic]En els anys 90 en el advenimiento de la "sembra directa", dos grans mamprenedors, Ricardo Achili i Angel Vaig donar Battista varen desenrollar una sembradora de "directa" per a que s'adapte a les necessitats d'este tipo de tasques, en components únics, que varen revolucionar el mercat d'eixes màquines. En gran inteligència varen prestar atenció a les sugerències dels agricultors d'eixa época, lo que els va dur a l'actualitat a produir una màquina d'última generació en totes les prestacions que hui requerixen els usuaris més exigents. En l'actualitat una varietat de models i configuracions els permet captar distints clients, prestadors de servici i grans estàncies com aixina també menuts agricultors i grangers, les quals les utilisen per a sembrar hortalices i distints tipos de cultius.
Existixen diversos tipos:
- a chorrillo
- monograno
- adequades per a realisar la sembra fent llaurat prèviament la terra
- sembradoras para sembra directa
- sembradoras a voleo
- sembradoras per a llínees
- sembradoras per a rencs
- sembradoras per a implantacions sense laboreo previ del sol
- en caixó per a llavor, sense caixó, caixó per a fertilisant, i pastures.
Les sembradoras inteligents, que brinden vàries senyes, com a cantitat de llavors per hectàrea, distància entre les llínees de sembra. Per a conseguir conta en sensors fotoeléctricos, conectats a la baixada de la sembradora. per la seua banda, un atre dispositiu, basada en radars de microones, medix la velocitat d'alvanç real, que recorren al sistema de posicionament global (GPS)
Les senyes passen per una micro computadora que els processa i ho mostra en un monitor, i el qual també conta en alarma.
La sembradora d'dosificador elèctrics, aumenten la precisió de la sembra, aumenta la productivitat i l'automatisme i s'encamina a un canvi de paradigma en el sistema de sembra directa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 History Channel, Where Did It Menja From? Episode: "Ancient China: Agriculture"
- ↑ 2,0 2,1 (1987) Science and Civilisation in Chinenca, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-30358-3.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (1986) The Genius of China: 3000 years of science, discovery, and invention, Nova York: Simon and Schuster.
- ↑ (1987) «VIII – The Systems of Agricultural Production», The Cambridge Economic History of Índia, Cambridge University Press.
- ↑ Hounshell, David A. (1984). From the American System to Mass Production, 1800–1932: The Development of Manufacturing Technology in the United States, Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press. ISBN 978-0-8018-2975-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sembradora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.