Anar al contingut

Serpentinata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serpentinata

'___protected_title_0___' és un concepte tradicional en l'art que descriu la disposició de les figures representades en una obra en forma d'espiral ascendent o de serpentina, és dir, com si giraren sobre sí mateixes. En això es conseguix dotar-les d'una sensació de moviment giratori contorsionado.[1][2]

Està relacionada i és una extensió del contraposto, que es produïx quan es representa una figura humana en les caderas cap a avant o a un lateral, aixina com els muscles i el cap, que produïx un desplaçament del centre de gravetat cap a un costat. No obstant, la forma serpentinata, a on es nota més la tensió del cos que en el contraposto, requerix un estudi més profunt i està considerada com un major alvanç tècnic.

Es va escomençar a utilisar en escultures de l'Antiga Grècia a finals del periodo clàssic i durant el periodo helenístico, com és el cas de l'escultura del grup Laocoonte i els seus fills. Igualment va ser utilisada en l'estatuaria romana.

També és una característica estilística del Manierisme, no solament en escultura (com en obres de Miguel Ángel o de Juan de Bolonya) sino també en pintura (en autors com Correggio o el Greco).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1990) Lèxic d'art, Madrit - Espanya: Akal, p. 187. ISBN 978-84-460-0924-5.
  2. Ernesto Cerveró Meliá; Pablo Ferrer Gisbert; Salvador Capuz Rulle (2017): ___protected_title_1___, p.1121, en Comunicacions presentades a el XXI Congrés Internacional d'Ingenieria de Proyectes: celebrat en Càdis del 12 al 14 de juliol de 2017, ISBN 978-84-697-6121-2.


Referències

[editar | editar còdic]