Anar al contingut

Serra de Llofriu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La serra de Llofriu és una serra espanyola, localisada en la província d'Alacant en els municipis de Sant Vicente del Raspeig, Muchamel i la partida rural del Monnegre alacantí.

La Serra de Llofriu forma una barrera natural que delimita a un costat el vall del Sabinar i a l'atre costat la partida històrica de Monnegre. El Bec de l'Àguila és el seu cim més alt i és compartida per Sant Vicente del Raspeig, la partida rural alacantina de Monnegre i Muchamel, sent és el punt més elevat del terme municipal de Muchamel.[1]

La serra de Llofriu forma part de Monnegre, una comunitat tradicional, espai natural i ZEPA de la Ret Natura 2000.[2] Ademés, en la part pertanyent a Muchamel és microrreserva de flora[3] i parage natural municipal.[4]

Vista del cim Bec de l'Àguila des de la seua piedemonte en la seua part de Muchamel.
Vista de la serra de Llofriu Monnegre (Alacant).

Toponímia

[editar | editar còdic]

El topònim Llofriu té el seu orige en el núcleu de població Llofriu, situat en el municipi de Palafrugell, en la comarca del Baix Empordà, província de Girona, Catalunya. En el context alacantí, destaca la figura d'Eleuterio Llofriu i Sagrera, este periodiste i escritor naixcut en Alacant va fallir en 1880, anys en els que l'Institut Geogràfic i Estadístic va elaborar els primers mapes topogràfics d'Espanya, i que ya va aparéixer la serra denominada Llofriu, possiblement per algun tipo de vinculació en el periodiste i escritor.cita requerida

A la seua volta, la serra dona nom al núcleu de població Llofriu situat en la partida rural alacantina Monnegre.


Pese a que el Bec de l'Àguila és una dels seus cims, el seu cim, la serra de Llofriu és coneguda popularment com Bec de l'Àguila, sent el topònim Llofriu un gran desconegut. Prova d'això, és que l'Ajuntament de Muchamel ha conseguit dos tipos de proteccions com microrreserva[3] i com parage natural[4] i a abdós els ha otorgat el topònim Bec de l'Àguila quan l'espai protegit és la serra de Llofriu en la seua afectació al terme de Muchamel. Un atre cas és el del Ajuntament de Sant Vicente del Raspeig, que posseïx el colege d'infantil i primària CEIP Bec de l'Àguila.[5]

Geografia

[editar | editar còdic]

Pese a que el terme municipal de Muchamel a penes posseïx dominis en esta serra més allà de la part del vèrtiç geodèsic del Bec de l'Àguila, és l'ajuntament que més ha protegit la seua part, convertint en 1999 l'espai en microrreserva i en 2022 en parage natural municipal, abdós denominats Bec de l'Àguila.[3][4]

Llofriu forma una barrera natural que delimita a un costat la vall del Sabinar i a l'atre costat la partida històrica de Monnegre.

En el seu piedemonte es troben dos cursos d'aigua, el barranc dels Cocons que s'inicia en El Sabinar i el barranc del Boter que s'inicia en el Alt de la Coveta Fumada. Abdós, arrepleguen aigües d'escorrentías i es fusionen en La Torreta en Muchamel formant el caixer principal de la rambla del Juncaret ya fins a la seua desembocadura en la plaja de la Albufereta.

En l'actualitat és un enclavament de referència en el deport de montanya de l'entorn en cantitat de rutes per a senderisme, trail running i ciclisme de montanya.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 21 de març de 2025 (en espanyol).
  2. «[2]». Consultat el 21 de març de 2025 (en espanyol).
  3. 3,0 3,1 3,2 «[3]». Consultat el 21 de març de 2025 (en espanyol).
  4. 4,0 4,1 4,2 «[4]». Consultat el 21 de març de 2025 (en espanyol).
  5. «[5]». Consultat el 18 d'abril de 2025 (en espanyol).
  6. «[6]». Consultat el 18 d'abril de 2025 (en espanyol).