Serra del Cadí
la Sèu de Urgel.
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del Prepirineo situada al nort de les províncies de Lleida i de Girona, en Catalunya, Espanya. Dividix les comarques del Alt Urgel, la Baixa Cerdanya i el Bergadá,[1] que s'estén d'oest a est a lo llarc de 22,6 quilómetros, des del collado de Bancs fins al collado de Tancalaporta, separa el Valle de Vansa i el del Alt Bergadá del Urgellet i el Baridá, encara que popularment s'estén el nom de Cadí fins al Moixeró, la Toser d'Alp fins al Pedraforca.
La totalitat del Cadí forma part del Parc natural del Cadí-Moixeró, junt en la serra de Moixeró, el massiç de Pedraforca i gran part de la Toser d'Alp i el Puigllançada.
Un dels ports i entrades en la serra és el cridat Portell de Cadí, port de montanya en els municipis d'Alás Serch i La Vansa Fornóls, en l'Alt Urgel.
Geologia
[editar | editar còdic]Separa el Prepirineo del Pirineu axial. Els alvertents septentrionals, sobre el Baridá, formen un llarc despeñadero de més de 500 metros d'altura; l'alvertent meridional, pel contrari, és en la part alta molt més suau. L'integren materials calizos i margosos depositats durant el mesozoico i el començ del cenozoico, o era terciaria; els alvertents septentrionals presenten casi íntegrament materials dels Lies i el Jurásico, i els picos, calcàrees eocénicas. El relleu actual es va formar durant l'era terciaria, conseqüència de l'orogènia alpina, i es caracterisa per la seua estructura estratigráfica plegada, en alliniacions de plecs orientats rígidamente en direcció OE com buzamiento cap al sur, i bolcats cap al nort, i per la forta chafada de l'erosió cuaternaria, especialment la fluvial, que ha donat lloc a profundes valls encaixades.
Ademés de dividir el Prepirineo i el Pirineu, la Serra actua de divisòria d'aigües entre la ret de valls tributàries del Segre, orientats en direcció SN, en les ales septentrionals, i els rius tributaris del Llobregat, en direcció OE. En tot, per la naturalea calcàrea del sol, una gran part de la circulació de les aigües és subterrànea i provoca numerosos fenomens càrstics.
Vulcanisme
[editar | editar còdic]La serra del Cadí és considerada com una de les 4 conques i calderes volcàniques que comprén els Pirineus catalans.
Altitut i cims
[editar | editar còdic]La seua altitut aplega a sobrepassar en alguns llocs els 2600 m; destaquen els cims de Vulturó (2648,6 m), el Pujolar de Roca Grossa (2611,1 m), el Costa Cabirolera (2604,4 m), el el Salt del Sastre (2591,5 m), el Puig de la Canal del Cristall (2583,0 m), el Puig del Quer (2567,6 m) i el Torreta de Cadí (2562,1 m).
Clima i vegetació
[editar | editar còdic]El clima es caracterisa per un règim de temperatures baixes durant tot l'any i una notable pluviosidad (més de 1200 mm anuals); una gran part de les precipitacions són de neu, i en els cims el periodo de innivación s'allarga d'octubre a maig (no sent descartables les nevades cap més).
Sobre la temperatura, entorn als 2400 m, la mija anual està entre 1 °C - 2 °C, distribuïdes en -7 °C - 8 °C en hivern i 11 °C - 12 °C en estiu.
La vegetació natural és molt abundant: boscs de pi roig i boscs residuals de roures (a Saldes) en els sectors més baixos, masses de pi negre fins a 2000-2100 m d'altitut i prats de montanya per damunt; els rodales d'avets i hages es presenten en sectors més humits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La Serra del Cadí | Visit Pirineus». www.visitpirineus.com. Consultat el 2021-09-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra del Cadí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.