Anar al contingut

Shennong Ben Cao Jing

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Shénnóng Běn Cǎo Jīng =神農本草經|s=神农本草经|w=Shennung Ben Ts'ao King és un llibre chinenc sobre l'agricultura i les plantes medicinals. El seu orige s'atribuïx al mític sobirà chinenc Shennong, de qui es diu que va viure al voltant de l'any 2800 a. C. Els investigadors creuen que es tracta d'una recopilació de tradicions orals escrites entre els anys 300 a. C. i 200 d. C.. El text original ya no existix, pero es diu que estava compost per tres volums que contenien 365 entrades sobre medicaments i la seua descripció.

Contingut

[editar | editar còdic]

El primer tractat va incloure 120 fàrmacs inocuo per als sers humans, les "propietats estimulants": reishi, ginseng, azufaifo, la taronja, la canella de China, o el regalícia.

El segon volum es va dedicar a 120 substàncies terapèutiques destinades al tractament dels malalts, pero més o menys tòxiques. En esta categoria es troba el gingibre, peonías i el pepino. Les substàncies d'este grup són descrits com "humans".

En l'últim volum hi ha 125 entrades corresponents a les substàncies que tenen una acció violenta en les funcions fisiològiques i solen ser verísos. Ruibarp, diferents frutes sense os i els melocotonés són alguns dels que apareixen.

Referències

[editar | editar còdic]