Anar al contingut

Sifrat de disc

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sifrat de disc és una tecnologia que protegix l'informació convertint-la en còdic illegible que no pot ser dessifrat fàcilment per persones sense autorisació. El sifrat de disc utilisa un software o un hardware de sifrat per a sifrar cada bit d'informació que va en un disc o en volum de disc. El sifrat de disc evita l'accés no autorisat a informació almagasenada.

Expressions com sifrat de disc ompli (FDE) o sifrat de disc completa generalment signifiquen que tot en el disc està encriptat - incloent els programes que poden sifrar particions de sistemes operatius d'arrancada – no obstant, quan se separa el disc no necessàriament està sifrat. En els sistemes que usen un registre d'inici mestre (MBR), part del disc permaneix sense sifrar. Alguns sistemes de sifrat de disc complets basats en hardware poden sifrar un disc d'arrancada, incloent el MBR.

Sifrat transparent

[editar | editar còdic]

El sifrat transparent, també conegut com sifrat en temps real i sifrat al moment (OTFE), és un método usat per alguns programes de sifrat de discs. "Transparent" es referix al fet de que les senyes són automàticament sifrats o dessifrats al mateix temps que són carregats o guardats.

En el sifrat transparent, els archius es tornen accessibles immediatament en acabant de que es dona una clau, i el volum complet és generalment montat si existix un controlador físic, fent els archius tan accessibles com qualsevol un atre que estiga desencriptado. Cap senya que estiga almagasenat en un volum sifrat pot ser llegit (dessifrat) sense usar contrasenya/archiu clau o clau de sifrat. Tot el sistema d'archius que no posseïxca un volum esta sifrat (incloent noms d'archius, noms de carpeta, continguts i atres metadatos).[1]

Per a ser transparent cap a l'usuari final, el sifrat transparent requerix l'us d'un manejador de dispositius que siga capaç de sifrar processos. Encara que l'administrador accedix als permissos, normalment estos són requerits per a instalar alguns manejadores, els volums encriptats generalment poden ser usats per usuaris comuns sense tindre eixos permissos.[2]

En general, cada método en a on les senyes se sifren de manera transparent durant l'escritura i es dessifren durant la llectura pot ser cridat sifrat transparent.

Sifrat de disc vs. Sifrat a nivell d'archius del sistema

[editar | editar còdic]

El sifrat de disc no remplaza el sifrat d'archius en cap situació. El sifrat de discs algunes voltes és usat en conjunt en el sifrat a nivell d'archius del sistema en l'intenció de proveir més eixecucions segures. Des de que el sifrat de disc usa la mateixa clave per a sifrar el volum sancer, totes les senyes poden ser descifrables quan corre el sistema. No obstant, algunes solucions en el sifrat de discs usen múltiples claus per a sifrar diferents parts. Si un atacant adquirix l'accés a una computadora en temps d'eixecució, també tindrà accés a tots els archius. En canvi, archius comuns i carpetes sifrades permeten diferents claus per a diferents parts del disc. Aixina, un atacant no pot extraure informació d'archius i carpetes encara sifrades.

A diferència del sifrat de disc, el sifrat a nivell d'archius del sistema generalment no sifra metadatos d'archius, tals com l'estructura de directoris, noms d'archius, modificació de marques de temps o tamanys.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]