Sillimanita
La sillimanita o silimanita és un silicat d'alumini. La seua fòrmula química és A el2SiO5. El seu nom és en honor del químic nortamericà Benjamin Silliman (1779–1864).Va ser descrita per primera volta en 1824 per una ocurrència en Chester, comtat de Middlesex, Connecticut, USA.[1]
Característiques
[editar | editar còdic]
La sillimanita és un dels tres silicat d'alumini polimòrfics. Els atres dos són l'andalucita i la cianita. Una de les varietats de sillimanita més coneguda és la fibrolita, denominada aixina perque la seua apariència és similar a un ovillo de fibres. Abdós formes, la tradicional i la fibrosa són tipos de metamorfisme de roques sedimentarias.
Sol presentar-se en agregats de cristals llarcs, bacilares, fibrosos, a voltes curvats que li conferixen un aspecte de cuervo. També en masses columnars o fibrosas o en vores rodades.
Utilisació
[editar | editar còdic]La sillimanita natural s'utilisa com endurecedor en els processos ceràmics i en la fabricació de refractarios d'alt contingut en alúmina o rajoles de 55-60 % d'alúmina. No obstant, per a este fi ha segut substituïda en la seua major part per uns atres polimorfos d'aluminosilicatos, la andalucita i la cianita.[2] En 1998, la sillimanita representava només el 2 % de tota la producció de minerals de aluminosilicatos del món occidental.[3]
Ya des de temps prehistòrics s'han trobats útils fabricats en sillimanita. En 2023 s'ha trobat en el jaciment burgalés d'Atapuerca una azuela en la zona del neolític, ferramenta per a treballar la fusta, provablement extreta en la província de Zamora (Espanya).[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sillimanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.