Simetria proteica
Simetria
[editar | editar còdic]Les subunidades idèntiques de les proteïnes multiméricas s'ordenen generalment en un o en un número llimitat de patrons de simetria. Els oligómeros poden tindre simetria rotatòria o simetria helicoidal; açò és, es poden supondre (fent-les coincidir) unes subunidades individuals a les atres per mig de la rotació a lo llarc d'un més eixos de rotació o per mig d'una rotació helicoidal.
En proteïnes en simetria rotatòria, les subunidades s'empaqueten al voltant dels eixos de rotació per a formar estructures tancades.
Les proteïnes en simetria helicoidal tendixen a formar estructures que estan més obertes pels extrems, en les subunidades afegides segons una oredenación en espiral.[1]
Simetria rotatòria
[editar | editar còdic]Existixen diferententes tipos de simetria rotatòria.
Simetria cíclica
[editar | editar còdic]
La més senzilla és la simetria cíclica, que implica la rotació al voltant d'un eix únic. Per convenció, una proteïna és simètrica Cn (C de cíclico i n pel número de subunidades relacionades per l'eix), si les subunidades es poden superpondre per mig de rotació al voltant d'un únic eix. L'eix es definix com un eix rotacional d'orde n. Els protómeros α i β de la hemoglobina estan relacionats per un eix de simetria C2.[1]
Simetria diédrica
[editar | editar còdic]
Una simetria rotatòria una miqueta més complicada és la simetria diédrica, en la que un eix de rotació binario intersecciona en àngul recte en un eix d'orde n; esta simetria es definix com Dn. Una proteïna en simetria diédrica té 2n protómeros.[1][2]
Simetria icosaédrica
[editar | editar còdic]Són possibles simetria rotatòries més complexes, pero solament unes poques es troben en regularitat.
Un eixemple és la simetria icosaedrica. Un icosaedre és un poliedre regular en 12 vèrtiços i 20 cares triangulars equilaterales. Pot fer-se coincidir cada cara en una atra per mig de la rotació al voltant d'un o més de les seues tres eixos rotacionales. Esta estructura és comuna en les cobertes dels virus o cápsidas. Els polivirus humans tenen una cápsida icosaédrica. Cada cara triangular està constituïda per tres protómeros, i a la seua volta cada protómero conté una única còpia de quatre cadenes polipeptídicas diferents, tres de les quals són accessibles a la superfície externa. Les 20 cares de la coberta icosaédrica que tanca el material genètic (RNA) estan formada per 60 protómeros.
Les proteïnes en simetria cíclica o diédrica són més abundants que les que presenten simetria icosaédrica.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 David L. Nelson, Michael M. Cox, Claudi M.Gavinet; Lehninger - Principis de Bioquímica; quarta edició(2005); editorial Omega; ISBN 84-282-1410-7
- ↑ Christopher K. Mathews, K. E. van Holde,Kevin G. Ahern; Bioquímica, tercera edició (2002); editorial Addison Wesley; ISBN 84-7829-053-2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Simetría proteica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.