Sinagoga de Dura Europos

Sinagoga de Dura Europos

La sinagoga de Dura Europos estava ubicada en la localitat de Dura Europos, una antiga ciutat en l'orient de Síria que va pertànyer en el sigle iii al Imperi Romà. Té una importància especial perque es tracta de l'única sinagoga que es conserva de l'Edat Antiga que està completament decorada en fresca figuratius. Estes fresca s'exponen en una sala pròpia en el Museu Nacional de Damasc.

Descripció

Pla despuix de la remodelació. En roig: pati interior i sinagoga. En taronja: accés i sales aledaño

De la mateixa manera que la casa de l'iglésia de Dura Europos, una capella paleocristiana ubicada una miqueta més al sur, la sinagoga de Dura Europos també es va desenrollar a partir d'una casa privada que ya a finals del sigle ii era utilisada com a casa de Deu. L'edifici, segons algunes teixixques del sostre que estan datades, va ser remodelat en els anys 244/245. En 256 els sasánidas varen destruir completament la ciutat. Per això, els frescas tenen que haver segut pintats en l'estuc entre eixos anys.

La casa ocupava una superfície de 15 × 8 metros i tenia una estructura anexa d'uns 10 × 8 metros. Les habitacions s'agrupaven entorn a un pati. La construcció anexa consistia en un peristilo i una casa de reunions per a la comunitat. Esta sala de reunions estava pintada en fresca que representen històries del Antic Testament.

En un atac de l'any 238, els sasánidas varen estar a punt de conquistar Dura Europos. Directament abans del seu atac de 256, el qual, despuix de forta resistència dels invadits, va resultar exitós, es varen elevar els murs exteriors i en este objectiu, especialment en el costat occidental més expost al perill, es va reblir per dins i per fòra en arena i terra en fins d'estabilisació. La sinagoga estava construïda directament contigua al mur circumdant occidental i en gran part va ser enterrada baix esta farcidura. Fòra es va formar un Glacis, en el que es pretenia mantindre a distància a possibles atacants, per dins va caldre compensar la pressió. La sinagoga estava entre una llarga série d'edificacions que estaven adossades directament a este mur exterior. Les fresca de la paret occidental es varen conservar casi completament, mentres que dels de la paret nort i sur es conserva prop de la mitat, per baix d'una diagonal que es va formar en l'àngul de repòs. a paret nort està una miqueta millor conservada. De la paret oriental, que no estava coberta, solament ha quedat una franja prima a abdós costats de la porta d'accés.

Descobriment

Model

Dura Europos es va excavar en 1922/1923 i novament entre 1928 i 1937 pels historiadors James Henry Breasted i Michael Rostovtzeff per encàrrec de l'Universitat de Yale. Les fresca de la sinagoga es varen descobrir en 1932 per un equip francés- nortamericà baixe la direcció de Clark Hopkins de l'Universitat de Yale. Es varen conservar en excelents condicions perque estaven baix una capa de terra i gràcies al clima sec del desert, eixa terra arenenca va servir d'ampara contra deslaves. Un atre factor que va influir en la conservació és que eixe lloc, molt pronte despuix de la conquista, va ser abandonat i mai més va tornar a repoblar-se.

El descobriment de la sinagoga va provocar un shock entre els arqueòlecs especialisats en l'antiguetat clàssica. Clark Hopkins, per eixemple, va recordar el descobriment en estos térmens:

«Nos quedem tots en profunt silenci i completa sorpresa. Si algú que passara per casualitat hi haguera vist les pintures emergir sobtadament de la terra ya s'hauria sorprés. Si haguera segut un arqueòlec de l'antiguetat clàssica, sabent que les pintures que han sobrevixcut des de l'época clàssica són molt poques, s'hauria sorprés molt més. Pero si haguera segut un estudiós de la Bíblia o un estudiós de l'art antic, i se li ha dit que l'edifici era una sinagoga, i les pintures eren d'escenes de l'Antic Testament, simplement no hauria cregut. No podia ser; no hi havia absolutament cap precedent, i no podria haver cap. El sever mandat dels Dèu Manaments contra la realisació d'imàgens tallades hauria segut suficient per a demostrar que tenia raó.»

Clark Hopkins

«Gràcies a l'investigació i les numeroses publicacions, Dura-Europos és ara una de les ciutats més conegudes de l'Orient grec, els parts i romans i constituïx una referència obligada per a qualsevol historiador que treballe en l'Orient helenístico, parts i romans.»

Pierre Leriche, director d'investigació en el CNRS, giner de 1942

El descobriment de les fresca de la sinagoga també va causar un remezón epistemològic entre els historiadors de l'art i teòlecs: l'existència mateixa d'estes fresca d'una época tan important i en una chicoteta ciutat provinciana tan alluntada dels grans centres contemporàneus de producció artística semblava contrariar tot lo que s'havia establit sobre l'aniconisme judeu, per una part, i el desenroll de l'art cristià per una atra. La magnitut i la riquea del programa iconográfico fan que siga improvable, per dir lo menys, que es tracte d'una iniciativa aïllada i una creació purament local. La similitut de les convencions iconográficas adoptades per a ilustrar alguns temes casi contemporàneus en les fresca de les catacumbes romanes cristianes o les ilustracions bizantines posteriors reforça esta conclusió: l'impossibilitat de que les fresca de Dura Europos hagen segut ells mateixos les fonts iconográficas de l'art judeu i el posterior cristianisme es deduïx de la curta existència del monument - menys d'una década, clarament establida per inscripcions - i la seua ubicació geogràfica marginal. Este conjunt pictòric és, per lo tant, el testimoni d'una tradició lliterària i artística que els historiadors han tractat de redescubrir des dels primers anys despuix del seu descobriment, en un debat historiográfico particularment ric i permanentment renovat.

Bibliografia

• (1992) The Dura-Europos Synagogue: a re-evaluation (1932–1992) (en anglés), Atlanta: Scholars Press.

• Effenberger, Arne (1986). Frühchristliche Kunst und Kultur (en alemà), Leipzig, pp. 89–91. ISBN 3-7338-0010-9.

• Eissfeldt, Otto (1941). Tempel und Kulte syrischer Städte in hellenistisch-römischer Zeit (en alemà), Leipzig: J. C. Hinrichs, pp. 111.

• Hopkins (1979). Bernard Goldman (ed.). The Discovery of Dura-Europos (en anglés), Yale University Press. ISBN 9780300022889.

• Kraeling, Carl H. (1956). The excavations at Dura-Europos: conducted by Yale University and the French Academy of Inscriptions and Letters, Final report 8 Part 1, The synagogue (en anglés), New Haven: Yale University Press.

• (2000).Marburger Jahrbuch für Kunstwissenschaft.Marburg:27

7–28.Consultat el 27 d'octubre de 2017.

• Weitzmann, Kurt; Kessler, {{{nom2}}} (1990). The Frescoes of the Dura Synagogue and Christian Art., Washington (DC): Dumbarton Oaks Research Library and Collection. ISBN 0-88402-182-3.