Siringa (mitologia)
En la mitologia grega, Siringa o Siringe (en grec antic Σύριγξ: Sýrinx), era una nimfa adoradora d'Artemisa que va ser acossada eróticamente per Pa. Siringa és descrita solament en Les metamorfosis d'Ovidio. A pesar de que l'autor la denomina com una de les náyades no indica quí era els pares de la nimfa.
El poeta relata que en els gelats monts d'Arcàdia, entre les hamadríades de Nonacris, va haver una náyade molt famosa, a els qui les nimfes cridaven Siringa. Més d'una volta havia escapat dels sàtirs que la sitiaven amorosament. Pero Siringa era una devota adoradora de Artemisa, la deesa d'Ortigia, i aixina l'emulava en el seu gust per la caça i en la seua fiereza en protegir la seua pròpia virginitat; vestia com la deesa de la caça i també anava armada en l'arc i les fleches. Va ser llavors quan Pa, en el cap adornat en una corona d'agulles de pi, la va vore mentres ella retorna del monte Liceu. Embriagado pel desig Pa va pregar, en melosas paraules, tindre relació en ella, pero Siringa, despreciant les seues pregàries, va fugir per llocs apartats fins a aplegar a les corrents de l'arenenc riu Ladón. Sentint-se acorralada va pregar a les seues germanes que la metamorfoseasen i les atres nimfes, commogudes, la varen convertir en un canyar. Quan Pa va aplegar només va poder abraçar les canyes engrunsades pel vent, i el rumor que produïen, similar a un ganyit, li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument musical en elles. Aixina va inventar la siringa o flauta de pa, donant-li el nom en honor a la nimfa, alegant que aixina sempre podria parlar en ella.[1]
Nono, autor tardà, també recorda el mateix episodi ovidiano. Conta «cóm Siringa, amant de la seua virginitat, va fer injustícia a la fogosa Citera (per renunciar a l'amor), i quin preu va pagar per la seua gosadia, ya que va fugir de l'amor de Pa transformant els seus membres en els de un vegetal, en la frígida forma de les canyes, i encara hui canta el desig de Pa».[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ovidio: Les metamorfosis I, 689 - 712 (Pa i Siringa).
- ↑ Nono: Dionisíacas 42. 363 ss.
- Ovidio: Les metamorfosis I, 689 - 712 (Pa i Siringa).
- Text espanyol en Wikisource (688 - 711).
- I, 650 i ss.: text llatí en índex electrònic en el Proyecte Perseus.
- I: text llatí en Wikisource.Vestian nuets sense roba
- Text espanyol en Wikisource (688 - 711).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siringa (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.