Ortigia
Ortigia (Plantilla:Lang-it, ) va ser una illa i fortalea de Siracusa, i sèu original de la ciutat.
La fundació va ser l'any 734 a. C. (segons la tradició, portada a terme per Eneas), i es va iniciar en l'illa de Ortigia (Ortygia). La varen cridar Sirako (pantà). El nom procedix del grec antic órtyx (Plantilla:Lang-grc), que significa ‘guala’.[1] Existix una atra teoria que afirma que el nom no és de procedència grega sino fenicia, la traducció aproximada del qual seria ‘roca de les gavines’.
La ciutat de Siracusa va ser consagrada a Diana (un dels seus sobrenoms era Ortigia) i va prendre el nom d'un estany o marisma que es dia Syraco (nom indígena), en les afores.
La documentació arqueològica ha confirmat l'existència d'un assentament indígena en el cor de Ortigia, substituït després per el hàbitat grec.
L'illa de Ortigia estava flanquejada per dos òptims ports: el port Menut o Lakkios al nort i el port Gran al sur.
Va ser fortament fortificada per Dionisio I, pero les fortificacions varen ser destruïdes en 343 a. C. per Timoleón, perque la fortalea havia segut el lloc que havia permés el domini dels tirans locals.
Arqueologia
[editar | editar còdic]Época de la fundació
[editar | editar còdic]Excavacions realisades en Ortigia, en l'àrea de l'ajuntament i de la prefectura, han tret a la llum, per baix del temple jónico de la segona mitat de el VI, vivendes que es daten en els últims decenis de el VIII, i per tant atribuibles als primers colon. Estan formades per unes habitacions quadrades o rectangulars (de 4x4 o 4x2,50 m) que, segons pareix, estaven dispostes segons unes llínees que reflectixen provablement la primera divisió en lots, tant de l'espai com de la terra, que es va fer en el moment de la fundació de la colonisació grega.
La troballa de nivells d'ocupació datables a fins de el VIII en l'àrea de Ortigia, com els 34 pous excavats en 1891 per Paolo Orsi [2]que els va relacionar en un gran número de chicotetes cases arcaiques, havia fet supondre que la primitiva estructura de la ciutat grega s'havia llimitat només a Ortigia, a partir de la qual s'hauria anat estenent progressivament en époques successives.
Ortigia estava travessada, a lo manco des de mediats de el VIII, per un sistema de carrers ortogonals, constituït per un eix nort-sur corresponent als actuals carrers de Dion i Roma. Este eix devia quedar tallat per artèries més chicotetes i girar cap a l'oest seguint la direcció de l'istme.
Esta estructura primitiva, que ocupava tota la superfície de Ortigia, d'1.500 metros (m) de llongitut i 600 m d'esgambi es va conservar en época medieval i va aplegar fins a l'época moderna, i encara hui pot reconéixer-se en part.
Temple d'Apolo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple d'Apolo (Siracusa).
Poc despuix del pont, que unix l'illa de Ortigia a terra ferma (en la Passejada XXV de Juliol), es troben les grans ruïnes del temple grec d'Apolo (Apolonion) [3] descobert per Cavallari en 1862 i excavat totalment entre 1938 i 1943, quan es va desmantellar un quarter espanyol i les casuchas d'época medieval, entre els murs de la qual havia quedat tancat en la fase final de les transformacions per les que va passar. Al principi havia segut transformat en iglésia bizantina, després en mesquita àrap, i inclús en basílica normanda.
El cult d'este temple ha segut identificat sobre la base d'una inscripció incisa en la cara de la grada més alta del costat este. Està escrita en lletres arcaiques, de casi 8 m de llongitut, sense dubte contemporànees de la construcció del temple, que data del primer quarto de el VI El text diu: «___protected_title_0___». Aixina que, es menciona el nom de l'arquitecte, alguna cosa molt rar en época arcaica, i ademés se subralla l'importància de la columnata de pedra, igualment una obra excepcional per a l'época, segurament deguda a un tal Epicles. El temple molt semblat al d'Apolo en Corinto, metròpoli de Siracusa, presenta algunes variants locals i és, sense dubte alguna, el temple dòric períptero més antic de Sicília.
El temple dòric de 58,10 m x 24,50 m és de planta molt allargada, està construït en blocs de arenisca i té unes poderoses construccions de 2,30 m de profunditat. De l'alçat s'han conservat dos columnes en l'arquitrau, trossos de les columnes de la frontera i del costat llarc meridional, aixina com el mur de la cella que dona a este costat. En un principi hi havia sis columnes en els costats curts i dèsset en els llarcs. Les columnes que pesaven unes 40 tonellades cada una, eren monolítiques i, en el capitel, alcançaven una altura de 7,89 m. Estes columnes presenten, ademés, unes acanaladuras casi planes i estan molt pròximes entre sí, segons criteris propis d'época arcaica. De la mateixa manera, l'arquitrau era molt alt i alcançava els 2,50 m.
La part central del temple, de 37,20 m de llongitut i 11,60 m d'esgambi, estava precedida per una alta columnata, paralela a la perístasis oriental, que donava major frontalitat a la frontera. La cella no terminava en un opistodomos, sino en un ádyton (el lloc més inaccessible del temple) llarc i estret, semblat al del temple, alguna cosa més antic, de Corfú.
La part superior del temple estava decorada en bellíssimes terracotas arquitectòniques: un gorgoneion de terracota d'1,70 m decorava la part central del frontón, mentres que un ginet esculpido en pedra, del que s'han conservat alguns fragments, constituïa l'acrotera central.
En els costats sur i oest, a poca distància del temple, hi ha restants del mur que delimitava la zona sagrada pròpia d'este santuari.
L'atribució del cult a Apolo es va deduir per l'inscripció de la cella; pero, a causa de la referència de Cicerón, en un passat l'edifici s'havia atribuït també a Artemisa o a abdós divinitats.
Temple de Artemisa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Artemisa (Siracusa).
Molt provablement, el temple dedicat a Artemisa citat per Cicerón no ha segut encara identificat o, tal volta, coincidiria en el gran temple jónico del que només es conserven els fonaments excavats baix del palau Vermexio, junt al costat nort de la catedral. Sense dubte, el cult a Artemisa era molt important en Siracusa. Sabem que Píndaro cridava a Ortigia «la morada de l'Artemisa fluvial» (Píticas, II, 11). Ademés Tito Livio (XXV, 23) recorda que la festa de Artemisa era la celebració principal de la ciutat i durava tres dies.
Els restants dels fonaments del temple jónico, de 59 per 25 m, permeten imaginar un edifici de grans proporcions, molt semblat als temples jónicos d'Àsia Menor, com el Artemision d'Éfeso en el que el de Siracusa compartix, ademés, la particularitat de posseir la part inferior de les columnes preparades per a ser decorada en motius esculpidos. Sembla que en el temple de Siracusa, fechable a fins de el VI, els treballs d'acabament no es varen dur mai a veta, tal volta a conseqüència de les grans tensions que es varen succeir en la ciutat a partir d'eixe moment i fins a principis de el V
Temple de Zeus Olímpic
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Zeus Olímpic (Siracusa).
Molt semblat al Apolonion, tant per la planta com per les terracotas arquitectòniques, és el temple dedicat a Zeus Olímpic (Olimpeion),[4] que s'alçava en un santuari situat fòra de la ciutat, prop de la desembocadura del Ciane.[5]
Es data al voltant del 560 a. C. i presenta característiques típicament sicilianes, com el doble renc de columnes en la frontera.
El temple, allargat (de 20,50 per 60 m), tenia columnes monolítiques de casi 8 m d'altura. Excavat a partir de 1893, es troba en mal estat de conservació: queden en peu partix del crepidoma i dos columnes.
Per Diodoro Sículo (X, 28, 1) sabem que al voltant de l'any 491 a. C., despuix de la victòria d'Heloros, Hipócrates de Gela va acampar prop d'este temple. Quan va descobrir al sacerdot i a atres personages que intentaven furtar el mant de l'estàtua i els exvotos, que en la seua majoria eren d'or, va aüixar als lladres i no va tocar res dels tesors del santuari, que pel cult recorda al gran santuari d'Olimpia.
Pausanias (X, 27, 6) referix que en el 414 a. C. els atenienses varen acampar en el mateix lloc i no varen tocar el tesor.
Cicerón (Sobre la naturalea dels deus, III, 83) assegura que el tirà Dionisio I va furtar el mant d'or de l'estàtua del deu que Gelón havia dedicat en els diners del botí obtingut despuix de la batalla d'Hímera. Dionisio havia justificat este fet dient que un mant de llana protegiria millor de la calor i de la fredor a la divinitat.
El Athenaion
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Atenea (Siracusa).
En memòria de la victòria d'Hímera, es va erigir en Siracusa un temple grandiós, el Athenaion. S'alçava justament en el centre de Ortigia, a on hui es troba la catedral, que ha englobat i conservat el gran temple dòric.
Es va erigir entre el 480 a. C. i 470 a. C. sobre un temple dòric possiblement de mitan de el VI És un gran temple períptero dòric de 22 x 55 m construït de pedra arenisca local, en sis columnes en els costats curts i catorze en els llarcs, i en revestiment arquitectònics de marbre de les Cícladas. La cella presenta un pronaos i un opistodomos [6] in antis [7]: han desaparegut ya les traces «dialectals» que caracterisaven als temples siracusanos i siciliano d'época arcaica. La major part del coneiximent actual de l'arquitectura grega prové del periodo arcaic tardà (550-500 a. C.), l'época de Pericles (450-430 a. C.) i el periodo purament clàssic (430-400 a. C.). Els eixemples grecs són considerats junt als periodos helenístico i romà (posat que l'arquitectura romana va copiar en gran mida a la grega), i fonts escrites tardanes tals com Vitrubio (I). Com a resultat, queda una forta tendència cap als temples, els únics edificis que sobreviuen en un número significatiu.
En el VII va ser transformat en iglésia cristiana. Es varen retallar arcades dels murs laterals de la cella, que es va convertir en la nau central. Les naus laterals es varen obtindre en l'espai comprés entre els murs de la cella i les columnates, que els seus intercolumnios es varen tapar.
El temple, manat construir per Gelón despuix de la victòria contra els cartagineses, no buscava la grandiositat, sino una sòlida distribució dels volums i la perfecció de la forma: és exactament igual al temple de la victòria construït en Hímera en el mateix periodo.
L'identificació del temple, restaurat en els primers decenis de el XX eliminant els afegitons barrocs de la catedral, en el Athenaion es basa en el passage de Cicerón,[8] que cantava el seu magnificencia. Posseïa portes en decoració de marfil i bullones d'or. En les parets internes hi havia taules pintades que commemoraven el combat entre la cavalleria manada per Agatocles contra els cartagineses, destinades ideològicament a enllaçar la victòria de Agatocles contra els cartagineses en la de Hímera, que hi havia vist a Gelón vencedor sobre estos mateixos bàrbars i despuix de la qual s'havia construït el temple.
Hi havia, ademés, 27 retrats de tirans i reis de Sicília provablement encarregats també per Agatocles, que, sent d'ascendència humil, s'unia aixina a una série d'antepassats ideals.
Totes estes riquees i tesors d'art varen ser completament saquejats per Cayo Verres.
Per Ateneu sabem ademés que en la part alta del temple s'havia colocat l'escut dorat de la deesa Atenea, que es divisava de llunt en la mar i indicava el camí als navegants.[9] Tal volta es puga reconéixer una de les acroteras del temple en una Niké de marbre, representada corrent, esculpida provablement en Quíos, i que es conserva en el Museu Arqueològic Regional de Siracusa.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1886) Commentary on the Odyssey (en en).]
- ↑ https://www.britannica.com/biography/paolo-Orsi
- ↑ https://www.worldhistory.org/trans/es/2-1402/temples-grecs-de-sicilia/
- ↑ https://archeomaplab.it/en/progetti/olympieion-archaeological-project/
- ↑ https://www.lasiciliainrete.it/es/directory-tangibili/listing/fiume-ciane-i-saline-vaig donar-siracusa-euap0373/#::text=La%20R%C3%ADo%20Ciane%20i%20reserva%20natural%20salina,gestionada%20per%20la%20província%20de el%20mateix%20nom
- ↑ https://www.glosarioarquitectonico.com/glossary/opistodomos/
- ↑ https://www.glosarioarquitectonico.com/glossary/in-antis/#::text=(escr%C3%ADbase:%20in%20antis%20o%20%C2%AB,ofrenes%20destinades%20a%20els%20deus
- ↑ Cicerón, Verrinas II4.124-125.
- ↑ Ateneu, Convit dels erudits xi. 462.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ortigia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.