Sirmio
Sirmio (en llatí: Sirmium), l'actual Sremska Mitrovica en Sèrbia, va ser una important ciutat de Panonia durant la civilisació grecorromana (Imperi romà i Imperi romà d'Orient). L'actual regió de Sirmia en Sèrbia pren el seu nom d'esta ciutat.
Història
[editar | editar còdic]Sirmio és una de les ciutats més antigues d'Europa: els més antics restants d'una comunitat humana organisada en esta localisació han segut datats per l'Arqueologia cap a 5000 a. C. Quan els romans varen conquistar la ciutat en el I a. C., Sirmio ya era una ciutat de llarga tradició.
Durant el I de nostra era, Sirmio va adquirir l'estatus de colónia romana i es va convertir en un lloc militar estratègic en la província romana de Panonia. Les expedicions militars dels emperadors Trajano, Marco Aurelio i Claudio II en el centre i est d'Europa varen ser preparades en Sirmio.
En 103, Panonia va ser dividida en Panonia superior i inferior, i Sirmio es va convertir en la capital d'esta última. En 296, Diocleciano va establir una nova subdivisió territorial de Panonia, partint-l'en quatre províncies: Pannonia Primera, Panonia Valeria, Pannonia Llacor i Pannonia Secunda, i Sirmio va ser capital de l'última.
En 293, despuix de l'instauració de la Tetrarquia, l'Imperi romà va passar a estar dividit en quatre parts, i Sirmio va ser elegida com una de les quatre capitals, al mateix nivell que Augusta Treverorum, Mediolanum i Nicomedia. Va ser la capital de l'emperador Galerio i, despuix de la creació de la prefectura del pretori en 318, Sirmio va passar a ser la capital de la prefectura del Ilírico. En 379 la prefectura del Illyricum es va dividir en dos, oriental i occidental. Esta última, incloent a Sirmio, va ser englobada en la prefectura d'Itàlia, mentres que la part oriental va mantindre la seua autonomia en capital en Tesalónica.
En l'arribada del cristianisme, la ciutat es va convertir en un important centre de evangelizaació i cap de la diòcesis de Sirmio. Va ser sèu de cinc concilies diferents.
En l'época romana, Sirmio tenia un palau imperial, un circ, una casa de moneda, un amfiteatre, un teatre i unes impressionants termes.
A finals de el IV Sirmio va ser conquistada pels visigodos i despuix anexada al Imperi romà d'Orient. Els hunos la varen prendre en 441 i des d'aquell moment va ser passant a mans de diversos pobles bàrbars, com ostrogodos i gépidos, els qui la varen fer temporalment la seua capital.
En 567 Sirmio es va incorporar de nou a l'Imperi romà d'Orient, pero finalment va ser conquistada i destruïda pels ávaros en 582.
En les rodalies de la ciutat es va lliurar en 1167 la batalla de Sirmium, en la que un eixèrcit bizantino enviat per Manuel I Comneno va derrotar decisivament a les forces d'Hongria, convertint a esta última en un estat vassall.
Personages ilustres
[editar | editar còdic]Sis emperadors romans varen nàixer en la ciutat de Sirmio o en les seues proximitats:
- Decio (249-251)
- Aureliano (270-275)
- Marco Aurelio Probo (276-282)
- Maximiano (285-310)
- Constancio II (337-361)
- Graciano (367-383)
L'últim emperador de l'Imperi romà unit, Teodosio I (378-395), va ser proclamat en Sirmio. També els usurpadores Ingenu i Regaliano s'havien proclamat emperadors ací (260), i molts atres varen morir en ella.
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sirmio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.