Anar al contingut

Sis graus de llibertat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sis graus de llibertat
Archiu:6 caps block 0 en.jpg
Els sis graus de llibertat: avant/arrere (forward/back), dalt/avall (up/down), esquerra/dreta (left/right), cabotejar (pitch), guiñar (yaw), rodar (roll)

Sis graus de llibertat es referix al moviment en un espai tridimensional, és dir, la capacitat de moure's cap a davant/arrere, dalt/avall, esquerra/dreta (translació en tres eixos perpendiculars), combinats en la rotació sobre tres eixos perpendiculars (Guiñada, Cabotege, Alabeo). El moviment a lo llarc de cada u dels eixos és independent dels atres, i cada u és independent de la rotació sobre qualsevol dels eixos, el moviment de fet té sis graus de llibertat.

Els braços d'un robot, a sovint són categorizados pels seus graus de llibertat (per lo general més de sis graus de llibertat). Este número generalment es referix al número d'un sol eix de rotació de les articulacions en el braç, a on un major número indica una major flexibilitat en posicionar una ferramenta. Esta és una mètrica molt pràctica, en contrast a la definició abstracta dels graus de llibertat, que medix la capacitat global de posicionament d'un sistema. Dean Kamen, inventor del Segway, va presentar recentment un prototip d'un braç robòtic en 21 graus de llibertat per a DARPA. Els robots humanoides solen tindre 30 o més graus de llibertat, en sis graus de llibertat en el braç, cinc o sis en cada cama, i varis més en el tors i el coll.[1][2]

En els videojocs, sis graus de llibertat definix una posada en joc a on els jugadors són lliures de moure's en qualsevol direcció tridimensional. En els videojocs de dispare en primera persona, normalment, s'oferixen quatre graus de llibertat —cinc si es conten desplaçaments en l'eix vertcal, com els bots o el bucege, i a voltes sis—. Normalment el jugador pot moure's en qualsevol direcció a lo llarc de la terra i pot alterar el cabotege i la guiñada, pero no pot rodar.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Paul, Richard P., Robot Manipulators: Mathematics, Programming, and Control, MIT Press, 1981.
  2. Craig, John J., Introduction to Robotics: Mechanics and Control, Addison-Wesley, 1986.


Referències

[editar | editar còdic]