Anar al contingut

Sisactía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Sisactía (del grec σεισάχθεια, transliterado com Seisàchtheia, de σείειν seiein, "sacsar" i ἄχθος achthos, "càrrega o deute", és dir, el consol dels deutes) va ser un conjunt de lleis instituïdes pel llegislador ateniense Solón (c 638-558 a. C.) en la finalitat de corregir la servitut i l'esclavitut generalisada que s'havia alcançat en Atenes en el VI, per la condonació dels deutes.

Deutes en la societat ateniense

[editar | editar còdic]
Bust de Solón. Museu Nacional de Nàpols.

Segons la situació jurídica preexistente, d'acort en el relat atribuït a Aristóteles, de la Constitució dels atenienses, els deutors que no podien pagar als seus acreedors deurien entregar-los la seua terra, tornant-se llavors hektemoroi (o hectemoroi), és dir siervo que cultiven lo que abans era la seua pròpia terra i que devien donar ademés una sexta part de la seua producció als seus acreedors.

En cas que el deute superara el valor percebut resultant dels actius totals del deutor, este i la seua família es convertirien també en esclaus de l'acreedor. Lo mateixa succeiria si un home incomplira el pagament d'un deute que la seua garantia haguera segut la llibertat personal del deutor.

Reformes de la Sisactía

[editar | editar còdic]

Les lleis de la Sisactía varen eliminar immediatament tots els deutes pendents. Encara que hi ha autors minoritaris que pensen de manera controvertida que, en realitat, no seria una cancelació total del deute, sino una reducció del tipo d'interés.[1]

En l'eliminació dels deutes, s'emancipava retroactivament a tots els deutors anteriorment esclavizados, reintegrant tots els bens confiscats als hektemoroi i prohibint l'us de la llibertat personal com a garantia en tots els deutes futurs.

Les lleis varen instituir un sostre màxim de tamany de la propietat, independentment de la llegalitat de la seua adquisició (per eixemple, per mig de matrimoni), per a evitar l'acumulació excessiva de terres per famílies poderoses.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. SEISA´CHTHEIA. En A Dictionary of Greek and Roman Antiquities, 1890. Consultat el 6 de setembre de 2015.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • La Sisactía de Solón i el jurament dels heliastas. Per Miriam Valdés Guia. Arys, Vol. 2 (1999). Consultat el 6 de setembre de 2015.
  • Project Gutenberg's The Great Events by Famous Historians, Vol. 1, Editor: Rossiter Johnson, Charles Horne i John Rudd; 24 de juliol de 2005 [EBook #] Copyright, 1905 per The National Alumni - Solon's Early Greek Legislation B.C. 594 per George Grote (Vore: Ubicació 3949 i ss.)


Referències

[editar | editar còdic]