Sistema de falles de Marlborough
El sistema de falles de Marlborough és un conjunt de quatre grans falles d'esmonyida de rumbo dextral i atres estructures relacionades en la partix nort de l'illa Sur (Nova Zelanda), que transferixen el desplaçament entre el llímit de placa principalment transformante de la falla dels Alps i el llímit principalment destructiu de la fossa de Kermadec, i junts formen el llímit entre les plaques d'Austràlia i del Pacífic.[1]
Geometria
[editar | editar còdic]El sistema de falles de Marlborough es compon de quatre ramals principals de falles d'esmonyida, que en conjunt transporten casi tot el desplaçament associat al llímit de plaques. Unes atres falles més chicotetes es formen com a ramificacions d'estes falles principals o acomoden la deformació de la corfa entre elles, com les falles Newton i Hura en l'extrem occidental de la falla Hope i el cabalgamiento Jordan que va formar la cordillera Seaward Kaikoura. L'esmonyida dextral a través d'esta zona també ha implicat una rotació dels blocs de falla intermijos en el sentit de les agulles del rellonge d'uns 20° des del Plioceno primerenc.[2]
Desenrolle
[editar | editar còdic]El sistema de falles de Marlborough es va formar a uns 5 Ma, durant el Plioceno primerenc, en resposta a un canvi en el moviment de les plaques. El nou vector de plaques era significativament oblicuo a la falla Alpina, lo que va provocar un aument de la convergència. El conjunt de falles d'esmonyida es va formar per a acomodar este canvi assumint la major part del component d'esmonyida.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Langridge, R. (2003). “Paleoseismology and slip rate of the Conway Segment of the Hope Fault at Greenburn Stream, South Island, New Zealand”. Annals of Geophysics 46 (5). Recuperate le 27 de juny de 2010.
- ↑ Roberts, A.P. (1995). “Tectonic rotation about the termination of a major strike‐slip fault, Marlborough Fault System, New Zealand”. Geophysical Research Letters 22 (3): 187–190. doi:. Bibcode: 1995GeoRL..22..187R. Recuperate le 27 de juny de 2010.
- ↑ Musgrave, R.J.. «Early to Middle Miocene Pacific-Austràlia plate boundary in New Zealand: an alternative transcurrent-fault system», Hillis R.R. & Müller R.D. (ed.). Evolution and dynamics of the Australian plate (vol. 22), Geological Society of America, pp. 333–341. ISBN 978-0-8137-2372-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de fallas de Marlborough» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.