Falla alpina
La falla alpina és una falla geològica que recorre casi tota la llongitut de l'illa Sur de Nova Zelanda, en uns Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de llarc, i que forma el llímit entre la placa del Pacífic i la placa indoaustraliana.[1] Els Alps del Sur s'han elevat sobre la falla durant els últims 12 millons d'anys en una série de terremots. No obstant, la major part del moviment en la falla és de rumbo (de costat a costat), en les regions de Tasman i de West Coast movent-se cap al nort i les regions de Canterbury i d'Otago movent-se cap al sur. Les taxes d'esmonyida promig en la regió central de la falla són d'aproximadament 38 mm a l'any, lo que és molt ràpit segons els estàndarts mundials.[2]
L'últim gran terremot en la falla alpina va ocórrer al voltant de 1717 en una magnitut de Mw 8.1± 0.1.[3] La provabilitat de que ocórrega un atre terremot major abans de 2068 es va estimar en un 75 per cent en 2021.[4]
Extensió geogràfica i moviment de les plaques
[editar | editar còdic]El llímit de la placa del Pacífic i la placa indoaustraliana forma la zona de falla de Macquarie en la fossa de Puysegur, front al cantó suroest de l'illa Sur i desemboca en la costa com la falla alpina just al nort de Milford Sound.
La falla alpina s'estén a lo llarc de l'illa Sur, just a l'oest dels Alps del Sur, fins a prop del pas Lewis, en la secció central nort de l'illa. En este punt, es dividix en un conjunt de falles més menudes conegudes com el sistema de falles de Marlborough. Este conjunt de falles, que inclou la falla Wairau, la falla Hope, la falla Awatere i la falla Clarence, transferix desplaçament entre la falla Alpina i la zona d'subducción de Hikurangi al nort. Es creu que la falla Hope representa la continuació principal de la falla Alpina.[5]
Tectónica
[editar | editar còdic]La placa australiana, que es troba en procés de separar-se novament de la placa indoaustraliana,[6] s'està subduciendo cap a l'est al sur de l'illa Sur i la placa del Pacífic s'està subduciendo cap a l'oest fins al nort. En el mig, la falla alpina és un llímit de transformació i té un moviment d'esmonyida dextral (lateral dret) i una elevació en el costat surest.[3] L'alçament es deu a un element de convergència entre les plaques, lo que significa que la falla té un component oblicuo invers d'alt àngul significatiu en el seu desplaçament.[1][7]
En la secció nort de la falla, la transició al sistema de falles de Marlborough reflectix un desplaçament de transferència entre el llímit de placa principalment transformante de la falla alpina i el llímit principalment destructiu més al nort des de la zona d'subducción de Hikurangi fins a la fossa de Kermadec. Açò ha donat lloc a una complexa expansió de falles,[8] que està associada a grans terremots adjacents a la falla alpina, pero fòra d'ella, com els terremots de Murchison de 1929, de Inangahua de 1968 i el d'Arthur's Pass de 1929.
La falla alpina té la major elevació de la placa del Pacífic prop d'Aoraki / Monte Cook en la seua secció central. Ací el moviment relatiu entre les dos plaques promedia 37–40 mm a l'any. Açò es distribuïx com 36–39 mm d'horisontal i 6–10 mm de moviment ascendent en el pla de falla per any.[2]
En l'extrem sur de la falla no hi ha pràcticament cap component d'elevació de la placa del Pacífic[9] i unes atres falles compartixen la tensió com a resultat de la colisió de les plaques.[10] Estos inclouen les falles de Fiordland associades en el terremot de 2003 i el terremot de 2009, el sistema de falles de Otago, en les falles de Canterbury, com la zona de falla de Ostler, i aquelles associades en el terremot de Christchurch de 2010 de 7,1 MW. L'alçament en esta regió del suroest de la falla, que té una taxa d'esmonyida dextral d'aproximadament 28 mm a l'any, es troba en el costat de la placa australiana en una elevació vertical en una escala de metros cada 290 anys impars.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Alpine Fault / Major Faults in New Zealand / Earthquakes / Science Topics / Learning / Home – GNS Science». gns.cri.nz. Consultat el 2023-10-11.
- ↑ 2,0 2,1 «Alpine Fault: Probability of damaging quake higher than previously thought».
- ↑ 3,0 3,1 “Past large earthquakes on the Alpine Fault: paleoseismological progress and future directions” (2018). New Zealand Journal of Geology and Geophysics 61 (3): 309–328. doi:. Bibcode: 2018NZJGG..61..309H.
- ↑ «Research finds Alpine Fault quake more likely in the next 50 years, Our Science, 01 June 2021».
- ↑ (2006).New Zealand Journal of Geology and Geophysics.49(1)
- 159–174.doi:10.1080/00288306.2006.9515156.
- ↑ (2012).Australian Journal of Earth Sciences.59, 2012(6: THEMATIC ISSUE – Evolution and dynamics of the Indo-Australian plate)
- 807–808.doi:10.1080/08120099.2012.708360.
- ↑ Graham, I. J. (2008). A Continent on the Move: New Zealand Geoscience into the 21st Century, Geological Society of New Zealand. ISBN 978-1-877480-00-3.
- ↑ (2021).Tectonophysics.813doi:10.1016/j.tecto.2021.228928.
- ↑ Journal of Structural Geology.23(2–3)
- 507–520.ISSN 0191-8141.doi:10.1016/S0191-8141(00)00122-X.
- ↑ (2004).Earth, Planets and Space.56(12)
- 1095–1101.doi:10.1186/BF03353328.
- ↑ (2017).Earth and Planetary Science Letters.464
- 175–188.ISSN 0012-821X.doi:10.1016/j.epsl.2017.02.026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Falla alpina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.