Sistema de notació musical de Helmholtz
El sistema de notació de Helmholtz és un sistema de notació musical per a donar-li nom a les notes de l'escala cromàtica de la música occidental. Va ser desenrollat pel mege i físic alemà Hermann von Helmholtz (1821-1894), qui va utilisar una combinació de lletres mayúscules i minúscules (de la A a la G),[1] i els símbols primera (′) i subprima (͵) per a descriure cada nota individual de les distintes octaves.
La notació alemana és un dels tres sistemes formals de notació per a nomenar les notes, sent els atres
- la notació anglosaxona (que utilisa lletres: C, D, I, F, G, A i B) i
- la notació llatina (que utilisa paraules: do, re, el meu, fa, sol, la i si).
Com a sistema d'índex acústic, el de Helmholtz és un dels tres índexs registrals per a nomenar les octaves, sent els atres
- l'índex acústic científic (que considera que el do audible més greu es diu do0 i per lo tant el do central del piano es diu do4) i
- l'índex acústic franc-belga (que considera que el do audible més greu es diu do–1 i per lo tant el do central del piano es diu do3).[2]
Història
[editar | editar còdic]Helmholtz va desenrollar este sistema en la finalitat de definir les notes en precisió en la seua obra clàssica sobre acústica Die Lehre von donen Tonempfindungen als physiologische Grundlage für die Theorie der Musik (1863, ‘la ciència de les sensacions del to com una base fisiològica per a la teoria de la música’).[3] El sistema és utilisat pels músics d'Alemània. A principis del sigle XX es va utilisar en l'àmbit mèdic quan es parla dels aspectes científics del sò en relació en el sistema auditiu. Ara ha segut reemplaçat per la notació científica.[4]
Utilisació
[editar | editar còdic]L'escala de Helmholtz sempre comença en la nota C i termina en B (C, D, I, F, G, A i B). La nota C es mostra en octaves diferents, utilisant lletres mayúscules per a les notes greus, i lletres minúscules per a les notes agudes, i l'adició de les subprimas i primes en la següent seqüència: C͵͵ C͵ C c c′ c″ c″′ (o ͵͵C ͵C C c c′ c″ c″′) i aixina successivament.
En este sistema, el do central es denomina c′, per lo tant la seua octava està conformada per les notes
- c′
- d′
- i′
- f′
- g′
- a′ i
- b′.
A cada octava també se li pot donar un nom basat en el «método alemà» (vore més avall). Per eixemple, l'octava des de c′ fins a b′ es diu «octava d'una llínea».[2]
Variacions del sistema de Helmholtz
[editar | editar còdic]- La notació anglesa de múltiples C utilisa vàries lletres C repetides en lloc del símbol de subprima. Per lo tant C͵ es pot vore escrita com CC.[4]
- El método alemà substituïx les primeres en una barra horisontal damunt de la lletra.[4]
- La notació ABC, que actualment s'utilisa principalment per a la música tradicional occidental, especifica les octaves en lletres mayúscules i minúscules, menges i apòstrofs, de manera similar a la notació de Helmholtz.
- La notació musical científica és un sistema similar al de Helmholtz que substituïx les primes i subprimas en número entero.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ La lletra B (que en el sistema anglosaxó representa el si natural) en Alemània s'utilisa per a designar al si bemol, mentres que per al si natural s'utilisa la lletra H.
- ↑ 2,0 2,1 Catherine Schmidt-Jones: «Octaves and the major-minor tonal system» (les octaves i el sistema tonal major-menor). Consultat el 3 d'agost de 2007.
- ↑ «Hermann von Helmholtz», artícul en The concise Grove dictionary of music. Oxford University Press, 1994. Consultat el 3 d'agost de 2007.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Brian Blood: «Music theory online: staffs, clefs & pitch notation» (teoria musical en llínea, pentagrama, clau i índexs registrals). Consultat el 3 d'agost de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de notación musical de Helmholtz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.