Sistema ghout d'oasis

Sistema ghout d'oasis

El ghout és un tipo d'oasis del nordest del Sàhara algerí, en el que les aigües subterrànees s'utilisen per a regar les palmeres datileras en un terreny desértico en aqüífers a poca profunditat. El sistema ghout de cultiu consistix en excavar una cavitat en l'arena en un diàmetro de 80 a 200 m i a un metro per damunt de la capa freàtica, per a que les raïls estiguen en contacte permanent en l'aigua i el rec es faça de forma natural. Per esta raó, Nacions Unides ho va considerar part dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM).

Segons la FAO, hi ha més de 9.500 ghouts en el desert que permeten el rec de casi 53.000 ha i donen treball a unes 45.000 persones. La majoria no superen la mija hectàrea i constituïxen verdaderes illes verdes en regions desérticas com la vall del Souf, en la província del Oued, en una zona endorreica de poca altitut.

Els ghouts, propis de la regió del Souf, apareixen en el XV, pero en els últims decenis han escomençat a disminuir per l'abandó per atres métodos més rendables o l'inundació per l'ascens de la capa freàtica per la perforació dels grans aqüífers a major profunditat.

El sistema va funcionar fins que en la década de 1960 es varen escomençar a explotar les capes freàtiques profundes del Sistema Acuífero del Sahara Septentrional, un enorme aqüífer d'1 milló de km² que comprén zones d'Argèlia, Tunis i Líbia. En foradar estes capes d'aigües fòssils, que en el cas dels ghouts correspon al Acuífero Complex Terminal, a l'est d'Argèlia, l'aigua va ascendir produint l'inundació. En l'any 2013 un informe dia que solament quedaven un centenar de ghouts en bon estat.