Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial
Un Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) és un agroecosistema habitat per comunitats que viuen en una relació intrínseca en el seu territori. Estos llocs en constant evolució són sistemes resilientes caracterisats per una biodiversitat agrícola notable, coneiximents tradicionals, cultures i paisages inevaluables, gestionats de manera sostenible per agricultors, pastors, peixcadors i poblacions forestals d'una manera que contribuïx als seus mijos de vida i seguritat alimentària. A través de l'enfocament SIPAM, l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les seues sigles en anglés) ha reconegut més de 86 llocs en tot lo món.[1]
En modo plural, els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial conformen una categoria assignada de preservació del patrimoni otorgada per la FAO a comunitats en estreta relació en el seu territori, que comprenen una cultura, un sistema agrícola i un ambient físic i social determinats.[2] Per la traducció francesa (Systèmes Ingénieux du Patrimoine Agricole Mondial), en ocasions es denominen Sistemes ingeniosos del Patrimoni Agrícola Mundial, una opció a tindre en conte per les publicacions en este sentit.[3] En anglés són cridats Globally Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS).
En els llocs SIPAM les comunitats s'han desenrollat i adaptat per a enfrontar-se als events naturals, les noves tecnologies i els canvis polítics i socials en la finalitat d'eliminar riscs i garantisar la seguritat alimentària i la supervivència dels seus habitants.
En 2002, la FAO va crear els SIPAM per a assegurar la subsistència d'estos llocs i assegurar el seu reconeiximent nacional i internacional.
SIPAM reconeguts
[editar | editar còdic]- 3. Agricultura del archipèlec de Chiloé.[6]
- 4. Cultiu de peixos en camps d'arròs en les províncies de Zhejiang, comtat de Qingtian,[7] i Guizhou.[8]
- 5. Cultiu tradicional wannian d'arròs.[9]
- 6. Sistema hani de cultiu d'arròs en terrats en Honghe.[10]
- 7. Crío d'ànets i peixos en camps d'arròs de les comunitats dong en Guizhou.[11]
- 8. Cultiu tradicional de té Pu-erh en Yunnan.[12]
- 9. Sistema de cultiu en terres de seca d'Aohan, en Mongòlia Interior.[13]
- 10. Cultiu de torreyas chinenques (Torreya grandis) en Kuaijishan.[14]
- 11. Jardins urbans de raïms de Xuanhua.[15]
- 12. Cultiu de azufaifos (Ziziphus jujuba) en jardins en Jiaxian.[16]
- 15. Cultiu tradicional de safrà en Jammu i Cachemira.[19]
- 16. Agricultura tradicional en el districte de Koraput, estat d'Orissa.[20]
- 17. Cultiu d'arròs baix el nivell de la mar en Kuttanad.[21]
- 19. Satoyama (paisage humanisat baix els monts i satoumi (paisage humanisat en la costa) en la península de Note.[23]
- 20. Satoyama en l'illa de Sado en harmonia en el ibis crestado japonés.[24]
- 21. Gestió sostenible de pasturages de Torre.[25]
- 22. Sistema integral de té i pasturages en Shizuoka.[26]
- 23. Sistema integrat de silvicultura, agricultura i peixca de la península de Kunisaki.[27]
- 24. Sistema de peixca en cormoranes en el riu Nagara.[28][29]
- 25. Cultiu de prunes japoneses ume (Prunus mume) en Minabe-Tanabe.[30]
- 26. Sistema agrícola i forestal de les montanyes Takachihogo-Shiibayama.[31]
- 27. Sistema pastoral masái en Oldonyonokie i Olkeri.[32]
- 29. Agricultura andina, des del Machupicchu al llac Titicaca.[34]
- Regió de Barroso en Montalegre i Boticas.[35]
- 31. Terrats arroceras de Gudeuljang en Cheongsando.[37]
- 32. Sistema agrícola Batdam en l'illa de Jeju.
- 33. Àrea tradicional de pastoreig masái en Engaresero.[38]
- 34. Sistema tradicional agroforestal Kihamba en Shimbue Juu.[39]
En Espanya es troben reconeguts els següents cinc SIPAM:[41]
- Sistema de producció de sal de Añana - 2017
- Cultiu de raïm passa malaguenya en la Axarquía - 2017
- Sistema Agrícola Oliveres Milenàries Territori Sénia - 2018
- Sistema de rec històric en l'Horta de Valéncia - 2019
- Sistema Agrosilvopastoril de les Montanyes de León - 2022
SIPAM candidats en 2016
[editar | editar còdic]China
[editar | editar còdic]- Cultive de moreres per a seda i estanys de peixos en Huzhou.[42]
- Terrats d'arròs en la China subtropical.[43]
- Boscs de moreres en l'antic llit del riu Groc en Xiajin.[44]
- Sistema compost d'agricultura, boscs i ganaderia en Zhagana, Tibet.
Egipte
[editar | editar còdic]Índia
[editar | editar còdic]- Grand Anicut (embassament de Kallanai) i sistema agrícola associat en la zona deltaica de Tamil Nadu.[46]
Indonèsia
[editar | editar còdic]- Sistema integrat de Tri Hita Karana–Tri Mandala en Bali.[47][48]
Mèxic
[editar | editar còdic]- Agricultura chinampera en la zona patrimonial de Xochimilco, Tláhuac i Milpa Alta.[49]
República de Corea
[editar | editar còdic]Sri Lanka
[editar | editar còdic]- Sistema de irrigación per mig de depòsits comunitaris en cascada en zones seques.[52]
Vietnam
[editar | editar còdic]- Sistema tradicional de cultiu en el geo-parc de Dong Van Karst.[53]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. «Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM)».
- ↑ «Patrimoni Agrícola: un llegat per al futur». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 15 de giner de 2017.
- ↑ «Sistemes Ingeniosos del Patrimoni Agrícola Mundial. Un Llegat per al Futur». SIPAM. Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ «Ghout System». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Floating Garden Agricultural Practices». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Chiloé Agriculture». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ «Qingtian Rice-Fish Culture, Zhejiang». Ministry of Agriculture. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Cultive de peixos en camps d'arròs». FAO.
- ↑ «Wannian Traditional Rice Culture System». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Hani Rice Terraces in Honghe, Yunnan». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Fish-cum-Duck Integration». Introduction of chinese integrated fish farming. FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Pu’er Traditional Tea Agrosystem, Yunan». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Aohan Dryland Farming System, Inner Mongòlia». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Shaoxing Torreya Grandis cv. Merrillii Community, Zhejiang». Ministry of Agriculture. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Urban Agricultural Heritage of Xuanhua Grape Gardens, Hebei». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «GIAHS Pilot Site 9: Jiaxian Traditional Chinese Dona't Gardens». Ministry of Agriculture. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Xinghua Duotian Agrosystem». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Fuzhou Jasmine and Tea Culture System». Ministry of Agriculture, China. Archivat des d'el original, el 19 d'abril de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Saffron Heritage of Kashmir». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Koraput Traditional Agriculture». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Kuttanad Below Siga Level Farming System». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Qanat Irrigated Agricultural Heritage Systems of Kashan, Isfahan Province Islamic Republic of Iran». Plataforma de coneiximents sobre agricultura familiar. FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «What is Note's Satoyama and Satoumi?». Globally important Agricultural Heritage System. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Sado's satoyama in harmony with Japanese crested ibis». Globally Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS) Initiative, FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Geosite introduction of Torre». ASO Unesco Global park. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Traditional Tea-grass Integrated System in Shizuoka». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Whai is Kunisaki Peninsula Usa integrated forestry, agriculture and fisheries system». GIHAS. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Ukai: Cormorant Fishing on the Nagara River». Central Japan Travel Center. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Cormorant-Fishing on the Nagara River». Cormorant Fishing "UKAI". Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2014. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Minabe-Tanabe Ume System». Joint Meeting of the Steering and Scientific Commitee 2015 in FAO, Rome. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Takachihogo-Shiibayama Mountainous Agriculture and Forestry System». Globally Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS). Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Àrea patrimonial de pastoreig Masai en Engaresero». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Oases System in Atles Mountains». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Andean Agriculture». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ https://www.elmundo.cr/nuevos-sistemes-agricolas-designats-patrimoni-mundial/
- ↑ «Ifugao Rice Terraces». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Traditional Gudeuljang Irrigated Rice Terraces in Cheongsando». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Àrea patrimonial de pastoreig Masai en Engaresero». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO.
- ↑ «Kihamba farmers meeting, Shimbwe Juu Village (Tanzània)». Globally Important Agricultural Heritage, Flickr, Systems. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «The historic oasis of Gafsa in Tunisia». Global Important Agricultural Heritage Systems (GIAHS). FAO. Consultat el 18 de giner de 2017.
- ↑ FAO. «Europa i Àsia Central - Espanya». «En la regió, 8 sistemes del patrimoni agrícola han segut designats en 3 països, 5 en Espanya.»
- ↑ «Introduction to Huzhou Silk Town». SILK. People’s Government of Wuxing District. Archivat des d'el original, el 26 de juny de 2016. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Rice Terraces Systems in Subtropical China». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Xiajin Yellow River Old Course Ancient Mulberry Grove System». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Siwa Oasis». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Grand Anicut (Kallanai) and associated farming system in Cauvery Delta Zone of Tamil Nadu». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Integrated Agricultural System of Tri Hita Karana - Tri Mandala in Bali». FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Balinese Subak system of rulle irrigation: Social and ecological farming system». Wandering farmers. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2017. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Chinampa Agriculture in the World Natural and Cultural Heritage Zone in Xochimilco, Tláhuac and Milpa Alta». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Korean Ginseng Agriculture System». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Traditional Tea Agrosystem in Hadong». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «The Village Tank Cascade Irrigation System (VTCIS) in the Dry Zone». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- ↑ «Traditional Farming System in Dong Van Karst Plateau Global GeoPark». Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). FAO. Consultat el 16 de giner de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistemas Importantes del Patrimonio Agrícola Mundial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.