Societat Industrial i Agrícola de Guadiaro

La Societat Industrial i Agrícola de Guadiaro va ser una empresa fundada a finals de el XIX per varis membres de la família Larios que disponia de diverses explotacions agrícoles i fàbriques en distints punts del sur d'Andalusia.

A partir de 1869 les dos branques de la família Larios varen començar una compra massiva de terres en el Camp de Gibraltar, sobretot en els municipis de Jimena de la Frontera, Els Barris, Algecires, La Llínea de la Concepció i Sant Roque, aixina com en els municipis del Camp de Gibraltar malagueny, en Manilva, Gaucín i Casares. D'estes, el gros de les terres situades en els voltants del vall del Guadiaro varen ser adquirides per les societats de Martín Larios i Fills i Larios Germans, en sèu en Màlaga i Gibraltar respectivament, i es varen dedicar al cultiu de la canya de sucre, cereals i olivar. L'atre important número de propietats immobiliàries propenques a la Baïa d'Algecires, va ser adquirit per Larios Germans i atres membres de la mateixa família a titularitat individual.

En autorisació del Ministeri de Foment es varen iniciar una série d'obres hidràuliques per a aprofitar l'aigua dels rius Guadiaro i Genal i es varen fundar les colónies agrícoles de Sant Pablo i Sant Martín, a les que es va sumar la colónia de Sant Luis de Sabinillas, adquirida pels Larios posteriorment. Finalment en 1887 es va fundar la Societat Industrial i Agrícola de Guadiaro, en domicili social en Màlaga i un capital repartit al 50% entre les dos branques de la família, ademés de les accions que varen retindre a títul individual Martín Larios Larios, Manuel Dumenge Larios Larios i Ricardo Larios Tashara.

Cada finca es va especialisar en un determinat cultiu. Aixina, en Sant Luis de Sabinillas es va concentrar el cultiu de la canya de sucre, que era transformada en l'ingeni allí situat; la producció de blat es tractava en el molí de Sant Martín; i les almazaras es varen concentrar en Sant Pablo. També es va cultivar el pimentón i l'arròs, encara que este últim va ser prohibit en 1917 a causa d'una epidèmia de paludisme en Sant Martín. Aixina mateix, es va instalar una fàbrica de corcho en La Llínea de la Concepció, sortida de l'abundant matèria primera de Castellar de la Frontera, Jimena de la Frontera i Els Barris.

En 1930 la societat va ser venuda a Juan March, qui a la seua volta va vendre alguns actius fins que entre 1944 i 1950 va liquidar l'empresa al complet despuix de parcelar les propietats i vendre-les per separat.