Sonómetro
El sonómetro és un instrumente de mida que servix per a medir nivells de pressió sonora (dels que depén). En concret, el sonómetro medix el nivell de soroll que existix en determinat lloc i en un moment donat. L'unitat en la que treballa el sonómetro és el decibeli. Si no s'usen curves (sonómetro integrador), s'entén que són ().
Quan el sonómetro s'utilisa per a medir lo que es coneix com contaminació acústica (soroll molest d'un determinat paisage sonor) cal tindre en conte qué és lo que es va a medir, puix el soroll pot tindre multitut de causes i procedir de fonts molt diferents. Per a fer front a esta gran varietat de soroll ambiental (continu, impulsiu, etc.) s'han creat sonómetros específics que permeten fer les medicions de soroll pertinents.
En els sonómetros la medició pot ser manual, o be, estar programada de bestreta. Sobre el temps entre les prens de nivell quan el sonómetro està programat, depén del propi model. Alguns sonómetros permeten un almagasenament automàtic que va des d'un segon, o menys, fins a les 24 hores. Ademés, hi ha sonómetros que permeten programar l'inici i el final de les medicions en antelació.
La norma CEI 60651 i la norma CEI 60804, emeses per la CEI (Comissió Electrotécnica Internacional), establixen les normes que han de seguir els fabricants de sonómetros. S'intenta que totes les marques i models oferixquen una mateixa medició davant un sò donat. La CEI també es coneix per les seues sigles en anglés: IEC (International Electrotechnical Commission), per lo que les normes aduïdes també es coneixen en esta nomenclatura: IEC 60651 (1979) i la IEC 60804 (1985). A partir de l'any 2003, la norma IEC 61.672 unifica abdós normes en una sola.
- Sonómetro de classe 0: s'utilisa en laboratoris per a obtindre nivells de referència.
- Sonómetro de classe 1: permet el treball de camp en precisió.
- Sonómetro de classe 2: permet realisar medicions generals en els treballs de camp.
- Sonómetro de classe 3: és el menys precís i només permet realisar medicions aproximades, per lo que només s'utilisa per a realisar reconeiximents.
La norma IEC 61.672 elimina les classes 0 i 3, restant exclusivament les classes 1 i 2.
Siga del tipo que siga, bàsicament, el sonómetro sempre està format per:
Un micròfon en una resposta en freqüència similar a la de les audiofrecuencias, generalment, entre 8 Hz i 22 kHz. Un circuit que processa electrònicament la senyal. Una unitat de llectura (vúmetro, led, pantalla digital, etc.). Molts sonómetros conten en una eixida (un conector jack, per lo general, situat en el lateral), que permet conectar-ho en un osciloscopi, en lo que la medició de la pressió sonora es complementa en la visualisació de la forma de l'ona.
La circuitería electrònica permet al sonómetro realisar diverses funcions. Per eixemple:
Els sonómetros solen dispondre d'un interruptor etiquetat com Range (ranc) que permet elegir un ranc dinàmic de amplitut específic, per a conseguir una bona relació senyal-soroll en la llectura. Per eixemple, pot haver tres posicions: 20-80 dB, 50-110 dB o 80-140 dB. D'estos intervals, el més usat és el segon que va des del nivell de confort acústic fins al llindar de dolor. El tercer tipo és el que s'utilisa per a medir situacions de contaminació acústica molt degradada. Els sonómetros més moderns i de millor calitat tenen rancs tan elevats, per eixemple, 20-140 dB, que s'assegura una mida correcta en la majoria de les ocasions.
En els cridats sonómetros integradors, l'interruptor etiquetat com Weighting permet seleccionar la curva de ponderació que va a ser usada:
- curva A (). Medix la resposta de l'oït, davant un sò d'intensitat baixa. És la més semblant a la percepció logarítmica del sentit humà, encara que els estudis de psicoacústica moderns qüestionen esta afirmació. S'utilisa per a establir el nivell de contaminació acústica i el risc que sofrix l'home en ser expost a la mateixa. Per això, és la curva que s'utilisa a l'hora de legislar
- curva B (). La seua funció era medir la resposta de l'oït davant intensitat per a intensitat miges. Com no té massa aplicacions pràctiques és una de les menys utilisades. Molts sonómetros no la contemplen
- curva C (). Medix la resposta de l'oït davant sons de gran intensitat. És tant, o més amprada que la curva A a l'hora de medir els nivells de contaminació acústica. També s'utilisa per a medir els sons més greus
- curva D (). S'utilisa, casi exclusivament, per a estudiar el nivell de soroll generat pels avions
- curva O(). És la curva de més recent creació i s'utilisa per a medir ultrasòs, no audibles pels sers humans.
D'igual modo que es permet realisar ponderació en freqüència, la circuitería electrònica també permet fer una ponderació en el temps (velocitat en que són preses les mostres). Existixen quatre posicions normalisades:
- Llent (slow, S): valor (promig) eficaç d'aproximadament un segon.
- Ràpit (fast, F): valor (promig) eficaç per 125 milisegons. Són més efectius davant les fluctuacions.
- Per Impuls (impulse, I): valor (promig) eficaç 35 milisegons. Medix la resposta del oït humà davant sons de curta duració.
- Per Pico (Peak, P): valor de pico. Molt similar a l'anterior, pero l'interval és molt més curt entre els 50 i els 100 microsegons. Este valor servix per a evaluar el risc de danys en l'oït, davant un impuls molt curt pero molt intens.
Com qualsevol atre instrument, el sonómetro conta en una gran gama d'accessoris (ademés dels que els possibilita la seua pròpia electrònica):
- Calibradorés acústics portàtils. Per a ajustar els sonómetros s'utilisen els calibradores acústics, aparat que genera un sò estable a una determinada freqüència. Se sap el nivell que deu produir el sonómetro despuix de la medició, per lo que per a ajustar el sonómetro es fa la medició i, si tot està correcte, el nivell oferit pel sonómetro serà el mateix que es tenia de bestreta.
- Trípodes
- Pantalles antiviento
- Extensores
Fonts d'alimentació Maletes de transport Filtres: deuen complir en la norma EN 61260/ IEC 1260 (1995)
Un atre instrument de mida del sò, derivat del sonómetro, és el dosímetro que oferix el nivell de pressió acústica (tasca que realisa el sonómetro), en funció del temps d'exposició. El dosímetro s'utilisa per a evaluar els riscs d'exposició a sons intensos expressat com a percentages de temps màximes permeses en les 8 h de jornada laboral.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sonómetro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.