Sortilegio

El sortilegio era la pràctica de l'adivinaació del futur per mig d'arts màgiques (la paraula es deriva del llatí sortis, sòrt, i legĕre, llegir). No obstant, en l'época moderna i contemporànea, el terme sortilegio s'ha convertit generalment en sinònim de fetilla o hechizamiento, mentres que per a l'adivinaació en les seues distintes formes s'ha adoptat el terme videncia.

Descripció

El terme "sortilegio" prové de "sortis" (sòrt) i "legis" (llectura), o siga l'art de llegir les senyals que aparentment succeïxen abans d'un event, conegut no com l'art adivinatorio, sino com l'art d'interpretar els successos futurs per mig de les senyals que actuen en el present.

Aixina que, en el concepte de sortilegio s'inclouen totes les mancias. Entre elles cal destacar, per la seua rellevància social, la cartomancia o tarotisme —adivinaació per mig de l'us de naïps de joc o atres dissenyats a tal efecte—; la quiromancia o llectura de la palma de la mà; la cafemancia o adivinaació per mig de la llectura dels pos del café o atres infusions, i la cleromancia en el caràcter o personalitat de l'autor d'un manuscrit, pugues també considerar-se una forma de sortilegio.

Algunes variants del espiritisme actual, aixina com el joc de l'ouija, podrien considerar-se una forma de psicomancia o nigromancia (adivinaació invocant als esperits dels morts). Quan per a l'adivinaació s'invoca a esperits malignes o dimonis, llavors es denomina demonomancia.

S'han perdut, pero estan ben documentades, les pràctiques de adivinaació per mig del oràcul, l'observació dels fenomens atmosfèrics (com l'aeromancia) i l'estudi de les entranyes de peixos o aus i inclús de persones, tal com referix Heródoto respecte de Menelao.

Algunes religions, com el Cristianisme, prohibixen específicament als seus seguidors l'us dels sortilegios, si be admeten com a part del seu cos de creències l'existència de vidents d'inspiració divina, cridats profetes.

En general, les diverses cultures han practicat l'adivinaació o sortilegio per mig de casi tots els métodos al seu alcanç, incloent els més mundans i singulars. Per a la pràctica de les mancias, casi tots els grups humans han recorregut a persones revestides d'alguna qualitat de cort sacerdotal o d'algun atre modo iniciática o especial ("posseir don", etcétera), des dels hechiceros neolítics als moderns vidents telefònics.

En tota provabilitat, el concepte de sortilegio sorgix davant la necessitat d'interpretar relacions causals no evidents per sí mateixes milenis ans que apareguera el método científic. El color de les entranyes d'un peix, per eixemple, pot estar vinculat en els resultats de la collita de l'any pròxim per la calitat de les aigües del riu. En absència del método científic, s'establix una relació directa entranyes del peix -> collita de l'any pròxim aparentment adivinatoria i de caràcter màgic, que es va envolent en una llitúrgia fins que pert el seu sentit originari i, per associació, sorgixen relacions noves de caràcter supersticiós que conformen nous sortilegios.

Ent les definicions donades en l'anàlisis de la paraula “sortilegio”, dos es referixen:

-a la llectura inteligent (no com adivinaació), és dir, a l'anàlisis dels acontenyiments que deriven en un fet evident; -a la manipulació inteligent dels fets o acontenyiments mediàtics que propicien resultats beneficiosos.

No deu oblidar-se que la paraula prové del llatí cult, és dir, de la classe dominant de tan vast imperi.

Vore també

• fetilleria
• tarot (adivinaació)
• videncia
• Llegir la fortuna
• Anex:Mancias