Anar al contingut

Sostre vert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sostre vert
Sostre vert de la central de la British Horse Society
Reconstrucció de cases vikingas en l'Illa de Terranova.
Archiu:Norðragøta, Faroe Islands (2).JPG
En les illes Feroe es veuen molts sostres verts tradicionals.

Un sostre vert, coberta ajardinada o sostre viu és el sostre d'un edifici que està parcial o totalment cobert de vegetació, ya siga en sol o en un mig de cultiu apropiat, en una membrana impermeable. Pot incloure atres capes que servixen per a drenage i irrigaació i com a barrera per a les raïls.[1]

No es referix a sostres de color vert, com els de teixixques de dit color ni tampoc a sostres en jardins en tests. Es referix en canvi a tecnologies usades en els sostres per a millorar el hàbitat o aforrar consum d'energia, és dir tecnologies que complixen una funció ecològica. Els estanys en les cobertes són una atra forma de sostre vert utilisada per a tractar les aigües grises.[2] El sostre vert està constituït per la vegentaació, sol, capes de drenage, barreres d'impermeabilisació de la coberta i el sistema de irrigaació.[3]

Els sostres verts són útils de vàries formes per a l'edifici, incloent l'absorció de l'aigua de pluja, aïllament, creació d'un hàbitat per a la vida salvage, la qual cosa incrementa la benevolència[4] i disminuïx l'estrés de les persones en les afores del sostre ya que proveïx un panorama més plaenter a la vista. També ajuda a disminuir la temperatura ambiental i mitiga l'efecte d'illa de calor.[5] Els sostres verts són adequats per a proyectes de remodelació, aixina com per a edificis nous i es poden instalar en garajos chicotets o en edificis industrials, comercials i municipals més grans.[1] Utilisen eficaçment les funcions naturals de les plantes per a filtrar l'aigua i tractar l'aire en paisages urbans i suburbans.[6] Hi ha dos tipos de cobertes verdes: cobertes intensives, que són més grosses, en una profunditat mínima de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., i poden soportar una varietat més àmplia de plantes, pero són més pesades i requerixen més manteniment, i sostres extensos, que són poc profunts, que varien en profunditat des de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. aError de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist., més llaugers que els sostres verts intensius i requerixen un manteniment mínim.[7]


El terme sostre vert també s'usa per a indicar atres tecnologies "verts", tals com a panels solars fotovoltaics o mòduls fotovoltaics. Atres noms per als sostres verts són sostres vivents i sostres ecològics.

Ventages

[editar | editar còdic]
Archiu:CalifAcadSciRoof 0820.JPG
Un sostre vert modern (Acadèmia de Ciències de Califòrnia). Construït per a conte mínim usant plantes no natives ben resistents al clima inhòspit d'un sostre.[8]

Els sostres verts es poden usar para:

  • Cultivar frutes, verdures i flors.
  • Millorar la climatisació de l'edifici.
  • Prolongar la vida del sostre.
  • Reduir el risc d'inundacions
  • Filtrar contaminants i CO2 de l'aire; vore també Parets de cultiu.
  • Actuar com barrera acústica: el sol bloqueja els sons de baixa freqüència i les plantes els de alta freqüència.
  • Filtrar contaminants i metals pesats de l'aigua de pluja.
  • Protegir la biodiversitat de zones urbanes.

Un sostre vert és un component clau d'un edifici autònom.

Un estudi realisat en 2005 per Brad Bass de l'universitat de Toronto va demostrar que els sostres verts també poden reduir la pèrdua de calor i reduir el consum d'energia en hivern.[9]

En un estudi recent sobre l'impacte d'estructures verdes en la zona de Mánchester els investigadors varen comprovar que els sostres verts ajudaven a baixar les temperatures especialment en zones urbanes: “agregar sostres verts a totes les estructures pot tindre efectes dramàtics en la temperatura de la superfície, mantenint la temperatura per baix dels promijos dels anys 1961-1990… Els sostres verts tenen major impacte… a on la proporció d'edificis és alta i la proporció d'evaporament és baixa. Per lo tant la major diferència ocorre en el centre de les poblacions.”[10]

Tipos

[editar | editar còdic]
Archiu:Green City.jpg
Un jardí intensiu de sostre en Manhattan.

Els sostres verts poden ser classificats en intensius, "semi-intensius" o extensius, segons la profunditat del mig de cultiu i del grau de manteniment requerit. Els jardins en els sostres tradicionals requerixen una gruixa de sol considerable per a cultivar plantes grans i herba tradicional, li'ls considera "intensius" perque requerixen molt treball, irrigaació, abonament i atres contes. Els sostres intensius són de tipo parc en fàcil accés i poden incloure des d'espècies per a la cuina a arbustos i fins a arbres chicotets.[11] Els sostres "extensius", en canvi estan dissenyats per a requerir un mínim d'atenció, tal volta desmalezar una volta a l'any o una aplicació d'abonament d'acció llenta per a estimular el creiximent. En general els sostres extensius es visiten només per al seu manteniment.[12] Li'ls pot cultivar en una capa molt prima de sol; la majoria usa una fòrmula especial de compost o inclús de "llana de roca" directament damunt d'una membrana impermeable. Açò pot proveir substrat per a verdets i espècies com Sedum.

Una atra distinció important són els sostres horisontals o en pendent. El decliu d'estos últims reduïx el risc de mal drenage de l'aigua, si be presenta també majors problemes per a mantindre humida la terra.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 (2011).«Sustainability assessment of green infrastructure practices for stormwater management: A comparative emergy analysis».
  2. ↑ Özyavuz, Murat, B. Karakaya, and D. G. Ertin. "The Effects of Green Roofs on Urban Ecosystems." GreenAge Symposium 2015.
  3. ↑ EPA (2017) Green Roofs. U.S. EPA. Available from: http://www.epa.gov/heatisland/strategies/greenroofs.html
  4. ↑ «Benefits of Green Roofs». Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2018.
  5. ↑ “The use of economic valuation to create public support for green infrastructure investments in urban areas” . Landscape and Urban Planning 103 (2): 198–206. doi:10.1016/j.landurbplan.2011.07.010.
  6. ↑ «System Overview : Planted Roof : GSA Sustainable Facilities Tool».
  7. ↑ “Event size, substrate water content and vegetation affect storm water retention efficiency of an un-irrigated extensive green roof system in Central Texas” . Sustainable Cities and Society 10: 59–64. doi:10.1016/j.scs.2013.05.005.
  8. ↑ Califòrnia (magazine of the University of Califòrnia Alumni Association), Sept/Oct 2008, cover and pp. 52-53
  9. ↑ «University of Toronto - NEWSUOFT - Green roofs in winter: Hot design for a cold climate (Nov 17/05)». Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2008. Consultat el 10 de juny de 2008.
  10. ↑ Gill, S.E., J.F. Handley, A.R. Ennos and S. Pauleit. “Adapting Cities for climate Change: The Role of the Green Infrastructure.” Built Environment Vol 33 No. 1, 2007, pàgina 122-123.
  11. ↑ "City Green Building - Green Roofs." Seattle Department of Planning and Development. 12 Feb. 2007. 3 Nov. 2008<https://web.archive.org/web/20080907154958/http://seattle.gov/dpd/greenbuilding/ourprogram/resources/technicalbriefs/DPDS_009485.asp#whatis>.
  12. ↑ "City Green Building - Green Roofs." Seattle Department of Planning and Development. 12 Feb. 2007. 3 Nov. 2008 <https://web.archive.org/web/20080907154958/http://seattle.gov/dpd/greenbuilding/ourprogram/resources/technicalbriefs/DPDS_009485.asp#whatis>.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Minke, Gernot. "Sostres Verts, planificació, eixecució i consells pràctics" Editorial EcoHabitar (2000) ISBN 84-609-4431-X
  • Scholz-Barth, Katrin. "Harvesting $ from Green Roofs: Green Roofs Present a Unique Business Opportunity with Tangible Benefits for Developers." Urban land 64.6 (2005): 83-7.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sostre_vert&oldid=946616»