Soundex

Soundex és un algoritme fonètic, un algoritme per a indexar nom pel seu sò, en ser pronunciats en Inglés. L'objectiu bàsic d'este algoritme és codificar de la mateixa forma els noms en la mateixa pronunciació. Soundex és l'algoritme fonètic conegut més àmpliament i és usada en ocasions (de forma incorrecta) per a descriure el "algoritme fonètic".

Soundex va ser desenrollat per Robert Russell i Margaret Odell i patentat en 1918 i 1922. Una variació anomenada American Soundex va ser desenrollada en 1930 per a realisar un anàlisis retrospectiu del cens dels Estats Units d'Amèrica entre els anys 1890 i 1920. El còdic de Soundex va prendre notorietat en els anys 60 quan va protagonisar varis artículs en Communications of the ACM i Journal of the ACM de l'Association for Computing Machinery, i especialment en ser descrit en l'obra mestra de Donald Knuth, The Art of Computer Programming.

El còdic Soundex per a un nom consistix en una lletra seguida de tres números: la lletra és la primera lletra del nom, i el número codifica el restant d'consonante. Les consonante que sonen de forma similar compartixen el mateix número aixina, per eixemple, la B, F, P i V són codificades com 1. Les vocals poden afectar la codificació, pero mai es codifiquen directament a menos que apareguen al principi dels noms.

Com a resposta a deficiències en l'algoritme Soundex, Lawrence Philips va desenrollar l'algoritme Metaphone per al mateix propòsit. L'algoritme Soundex Daitch-Mokotoff va ser desenrollat per Gary Mokotoff i Randy Daitch per a solucionar els problemes en aplicar l'algoritme de Russell als judeus en llinages germànics o eslaus (com Moskowitz vs. Moskovitz o Levine vs. Lewin). Este algoritme és molt més complex que el de Russell.